Fa dues setmanes la Noe havia proposat anar a veure Notes on a Scandal. Vaig intentar buscar a quina hora la podiem veure merdejant una mica la web site del cine de Parnell Street, pero justament ja no la feien a cap cine de Dublin. Per tant tasca impossible. Pero ara fa una setmana, el divendres passat, va passar una cosa molt estranya. Es la primera vegada que he vist cosa semblant. Intentant escollir entre tres films, vaig observar que Notes on a Scandal tornava a estar a la cartellera. Que raro! Fa una setmana ja no hi era, i una setmana despres hi torna a ser! Suposo que la gent seguia tenint ganes d'anar al cine a veure aquesta historia. I el "jefe" va decidir que potser en podria treure suc alguna setmana mes utilitzant una sala... d'estar per casa. Pero be... nosaltres ja teniem pelicula! Aixi que vaig escriure un e-mail a la Noe per enllestir-ho tot. Els demes no podien o no volien venir. Davant de la porta del cine ens vam trobar l'Ester, fumant i fent temps per una altra sessio. Finalment va caure als nostres encants, i al segon intent la vam coaccionar per compartir una agradabla tarda amb nosaltres... je je je! Protagonitzada per Juli Dench, Cate Blanchett, Bill Nighy, Andrew Simpson... Dirigida per Richard Eyre. Guio Patrick Marvel (Novela: Zoe Heller). UK, 2006. Barbara (Judi Dench) es una despotica i solitaria professora que governa la seva classe amb ma de ferro en una ruinosa escola publica situada a Londres. Amb l'excepcio de la seva gata, Portia, Barbara viu sola, sense amics, pero el seu mon cambia quan coneix a la nova professora d'art de l'escola, Sheba Hart (Cate Blanchett). Sheba sembla ser l'anima bessona i l'amiga que Barbara sempre havia estat buscant. Pero quan descobreix que Sheba mante una relacio amb un dels seus joves alumnes (Andrew Simpson), la seva naixent relacio dona un tomb radical. Llavors es quan Barbara amenaca amb revelar el terrible secret de Sheba a al seu marit (Bill Nighy) i a la resta del mon. Es quan els propis secrets i les sinistres obsessions de Barbara surten a la llum, exposant les mentides que s'amaguen en el nucli de les vides de les dones... * OPINIO: Quan l'Ester em va preguntar quin tipus de pelicula era, nomes vaig saber respondre: "molt dura... es una peli molt dura!". Poca cosa sabia, una mica de trailer i res mes... pero collons, dura? I al mateix vaig dir a la noia que viu a casa: " la pelicula es nice?". "Home... nice? No se...". Es que la Mong sempre ho defineix tot amb dues paraules: nice... i l'altre ja ho explicare mes tard. Pero, la paraula que resumeix perfectament la visio de l'espectador es: ANSIETAT. Es una pelicula que no disfrutes mentre la veus, pero d'aixo es tracta i per aixo esta molt ben feta. I per aixo, paradoxalment disfrutes! Amb actuacions brillants i moments que no et mous de la butaca. No et pots moure perque els collons han sortit volant, i en el seu lloc hi tens el cor bategant a 100 per hora. Una historia a la meva manera de veure 50% no molt creible, i 50% totalment certa. Quantes persones d'aquesta vida estan cansades del que tenen a casa, i es veuen envoltades de la rutina i dels problemes? Aquests encara que ho tinguin tot, un bon home i bon pare, i una familia, trenquen amb tot i es llencen a fer el gilipolles. I evidentment ho volen tot!... pero tot no es pot tenir! I que passa? Pata-pam! Aquesta es la meitat creible. Una historia que ens ensenya com el mon real esta lligat per contractes d'interessos. Tu em dones estavilitat i jo et dono bellesa. Tu em dones aixo i jo et dono allo. Ara necessito aquesta cosa i per aixo em quedo amb tu. Ara no tinc res mes i per aixo ets el meu escollit. Evidentment que ningu, ni jo mateix acceptarem com a valida aquesta teroria quan l'estiguem portant a terme. Els nostres cervells son massa llestos, i ens enganyen d'una forma vil i finalment ens fan creure una altra realitat. Pero el mon de les parelles es mou per interessos... contractes no escrits ni verbals... pero reals i existents! Be... no nomes el mon de les parelles: TOT! L'estona que dura la pelicula no son ni 5 minuts. I amb 30 segons ja et trobes dins de tot! quin patir, i que ben feta que esta perque estiguis amb aquesta tensio. I quin mal rotllo que dona la Juli Dench... grgrgrgrgr! Fins hi tot la Blanchett dona mal rotllo! Ara, haig de dir que el paper que mes em va sorprendre va ser el del pare, genial! Pero finalment s'ha de baixar els pantalons. Massa vell. Be... al final la Blanchett es baixa les faldilles i en Nighy tambe. Com deia contracte no escrit! les dos cares de la moneda, de la vida, i de la vida d'una dona.
Cine: Notes on a Scandal.
Mes info, navega: Web oficial del film
miércoles, 21 de marzo de 2007
Cine a Irlanda VI - Notes on a Scandal -
De gran vull ser: Ignorant, de cap a peus! II
Despres del post d'ahir amb el mateix titol i evidentment la mateixa tematica, i d'algun comentari amb caire optimista, ja no hauria d'escriure mes al respecte. Pero com que ahir vaig tenir que marxar de la feina puntual per temes pancartistes, no vaig poder escriure tot el que realment tenia anotat a la meva llibreta. Per tant, aquest post es una continuacio de l'anterior.
Definicions: "Gran diccionari de la llengua catalana".
- Ignorant: Que no sap res o sap poc en general o amb relacio a una cosa.
- Ignorancia: Estat del qui es ignorant. Ignorancia crassa, supina. La ignorancia de la llei no n'excusa el compliment.
- Ignorar: No saber alguna cosa, no coneixer-la o no tenir-ne noticia.
Ignorant per no saber el que esta be i el que esta malament. No vull saber de religions, d'etica, de societats, d'angels o dimonis, no vull saber de veritats, de mentides, el que fas o deixes de fer, d'historia, d'histories, de gent, del passat, del futur, del temps, dels records, de tonteries, de mitologia, de contes reals o no reals, de frases fetes, d'exemples, de tecnologia, de llengues, de gramatica, d'ortografia, ni de compassio ni de remordiments. No vull saber quina es la millor escola o universitat, o quin es el millor resultat o el pitjor, no vull saber ni el primer ni l'ultim... no vull saber ni que no se res. No vull saber ni lo que sabia Socrates: "nomes se que no se res!".
No vull saber ni de tu ni de mi. Ni de vosaltres ni de nosaltres! Es questio de no saber res mes. Si soc pobre no m'ho diguis, si soc ric no t'ho dire. Si ets amic no fa falta saber-ho, si ets enemic millor que no ho sapigues.
No vull recordar, no vull tenir coneixement del passat. No vull tenir ansietat! No vull saber de guerres, de morts, de desamors, de persones sense escrupuls ni sentiments! No vull saber de falces esperances, de desitjos, de frustracions, de realitats, d'irrealitats, no vull saber la teva realitat (no es la meva, i dius mentides). De feines, d'obligacions, de deures, de colors, de pells, de races, de temporades, de vacances, del temps. No vull saber de banderes, d'equips, de rivals, de remordiments, de comportaments, de temparaments, coneixements, de diners, deutes, de sous i de preus. Dolor, fam, empatx, riquesa, pobresa, el que ets tu i el que vols ser!
No vull saber els teus somnis, ni les teves pors, ni els teus desitjos, ni les teves aventures, ni les teves cagades. No vull saber res! I el mes important, es que no vull saber que no se res! Ignorancia profunda, la mes primaria. Ja en tinc prou! El meu cervell es massa petit per entendre les coses... per entendre! Millor ni saber.
Fes preguntes i fes-te mal. Tot allo que questionis i esperis com a resposta, sera cert i finalment es donara. Doncs llavors no preguntis, no sapigues res, i no vulguis saber res. El mes important es no voler saber res.
El pou de... l'ignorancia! Com mes profund millor, mes fosc i per tant menys llum. Menys realitat! Ignora i fes-ho aviat perque pot ser massa tard.
Ignorant: la professio del futur!
martes, 20 de marzo de 2007
De gran vull ser: Ignorant, de cap a peus!
Unes de les preguntes mes utilitzades de la gent adulta cap als mes petits es: "escolta, i tu que vols ser quan siguis gran?". Fins hi tot, quan estas omplint el formulari per fer la preinscripcio de les universitats mentre curses el segon de Batxillerat, aquesta mateixa pregunta et ronda pel cap. Pero ara amb 25 anys, finalment he arribat a la conclusio definitiva. Ja tinc la solucio! Un pel massa tard... pero mai es tard per aquestes decisions!
Quan sigui gran vull ser... IGNORANT! Pero no un ignorant normal, sino un ignorant profund, de cap a peus. D'aquells que no saben ni ells mateixos que son ignorants. Aquests tipus d'ignorancia es per mi la que mes valor te!
A classe de filosofia de l'institut de Vilassar de Dalt, el professor Josep Maria sempre ens preguntava si realment voliem ser ignorants. No saber res! Evidentment la gent responia que no, que sempre es bo saber les coses. I jo per seguir el curs del riu de la majoria tambe responia que si. Pero que collons!... la ignorancia es el millor cami de la felicitat! No saber res i a mes no saber que no saps res! Aixo es la pera! Es el cami de la vida! El cami de la felicitat! Podeu fer el que volgueu que no en tindre ni idea. Viure una vida molt mes senzilla amb menys preocupacions i menys mal de caps.
No voldre saber que existeixen coses noves, i si ho se no les voldre! I a mes no ho recordare mai que les vaig saber! Ignorancia... ignorant!
Conclusio arribada quan vaig descobrir que la professio de vividor esta massa demanada i a mes necessites massa nota a la selictivitat per accedir a la universitat. Vividor? Aquesta tambe m'agrada! Per tant, intentarem un mix entre les dues. Vividor i ignorant, pero vividor d'aquells que els importa tot una merda i ignorant profunt, d'aquells que no saben que ets ignorant i que ets vividor. Aixo si que m'agrada!
viernes, 16 de marzo de 2007
Un dia molt dolent! Quina merda! Quan parara tot aixo?
Avui es un dia molt dolent... i el pitjor: encara no s'ha acabat! No tinc ganes de que es torni a repetir, pero hi ha dies molt mes dolents que no pas altres. Uns, que fas una mica el tonto i encara que ningu ho sapiga acabes pagant el pato i els plats trencats. Ningu no ho ha vist! Pero tu si, i ja n'hi ha prou per tornar a caure.
Gracies Edu per aquest video... millor que el presentis tu amb les mateixes paraules que has utilitzat en el gmail aquesta tarda despres de dinar:
:)
Un blog divertit: Maurio Entrialgo
Un blog bastant xulo, consideracionbs grafiques d'internet i les noves tecnologies aplicades a l'oci, per visitar els dilluns, dimecres i divendres. O be... si ho fem un cop a la setmana (divendres)... ja esta molt be!
Recordo el dibuixant de seguir les seves tires en la revista de "El Jueves" quan la comprava aquest estiu, els dimecres a l'hora d'esmorcar, treballant a Premia de Mar a Caixa Laietana.
Blog Maurio Entrialgo
Tambe hi podeu accedir des de la llista de blogs interessants que tinc a la dreta del blog... si si... un pel mes abaix!
Aqui en teniu algunes mostres del que podeu arribar a trobar en el seu blog:
Social Comitee i Mamma Mia
En l'empresa on estic fent les practiques Hostelworld.com, filla de Web Reservations International, tenim una Comisio de Festes (Social Comitee), els quals organitzen com a minim una activitat mensual per tots els treballadors. Aquest mes tocava fer sortida dijous tarda i nit, en un local al mateix centre de Dublin, on podriem gaudir primer d'una miqueta de pica-pica (finger food), de tres monolegs i finalment festa i musica a la mateixa sala. Evidentment... divendres tots a la feina!
Quan van arribar les 17:30h, jo i els universitaris irlandesos que tambe realitzen el programa de practiques, vam anar a un Pub molt irlandes que esta situat a uns 50 metres de la feina. Alla per casualitat ens vam trobar a mes gent de la companyia, i evidentment a molts irlandesos: tots amb una birra a la ma. Activitat molt habitual que es sol fer i portar a terme en aquets pais tant verd! Pero per mi ha arribat a un punt que ja es massa habitual i cansa! Des d'alla ja ens vam dirigir directament al local on podriem disfrutar dels monolegs: www.laughterlounge.com. La gent del local ens tenia preparat una sala VIP per tots nosaltres, amb begudes gratis i una mica de menjar. Feia gracia veure com la gent et mirava i es preguntava el fet de que estiguessim en una sala VIP amb una miqueta mes de comoditats que la resta de public de l'espectacle. Despres d'aquest soparet, aquesta gent no sap mes que seguir bebent... i despres en ultima opcio els monolegs.
La veritat es que tenia certa preocupacio. No sabia si sera capac d'entendre-ho tot, i d'aixo depenia la meva felicitat en les seguents 2 o 3 hores. Molta gent guapa, massa grans i massa ben vestits! Es respirava que hi havia masses diners.
Teniem unes tres fileres guardades per tots nosaltres. Com he dita abans... ahir erem els VIPS! 3 tius fent monolegs i un mes, que feia les presentacions pertinents. Pero podem dir que eren quatre, ja que aquestes presentacions duraven tant com els demes. El presentador va comencar a fer riure la gent amb les nacionalitats i procedencies del public assistent. Llavors un home vestit amb un trajo que ens deleitava amb les paraules i amb les mans: un mag! En certs moments de l'espectacle em vaig donar conte que en mig de la foscor tenia la boca oberta, bon senyal! Com un nen petit. Ho entenia i m'ho passava be! Llavors descans... i cues en els WC's per deixar anar totes les birres que la gent s'havia begut. Un altre cop a la barra per seguir amorrant-se a les pintes, i aixi fins a tres vegades!
El segon tambe va ser forca facil d'entendre, fins que va arribar l'ultim: el de poble! Amb un accent molt tancat, el qual em va fer desistir i observar mes vegades el rellotge que l'escenari.
Un cop acabades les actuacions va entrar en escena la musica. Fora les cadires i creacio de pista de ball. Pero jo tant sols hi vaig ser mitja hora mes, perque sino perdia l'ultim LUAS... i perque ja en tenia prou i tenia ganes de fotre el camp. Masses irlandesos borratxos tocant els collons: els companys de practiques! No paraven de repetir la gran frase que els hi havia ensenyat: "rubia de pote xoxo morenote!"... Shane que no ho pots dir a les noies morenes... ah ok ok!
En general una bona vetllada i una forma bonissima per seguir millorant el meu angles!
I ara que ho recordo, ho enganxare amb una altre activitat que vaig fer aqui a Dublin, i que no te res a veure amb els de la feina: Mamma Mia!, Si si! Tres mesos abans haviem comprat quatre entrades per veure l'espectacle de Mamma Mia a Dublin. Un pel cares les entrades, pero be, amb els tickets a les mans jo no em podia tirar enrere! Aixo va ser el dimarts de la setmana passada, on vaig ser l'unic manso en un grup de quatre persones. Afortunat? A estones!
Espectacle basat amb les cancons del grup ABBA. Actualment portat a un gran nombre de ciutats del mon, on Dublin no ha estat una excecpio... be es una excepcio, perque els actors son tots anglesos.
Vam tenir molt mala pata (com a minim jo) perque l'espectacle el feien el mateix dia que el partit del Barca contra el Liverpool. A la mateixa hora! Era la tornada i haviem de remontar l'eliminatoria. Finalment no va poder ser.
El teatre estava forca ple, uns 75% de totes les localitats assignades. La majoria d'aquestes estaven plenes de dones menopausiques que es sabien a la perfeccio totes les cancons, i que a mes m'hovien el cap al mateix temps, pero!... no en la mateixa direccio! Era un ball de caps forca agradable. Les cadires pel contrari eren una merda: un tros de fusta amb una peca de roba i ja tenim una butaca. I l'espai entre elles nomes era pels hobbits de la Comarca,... i quin mal de cames! Sort vam tenir que a mitja funcio ens vam moure buscant una mica mes el centre de l'escenari, i aconseguint un lloc on jo vaig poder estirar les cames a la butaca del meu davant. Bufff! Quin descans!
Haig de dir pero que tot em va sorprendre gratament i que va ser un espectacle molt bonic. Els actors ho feien molt be, i havia moments que em van aconseguir posar-me la pell de gallina i fer-me cantar una mica. Al final tot va ser rematat amb mes cancons mitiques, i els protagonistes vestits com els originals. Allo va a passar a ser com un concert, un concert d'un munt de dones menopausiques saltant, ballant, aixecant els bracos i cantant com feia temps que no ho feien. En aquest punt ens ho estavem passant molt be, i un somriure dels nostres llavis va aflorar... un tresor en aquests mons de merda!
Un cop finalitzat el mini concert de 4 cancons, cursa per ser els primers en agafar un taxi. Objectiu? Despedir en David, que havia vingut a passar la nit des de Catalunya, per agafar un avio cap a la India. Es dels tius mes valents que conec en aquests moments. Portava dos anys a Dublin, i ho ha deixat tot per anar a fer un viatge d'aproximadament un mes i mig, sol, a la India. Despres cap a viure a la Xina. Temps: indefinit. Collons quin tiu!
jueves, 15 de marzo de 2007
Arribant tard... un bon consell!
El 95% de les vegades que surto de la feina, o de casa meva en direccio a alguna banda, el primer que faig entre mig de posar-me la braga polar i els guants: es engegar l'Ipod.
Sempre en aquest ordre:
1.- Posar braga: perque els auricolars van per sobre.
2.- Posar auricolars a les urelles. Pujar cremallera abric (collons com costa!... i cada dia s'encalla mes!)
3.- Tancar porta de casa, guardar claus a la butxaca lateral, encendre Ipod i finalment posar-me guants.
Avui ha estat com sempre, tot al peu de la lletra. Amb l'excepcio que avui feia 20 minuts tard. Ho sento! Quan ha sonat el despertador del telefon m'he quedat justament dormint 20 minuts, mirant el sostre, amb el tlf a les mans, com si estigues resant. Llastima! No ho estava fent, sino que estava dormint! Culpa? De la polonesa que viu amb mi i dorm a l'habitacio del meu costat, l'Eva. La noia s'ha aixecat una mica abans, i s'ha posat a la dutxa, provocant que el soroll de l'aigua em despertes i em provoques ganes d'anar a pixar. Justament 20 abans de sonar el meu despertador (les 7:10h). Evidentment he tingut que renunciar a tornar-me a dormir, aixecant-me i anant a pixar, pero que passa en aquests casos? Dilema! Val la pena tornar a entrar a el llit per nomes quinze minuts? La pena? 15 minuts? Collons hi tant! Jo vinc d'una familia de marmatotes, i per nosaltres 15 minuts son gloria. Pero jo m'he estat 15 minuts i 1 segon, provocant la caiguda altre vegada en el son profund. Culpa d'aquest segon! I es clar, he resat ben be 20 minuts mes!
Mentre caminava en direccio al LUAS des de casa meva (que es el tros on tinc l'Ipod engegat i posat a les orelles, mentre que si puc seure en el tramvia tant sols l'apago per llegir, pero continuo portant-lo a les orelles)... be, tot aixo explicat en el post anterior. Doncs avui m'ha donat per escoltar els dos CD's de Pastora. Feia molt de temps que no els disfrutava, aixi que primer he comencat per un, i despres he continuat per l'altre. Em sembla que es aixi com normalment es fan les coses. Sense correr, era evident que si havia dormit 20 minuts mes, arribaria a les 9:20h. No fa falta capficar-se gaire quan saps que no arribes puntual! El mes important es participar!
Justament en el recorregut des de St Steven's Green a Charlemont Street he escoltat una canco que no saps perque pero et fa pujar la moral. Era com si camines sol pel carrer... realment caminava sol pel carrer! Aquest tros es dels mes financers de la ciutat, i aixo es com el cole, a les 9 en punt tothom a classe. I jo arribant tard... Nomes trobes les iaies anant a comprar amb el carro a les mans... pero tothom sap que a Irlanda no hi ha iaies, i menys carros! El pobre que va montar aqui el negoci de carros el tenen treballant recollint caques, perque va caure en bancarrota, despres de que desepareixessin les iaies. I les poques que queden les tenim aferrades en els pubs, i vinga amb el drinking!
Pero fora bromes, aquesta canco avui m'ha transmes una sensacio especial. Es per aixo que us penjo aqui la lletra i que us animo a escoltar-la quan tingueu un moment. La part que mes ha cridat la meva atencio han estat aquest tres linies, un bon consell!
Y teniendo lo mío
Así no dependo.
"Tengo" de Pastora
Bombes? Por a volar... i quin riure!
Com cada tarda/vespre, ahir tornava amb el LUAS cap a casa despres d'una jornada de feina. Abans pero, vaig passar per una botiga per comprar alguna cosa mes per menjar: olives! Si si... olives! Es la primera vegada en sis mesos que he comprat olives. Com no, sense pinyol! Un potet petit, pq no es facin mal be. (per cert... les olives es fan mal be?) A part d'aixo vaig comprar altres coses, pero aquest producte es el mes destacable. 
Aquesta es la sinopsi que es pot trobar a la contraportada: "El protagonista d’aquesta història es l’expolicia Lang que ara treballa com a pistoler a sou. Un dia rep la visita de McClusky, que li ofereix cent mil dòlars per assassinar Alexander Woolf.Indignat, Lang rebutja l'encàrrec i, a més, decideix advertir la víctima del perill que corre. Quan el protagonista entri en contacte amb l'entorn de la família Woolf, Lang es veurà immers en una escalada de mentides, corrupció i violència, que l'obligarà a mesurar el seu enginy amb multimilionaris malvats i deixar la seva vida en mans tot això mentre intenta salvar una bella dama... i evitar un bany de sang a escala mundial. "
miércoles, 14 de marzo de 2007
Dissabte rodo (amb bowling)... pero 3-3!
Dissabte passat va ser dia d'esport... bolos i futbol! I una mica de rugby! En un vam suar la semarreta i van correr bolos, mentre que en l'altre va ser un tres a tres a favor de... ningu! I per poc (gracies al Nastic) aquest empat perjudica el Barca. Si voleu veure alguna fotografia dels joves boleros en accio, nomes heu de fer click aqui. Un cop acabada la partida (el temps) vam anar cap a l'estacio del LUAS mes propera. Dels onze, aquells que van anar directament a la bolera, va ser perque disposen de cotxe propi. L'Albert porta el cotxe catala, es a dir que condueix des del cantor contrari pero sentat a l'esquerra del vehicle. I la clara porta un cotxe de segona ma comprat a Dublin. Tots dintre els dos cotxes per arribar al tranvia. Des d'alla unes quantes parades fins St Steven's Green. I des d'aqui caminant i passant per Temple Bar (parada d'alguns per sopar unes crepes, no servidor) fins al centre de la ciutat. Objectiu: Barca-Madrid, pantalla GRAN! Aixi que tots els de CAD vam escollir un pub australia que esta a Parnell Street al costat del meu cine dels divendres. Segona planta i cervesa en ma, veient per cada cagada de la defensa blaugrana ens marquaven un gol. Per sort, acabavem remontant fins a empatar el matx. Es llavors quan sonen els cantics de Visca el Barca i Visca Catalunya! Pels pels! Sort que al final en Messi va marcar el tercer gol... quina rabia donar-li vidilla al Madrid quan portava una setmana de pena amb el gol mes rapid en una competicio europea: 10 segons! Pim-pam! Vist i no vist! Encara no t'has cordat les sabates que ja vas perdent. Vam marxar del pub amb cares de decepcio. Uns mes que altres. Sobretot mes aquells que estavem mirant el partit. Es interessant viure un "Clasico" des de la distancia. Es viu amb una intensitat diferent. Pero es troba a faltar la veu d'en Puyal o d'en Baste! Acabat el partit, direccio: un altre pub! Pero aquest situat just davant del riu i del pont mes ample de la ciutat. Miss Maguaire (o alguna cosa aixi, ja que no se com coi s'escriu). Passant pel pont vaig aprendre que es l'unic pont a Dublin que es tant llarg com ample (ojo al dato! a veure si despres ho pregunten al 50x15 i perdem les peles). A mig cami, parada al Burger: hamburguesa i patates banyats amb diet coke. Tercera planta de pub, un munt de catalans vinga a ballar, i un grup de 21 anys d'irlandesos celebrant un aniversari amb un mega pastis que amb prou feines van arribar a tocar. Aquestes hores per ells, son com les hores dels vampirs... com voleu que mengin!!! La gent anava marxant amb conta gotes, pero a poc vam quedar nomes quatre... i el porter que ens va ensenyar amablament on estaven les escales, per si no ho veiem clar! Fi de festa i de dissabte nit! A si... que no ho oblidi: tot banyat amb una mica de cervesa! Potser una mica... massa!
Eren les quatre de la tarda quan haviem quedat com a punt de trobada en el punxo de Dublin (Spire). Va ser despres d'un bon partit de rugby per la tele (Franca vs Irlanda). Partit trabat... i quines llenyes que es van fotre! Deu ni do! Victoria final: Irlanda! Campio del torneig? Fins la propera setmana no podrem celebrar res. En el punxo hi vam arribar uns quants, no tots: entre catalans, un polac, i una noia alemana. Aixi que tots aquests amb el bus 46A direccio a la bolera. Viatge llarg, mes o menys uns 35 minuts, pero sempre es un viatge agradable mentre petes la xerrada amb gent de casa. Alla vam acabar de unir-nos tots i de constatar que de la llista de 19 persones apuntades al mati, nomes erem 11. Be 10, i l'organitzadora lesionada! Em sembla que la contare com a mig: per tant, 10 i el mig!
La bolera no era res especial, be... com a minim s'hi podia jugar a bolos. Hi havia bolos, que aixo ja es molt! Estava ple de nens petits corrent amunt i avall amb xandals d'algun equip. Els nens tots amb xandal, indicant que al mati havien disputat alguna jornada, i les nenes... buffff amb les nenes: nomes feien que cridar com deseperades celebran algun aniversari! Quin mal de cap! Tambe hi havien un maquines escurabutxaques, on algun de nosaltres va tirar alguna moneda per veure si en guanyava mes. Pero evidentment, va ser que no!
Ens vam separar en dues pistes, jugant en dos grups de 5. En el grup de la pista de l'esquerra els dolents, i en el grup de la pista de la dreta els dolents... tambe! Tots erem molt novells pero la intencio era passar-s'ho be i aprendre a llancar la pilota en linia recta.
Finalment no vam acabar la partida. Llencavem forca lents i nomes teniem la reserva per una hora. Pero be, va ser forca divertit i va valer la pena. En aqueta foto es poden veure els participants de la diada, tots fardant amb una pilota Nivea a les mans.
lunes, 12 de marzo de 2007
Cine a Irlanda V - The Illusionist -
Divendres tarda... cine! No hi ha mes! Be, si... una pelicula: The Illusionist. I tornar als principis: Parnell. No hi ha res com tornar a casa teva. 
Cine: The Illusionist
Mes info, navega: Web oficial del film
Cut cut cut!
Com que la setmana passada us vaig convidar a disfrutar una delicia musical dels Monty Python (Always Look on The Bright Side Of Life), he pensat que ara seria un bon moment per tornar a oferir-vos un altre bombonet: The Lumberjack Song, "Monty Python's Flying Circus".
Aquesta canco es una peca clau d'un dels mes famosos sketches del grup. Recordo que la primera vegada que vaig poder disfrutar-lo va ser una nit d'estiu mirant la televisio amb el meu pare. Era cap el tard, i aquell estiu repetien episodis dels Monty Python's Flying Circus amb versio original pero substitulats al catala. Haig de dir que m'encantaven aquells tius i tot el que feien. Encara no tenia els coneixements suficients per entendre i coneixer la bestialitat i la totalitat de la seva obra. Nomes havia vist alguna pelicula, i imatges saltades... pero no sabia ni la meitat sobre en quin moment havien gravat cada cosa. Ara puc dir que ho conec tot... be, quasi tot! I m'encanten encara mes!
En el video, un barber psicopata dona entendre que, en realitat, el seu somni es ser llenyador (i no barber!). A la barberia entra un client que vol que li arreglin una mica els cabells, pero ell realment no ho vol fer. Per aixo, te la idea de posar un reproductor darrera del cap del client amb el soroll que fan les tisores al tallar. On fins hi tot, te enregistrat preguntes sobre el temps i el partit de futbol del dia anterior. Al mateix temps s'amaga en un raco vestit amb una bata plena de sang (demostracio que no en te ni idea i que ha fet caure mes d'una orella). Pero finalment el client veu l'engany, i es on el pobre xicot ens expressa cantant el que vol ser realment. Deixa caure la bata, i ens ensenya que ja vestit de llenyador. Es posa un barret per l'ocasio i agafa ben fort a una noia amb el cabell ros. De cop passem de la fredor de la barberia a la imensitat d'un bosc de paper.
Es aqui on comenca la canco que vull ensenyar-vos. On en el mateix moment un coro de la Policia Montada de Canada, canta amb ell, mentre ens confesa certs comportaments estranys per un llenyador. No us perdeu les cares que fan els del coro cada vegada que el llenyador s'anima mes. Fins hi tot la noia ja no dona credit el que esta passant! Un llenyador i sostens corrents pel bosc... aixo no enganxa per enlloc!
Cada estrofa es mes original... i mes delirant! Els Monty Python... quina imaginacio! Quin riure!
I never wanted to do this job in the first place!
I... I wanted to be...
A LUMBERJACK!
(piano vamp)
Leaping from tree to tree! As they float down the mighty rivers of
British Columbia! With my best girl by my side!
The Larch!
The Pine!
The Giant Redwood tree!
The Sequoia!
The Little Whopping Rule Tree!
We'd sing! Sing! Sing!
Oh, I'm a lumberjack, and I'm okay,
I sleep all night and I work all day.
CHORUS: He's a lumberjack, and he's okay,
He sleeps all night and he works all day.
I cut down trees, I eat my lunch,
I go to the lava-try.
On Wednesdays I go shoppin'
And have buttered scones for tea.
Mounties: He cuts down trees, he eats his lunch,
He goes to the lava-try.
On Wednesdays 'e goes shoppin'
And has buttered scones for tea.
CHORUS
I cut down trees, I skip and jump,
I like to press wild flowers.
I put on women's clothing,
And hang around in bars.
Mounties: He cuts down trees, he skips and jumps,
He likes to press wild flowers.
He puts on women's clothing
And hangs around.... In bars???????
CHORUS
I chop down trees, I wear high heels,
Suspendies and a bra.
I wish I'd been a girlie
Just like my dear papa.
Mounties: He cuts down trees, he wears high heels
Suspendies?? and a .... a Bra????
(spoken, raggedly) What's this? Wants to be a *girlie*? Oh, My!
And I thought you were so rugged! Poofter!
CHORUS
All: He's a lumberjack, and he's okaaaaaaayyy..... (BONG)
Els 7 principis de Da Vinci
El llibre encara no ha estat mai publicat, pero es coneix que parla sobre els personatges mes brillants que han existit mai a la historia de la humanitat: es un intent per posar-los en ordre en un ranking. Per elaborar aquest ranking han utilitzat categories com originalitat, versatilitat, domini d'un camp, universalitat de visio o forca i energia.
Ranquing en ordre descendent:
10. Albert Einstein
9. Fidies (arquitecta d'Atenes)
8. Alexandre el Gran
7. Thomas Jefferson
6. Isaac Newton
5. Miquel Angel
4. Johann Wolfgang von Goethe
3. Els constructors de les grans piramides d'Egipte
2. William Shakespeare
En el primer lloc de la llista trobem com el geni dels genis a Leonardo Da Vinci (Leonardo di Ser Piero da Vinci, Anchiano "Italia" 15 d'abril de 1452- Cloux "Franca" 2 de Maig de 1519): arquitecta, escultor, pintor, inventor i enginyer, l'home del renaixement per excel·lencia. L'home que va cultivar l'art, el pensament, la ciencia i la tecnologia.
Aixi que vaig seguir investigant en fets novedosos en la vida de Leonardo, fixant finalment la meva curiositat en un altre llibre: Inteligencia genial (7 principios claves para desarrollar la inteligencia, inspirados en la vida y obre de Leonardo Da Vinci), escrit per Michael J. Gelb. 
En aquest escrit hi podem trobar la vida, les obres... pero el que mes em va cridar la curiositat va ser que el contingut essencial del llibre s'articula al voltant dels set principis de Da Vinci.Mes endevant podrem llegir com podem aplicar aquests principis en les nostres vides. He copiat de la font tal com ho vaig llegir, deixant en italia els mateixos principis, i en castella la definicio d'aquests.
1.- Curiosità: tomarse la vida con una insaciable curiosidad y buscar implacablemente el aprendizaje continuo.
2.- Dimostrazione: el compromiso de contrastar el conocimiento con la experiencia, la persistencia y la voluntad de aprender de los errores.
3.- Sensazione: el continuo refinamiento de los sentidos, especialmente la vista, como modo de vivificar la experiencia.
4.- Sfumato (literalmente «esfumarse»): el deseo de abrazar la ambigüedad, la paradoja, la incertidumbre.
5.- Arte/Scienza: el desarrollo del equilibrio entre la ciencia y el arte, entre la lógica y la imaginación. «El cerebro íntegro» en acción.
6.- Corporalità: el cultivo de la gracia, lo ambidiestro, la salud, el equilibrio.
7.- Connessione: el reconocimiento y el aprecio por la interconexión de todas las cosas y los fenómenos. Los sistemas piensan.
Si le interesa pensar por sí mismo y liberar su mente de hábitos estrechos y prejuicios, entonces está en el camino hacia el segundo principio: la dimostrazione. En su búsqueda de la verdad, Da Vinci insistía en cuestionar los conocimientos convencionales. Usaba la palabra dimostrazione para expresar la importancia de aprender por uno mismo, a través de la experiencia práctica.
Párese un momento y recuerde las veces que, el año pasado, se sintió más vivo. Es posible que en ese momento sus sentidos se intensificaran. Nuestro tercer principio, la sensazione, se centra en agudizar los sentidos conscientemente. Leonardo creía que una conciencia sensorial refinada era la clave para enriquecer la experiencia.
Cuando agudice sus sentidos, adéntrese en las profundidades de la experiencia y despierte su capacidad de cuestionamiento más infantil; encontrará cada vez más incertidumbre y ambigüedad. La «duda permanente» es el rasgo más distintivo de la gente creativa, y probablemente Leonardo tenía más de ese rasgo de lo que nadie haya tenido nunca. El principio número cuatro, sfumato, nos ayuda a sentirnos más cómodos ante lo desconocido, a ser amigos de la paradoja.
Para que el equilibrio y la creatividad puedan emerger de la incertidumbre, es necesario el principio número cinco, arte/scienza, o como lo llamamos actualmente: pensamiento «a cerebro completo». No obstante, Da Vinci creía que el equilibrio traspasaba las fronteras de la mente. No se cansaba de afirmar y demostrar la importancia del sexto principio: la corporalità, el equilibrio entre el cuerpo y la mente. Y si le parecen importantes los modelos, las relaciones, las conexiones y los sistemas (si ansía comprender cómo puede integrar sus sueños, sus éxitos, sus valores y las más altas aspiraciones en su vida cotidiana), es que está aplicando el principio número siete: la connessione, que los agrupa en sí mismo a todos.
jueves, 8 de marzo de 2007
If...
Mentre llegia les esperances del Barca abans del partit contra el Liverpool en el mundo Deportivo, en una de les seves noticies es podia llegir aixo:
El periodista del Mundo Deportivo es referia a que si el Barca jugava com sabia i amb totes les seves ganes i forces durant el partit, acabaria obtenint la victoria (a toro pasado podem dir que quina castanya de partit... ja que el Barca no va poder marcar finalment dos gols, pero be, ja esta fet!).
Si guardas en tu puesto la cabeza tranquila,
Si esperas en tu puesto, sin fatiga en la espera.
Si al hablar no exageras, lo que sabes y quieres.
Si logras que se sepa la verdad que has hablado,
Si arriesgas de un golpe y lleno de alegría,
Si logras que los nervios y el corazón te asistan,
Si hablas con el pueblo, y guardas la virtud.
Si llenas el minuto inolvidable y cierto,
¡ Serás un HOMBRE, hijo mío !
La lluna pintada de vermell
El passat dissabte (3 de Marc)va haver un eclipse total lunar, el qual va ser visible des d'Europa, Africa, America i alguna part d'Asia. Jo sortia d'un dels pubs mes macos de Dublin, amb la gent de CAD i TV3 internacional. Tots ells esperant a peu de carrer i mirant cap al cel. Que deuen mirar? em vaig preguntar. 
I si... no se si el mes sorprenent de tot es que hi hagues l'eclipse lunar, o que hi hagues un eclipse lunar i que es pogues veure a la ciutat de Dublin. Aquella nit no hi va haver nuvols... be alguns, pero no tapaven la bellesa de l'espectacle.
De cami a la pizzeria on voliem anar a sopar un quants catalans, i els meus companys de casa, nomes feiem que trobar-nos a tothom mirant la lluna. La majoria d'ells tirant alguna fotografia, ja que avui en dia tothom porta camares digitals enganxades a les butxaques dels pantalons. Es impressionant! Semblem japonesos! Finalment la lluna va agafar un color vermellos... molt maco la veritat! Encara que haig de dir... que me la imaxinava mes gran!
Un eclipse es un fenomen poc frecuent, pero molt interessant. En un eclipse lunar, el Sol, La Terra i la Lluna es posen en linia durant la fase de la lluna plena. A l'estar aliniats, el cono d'ombre projectats per la terra incideix directament sobre la Lluna, fent que es quedi amb un color fosc. En aquests casos s'observa de forma gradual en un periode de varies hores, el qual pot afectar o una part de la lluna (eclipse parcial, L1, o eclipse d'ombra, L3), o afectar la totalitat del disc (eclipse total, L2).
Amb aquest video tot queda una mica mes clar, i aixi aprenem una mica mes! Cada dia una cosa nova.
martes, 6 de marzo de 2007
Cine a Irlanda IV - The Good Shepherd -
La intencio de la setmana passada era sortir de la feina, arribar al cine a Parnell Street, mirar la cartellera i entrar a la primera pelicula que fessin en aquell moment. Aquest era l'ordre i la intencio... be, aixo es el que volia fer, pero... haig de dir que ja tenia pensat intentar veure The Good Shepherd!... que carai! Aquest film dura aproximadament unes 3 hores, amb intermig hi tot. 180 minuts ben aprofitats, on la trama, amb els salts en el temps t'enganxen per voler saber com acabara. Es una pelicula molt ben feta, amb un sentit de la imatge molt acurat. I una tematica molt interessant: els espies (pero no nomes espies en la materia de l'oficina, sino tambe el canto mes familiar, oci, amics, hobbies... els principis). I el principi de l'agencia d'espionatge mes important del mon! Es cert que alguna cosa falla: com per exemple veure Matt Damond fent de pare (quan podriem dir que quasi be es el meu germa petit). O el paper que protagonitza l'Angelina Jolie, on no es creible el que li succeeix encarnant ella el paper. Pero be, totes les grans pelicules necessiten estrelles, tant en l'apartat masculi com en el femeni. Ara... hi ha una frase que pronuncia ella que m'encanta! La Jolie es una actriu que realment no em diu res fisicament... raro?... segurament! Pero he descobert, al veure el film en versio original, que te una veu molt maca... i borda aquesta frase! (no la dire pas!) Pelicula 100% recomenable! S'ha de veure! I a mes s'ha de veure en el cine, amb les palomites i la Coca-Cola light a les mans. 9 euros (pq no acceptaven el carnet d'estudiant) molt ben gastats!
Aixi que abans d'acabar la jornada laboral, vaig intentar descobrir l'horari del film escollit visitant la pagina web. Amb l'evident decepcio que la pelicula comencava a les 21:40h i jo acabava la feina a les 17:30h. Massa tard per anar al cine un divendres! Finalment vaig acabar seguint l'ordre establert. Pero mentre caminava en direccio a Parnell Street pujant per O'connell, vaig recordar que tambe existia un altre cine (el Savoya) i just davant d'aquesta avinguda... i quina sort! The Good Sheperd comencava en 45 minuts! Encara mes sort!
La sala principal, immensa, enorme... feia temps que no recordava una sala de cine tan gran (tot era gran!). Haig de dir pero, que el que mes em va cridar l'atencio va ser: els serveis estaven dintre de la sala, i a la pantalla hi havia unes cortines de color vermell que li volien donar un toc de teatre.
Cine: The Good Shepherd
Protagonitzada per Matt Damond, Angelina Jolie, Robert De Niro, Tammy Blanchard, Alec Baldwin, Michael Gambon, Joe Pesci, Billy Crudup i Eddie Redmayne.
Dirigida per Robert De Niro.
USA, 2006. (A Espanya arribara el 4 d'abril de 2007)
Matt Damond interpreta a Edward Wilson, un autentic patriota conscient de la importancia del secretisme. Va aprendre el valor de la discrecio i de l'honor durant la seva tragica i delicada infantesa. Durant el 1939, mentre estudia a la universitat de Yale, el conviden a unir-se a una societat secreta anomanada "Skull and Bones", una fraternitat molt tancada d'on en sortiran molts liders. La seva intel·ligencia, impecable reputacio i infrangible fe en els valors americans el convertiran en el perfecte candidat per ser un agent secret segons els criteris d'aquells que mesuren a els nous membres.
El jove idealista comenca a treballar a la Office of Strategic Services (OSS) (Agencia de Serveis Estrategics), la precursora de la CIA, durant la II Guerra Mundial. Aixo canviara la seva vida i, en certa mesura, ajudara a conformar la geopolitica de l'epoca actual: Erward Wilsom i els seus companys van crear l'agencia d'espionatge mes poderosa del mon. Es un dels membres fundadors de la CIA, una organitzacio en la qual la duplicitat esta a l'ordre del dia i res ha de ser el que sembla. Poc a poc, el seu idealisme deixa pas a un caracter cada vegada mes introvertit, reflex d'un mon que acaba d'entrar a la llarga paranoia de la Guerra Freda. Els seus metodes acaban sent adoptats com procediments estandards i es converteix en un dels agents de mes pes de l'agencia mentre lluita sense tregua a el KGB en una especia de patida d'escacs a escala mundial.
Pero la seva dedicacio no te mesura. Ni tant sols per la seva muller Margaret (Angelina Jolie), i el seu estimat fill (Eddie Redmayne), el qual deixara a un costat un cami que l'obligara a sacrificar tot el que te per la seva feina.
* OPINIO: Totes les vegades que he anat al cine a Dublin, tenien com a factor comu que sempre es repetia el mateix trailer. Aqui a Irlanda els anuncis i trailers duren molt de temps, i fins hi tot a la meitat d'aquests, un anunci de la marca Coca-Cola et recomana que encara tens temps d'anar a comprar alguna cosa per veure... Coca-Cola potser? La gent entra, surt de la sala, i parla de les pelicules que han de venir proximament. Nosaltres no erem pas una excepcio, pero quan feien el trailer de The Good Shepherd jo em quedava en silenci, amb la boca oberta i expectant. Volia veure aquesta pelicula!
Mes info, navega: Web oficial del film
viernes, 2 de marzo de 2007
Always Look on The Bright Side Of Life
Always Look on The Bright Side Of Life: angles.
So always look on the bright side of death
Life's a piece of shit
Always Look on The Bright Side Of Life: catala.
Si estàs buscant el moll de l’os de vida,
no rondinis i fes un xiulet.
Això sempre t’ajudarà a veure les coses millor…
I...... Mira sempre el bo i millor de la vida!
Mira sempre l’espurneig de la vida!
I, si tot et sembla una garrofa podrida
El que has de fer es ballar, cantar i somriure...
Si et sents enfonsat, no siguis tant ximple, juntan els llavis posat a xiular!
I...... Mira sempre el bo i millor de la vida!
Mira sempre l’espurneig de la vida!
Si arriba al final, la teva absurda existència, i la mort baixa el telo, fes una reverència,
Oblida’t de les penes i al públic fes un somriure
Gaudeix! aquesta es l'última funció.
Així que... Mira sempre el bo i millor de la mort.
Quan facis l‘ últim alè, desitjat sort.
La vida és una merda quan la mires bé.
Tot es com una broma i la mort també.
Veuràs com aquest tràngol és un gran show.
On l'últim acudit és el millor! Oh,oh,oh!
Mira sempre el bo i millor de la vida!
Mira sempre l’espurneig de la vida!
Finalment podem disfrutar de la canco original, en el llog on li pertoca: La Vida de Brian.
Subscriu-te al RSS
