Social Comitee i Mamma Mia

En l'empresa on estic fent les practiques Hostelworld.com, filla de Web Reservations International, tenim una Comisio de Festes (Social Comitee), els quals organitzen com a minim una activitat mensual per tots els treballadors. Aquest mes tocava fer sortida dijous tarda i nit, en un local al mateix centre de Dublin, on podriem gaudir primer d'una miqueta de pica-pica (finger food), de tres monolegs i finalment festa i musica a la mateixa sala. Evidentment... divendres tots a la feina!

Quan van arribar les 17:30h, jo i els universitaris irlandesos que tambe realitzen el programa de practiques, vam anar a un Pub molt irlandes que esta situat a uns 50 metres de la feina. Alla per casualitat ens vam trobar a mes gent de la companyia, i evidentment a molts irlandesos: tots amb una birra a la ma. Activitat molt habitual que es sol fer i portar a terme en aquets pais tant verd! Pero per mi ha arribat a un punt que ja es massa habitual i cansa! Des d'alla ja ens vam dirigir directament al local on podriem disfrutar dels monolegs: www.laughterlounge.com. La gent del local ens tenia preparat una sala VIP per tots nosaltres, amb begudes gratis i una mica de menjar. Feia gracia veure com la gent et mirava i es preguntava el fet de que estiguessim en una sala VIP amb una miqueta mes de comoditats que la resta de public de l'espectacle. Despres d'aquest soparet, aquesta gent no sap mes que seguir bebent... i despres en ultima opcio els monolegs.

La veritat es que tenia certa preocupacio. No sabia si sera capac d'entendre-ho tot, i d'aixo depenia la meva felicitat en les seguents 2 o 3 hores. Molta gent guapa, massa grans i massa ben vestits! Es respirava que hi havia masses diners.

Teniem unes tres fileres guardades per tots nosaltres. Com he dita abans... ahir erem els VIPS! 3 tius fent monolegs i un mes, que feia les presentacions pertinents. Pero podem dir que eren quatre, ja que aquestes presentacions duraven tant com els demes. El presentador va comencar a fer riure la gent amb les nacionalitats i procedencies del public assistent. Llavors un home vestit amb un trajo que ens deleitava amb les paraules i amb les mans: un mag! En certs moments de l'espectacle em vaig donar conte que en mig de la foscor tenia la boca oberta, bon senyal! Com un nen petit. Ho entenia i m'ho passava be! Llavors descans... i cues en els WC's per deixar anar totes les birres que la gent s'havia begut. Un altre cop a la barra per seguir amorrant-se a les pintes, i aixi fins a tres vegades!

El segon tambe va ser forca facil d'entendre, fins que va arribar l'ultim: el de poble! Amb un accent molt tancat, el qual em va fer desistir i observar mes vegades el rellotge que l'escenari.

Un cop acabades les actuacions va entrar en escena la musica. Fora les cadires i creacio de pista de ball. Pero jo tant sols hi vaig ser mitja hora mes, perque sino perdia l'ultim LUAS... i perque ja en tenia prou i tenia ganes de fotre el camp. Masses irlandesos borratxos tocant els collons: els companys de practiques! No paraven de repetir la gran frase que els hi havia ensenyat: "rubia de pote xoxo morenote!"... Shane que no ho pots dir a les noies morenes... ah ok ok!

En general una bona vetllada i una forma bonissima per seguir millorant el meu angles!

I ara que ho recordo, ho enganxare amb una altre activitat que vaig fer aqui a Dublin, i que no te res a veure amb els de la feina: Mamma Mia!, Si si! Tres mesos abans haviem comprat quatre entrades per veure l'espectacle de Mamma Mia a Dublin. Un pel cares les entrades, pero be, amb els tickets a les mans jo no em podia tirar enrere! Aixo va ser el dimarts de la setmana passada, on vaig ser l'unic manso en un grup de quatre persones. Afortunat? A estones!

Espectacle basat amb les cancons del grup ABBA. Actualment portat a un gran nombre de ciutats del mon, on Dublin no ha estat una excecpio... be es una excepcio, perque els actors son tots anglesos.

Vam tenir molt mala pata (com a minim jo) perque l'espectacle el feien el mateix dia que el partit del Barca contra el Liverpool. A la mateixa hora! Era la tornada i haviem de remontar l'eliminatoria. Finalment no va poder ser.

El teatre estava forca ple, uns 75% de totes les localitats assignades. La majoria d'aquestes estaven plenes de dones menopausiques que es sabien a la perfeccio totes les cancons, i que a mes m'hovien el cap al mateix temps, pero!... no en la mateixa direccio! Era un ball de caps forca agradable. Les cadires pel contrari eren una merda: un tros de fusta amb una peca de roba i ja tenim una butaca. I l'espai entre elles nomes era pels hobbits de la Comarca,... i quin mal de cames! Sort vam tenir que a mitja funcio ens vam moure buscant una mica mes el centre de l'escenari, i aconseguint un lloc on jo vaig poder estirar les cames a la butaca del meu davant. Bufff! Quin descans!

Haig de dir pero que tot em va sorprendre gratament i que va ser un espectacle molt bonic. Els actors ho feien molt be, i havia moments que em van aconseguir posar-me la pell de gallina i fer-me cantar una mica. Al final tot va ser rematat amb mes cancons mitiques, i els protagonistes vestits com els originals. Allo va a passar a ser com un concert, un concert d'un munt de dones menopausiques saltant, ballant, aixecant els bracos i cantant com feia temps que no ho feien. En aquest punt ens ho estavem passant molt be, i un somriure dels nostres llavis va aflorar... un tresor en aquests mons de merda!

Un cop finalitzat el mini concert de 4 cancons, cursa per ser els primers en agafar un taxi. Objectiu? Despedir en David, que havia vingut a passar la nit des de Catalunya, per agafar un avio cap a la India. Es dels tius mes valents que conec en aquests moments. Portava dos anys a Dublin, i ho ha deixat tot per anar a fer un viatge d'aproximadament un mes i mig, sol, a la India. Despres cap a viure a la Xina. Temps: indefinit. Collons quin tiu!