El Tiempo por Tutiempo.net

lunes, 30 de julio de 2007

Han passat moltes coses!

Moltes coses han passat des de que vaig deixar de caminar per terres irlandeses. Tantes... que la millor forma d'explicar-les hauria estat entrar-les totes en el seu moment. Però no ha estat possible! Falta de temps i de ganes per escriure quatre ratlles.

Avui després de sopar m´he trobat davant del pc i he pensat... que collons! Escriu alguna cosa, encara que sigui només per llegir-ho en un futur. I dic això, per la senzilla raó, que abans de fer res, he estat llegint alguns posts que tenia escrits, i ha estat una grata sorpresa, ja que hi havia coses i moments que no recordava i que val la pena no oblidar mai a la vida.

La meva arribada va ser a mitjans d'abril, i des de llavors han anat passat diferents coses. El primer cap de setmana festa sorpresa de la Marta Oriola. Una festa molt currada i una fideuà de collons. I com no, com mana la tradició, a finals d'abril, la Festa Major del meu poble, Vilassar de Dalt. Abraçades i més abraçades amb tota aquella gent que ens anem veient de Festa Major a Festa Major. D'aquí a molt poquet ja toca la Festa Major d'estiu, és a dir el mateix però a l'aire lliure i amb molta més gent i fins molt més tard!

Al cap d'una setmana ja estava treballant a la Caixa d'Estalvis Laietana. Tot va ser molt ràpid per la senzilla raó, que el Cap de Zona ja em coneixia per treballar amb ells durant els dos últims estius. Així que de feina ja estava més o menys encaminat. Però com arribaria a la feina. Nova decisió: cotxe nou! El nou iGolf!. Haig de dir que sempre he estat un enamorat d'aquest model de cotxe, el meu preferit sense cap mena de dubte! Finalment em vaig decidir: color vermell i tres portes!

Mentre treballava a l'oficina de Dosrius de Caixa d'Estalvis Laietana anava superant les proves per poder entrar a treballar a "La Caixa". Un cop passats tots els requisits em van donar la bona notícia que entrava a formar part de "La Caixa" així que de puta mare! I ara estic treballant a una de les oficines de Premià de Mar.

Bé... més o menys, això és el que ha anat passant a molts gran trets durant els meus últims tres mesos. Durant aquesta setmana intentaré escriure una mica més detalladament el que he anat fent: dilema Postgrau IDEC o máster UOC?, Sant Joan, retrobada amb tots els catalans que heu tornat encara que sigui un parell de dies a Catalunya, festa ex-alumnes d'EGB Sant Jordi, piscina, la marxa d'en Francesc... i moltes altres coses!

Només necessito una mica de temps per poder anar actualitzant tota la informació, i anar posant coses nooves per poder fer molt més atractiu el blog: llibres recomenats, pelis, estiu a la Costa Brava... i un munt de coses més!

Continuar Llegint...

martes, 3 de abril de 2007

Cine a Irlanda VIII - Mr. Bean's Holiday -

Abans de tot cal subratllar que aquest blog no es unicament un blog de cine. Be... ultimament ho sembla! Pero tot te una senzilla explicacio.

Objectiu: anar al cine cada divendres! I d'aquesta forma millorar el meu listening... i com no passar una bona estona. Es per aixo que cada setmana tinc sempre una pelicula per comentar. Un post setmanal! A mes, cal sumar dos factors mes: fa uns dies que estic mes enfeinat a l'empresa, i durant uns 5 dies (sense saber el perque), no podia accedir correctament al meu blog.

Un cop posats els punts sobre les i's, continuo!

Ultim divendres: Mr. Bean's Holiday. Si... ja ho se! Poc listening millorare anant a veure pelicules on realment no es parla. I la poca cosa que es diu doncs es... mmmm grgrgrg!!!... a, i "gracias"!(aixo ultim ja ho entendreu un cop vista la pelicula).

Com sempre, divendres mati un e-mail per informar a la gent de les pelicules que podiem anar a veure. Aquesta setmana dubtava entre 4 films. Pero com finalment la gent no va tenir un bon ultim dia laboral, vam escollir una pelicula on poguessim passar una bona estona, poca cosa per pensar... i riure una mica!

Cine: Mr. Bean's Holiday

Dirigida per Steve Bendelack.

Protagonitzada per Rowan Atkinson, Willem Dafoe, Emma de Caunes, Jean Rochefort.

Comedia.

UK, 2007

En aquesta ultima desaventura, el Sr. Bean, inadaptat, perseguit per la mala sort, decideix marxar de vacances a Cannes. Cansat del trist temps londindenc, Mr. Bean fa la maleta, agafa la camara i marxa en busca del sol i la platja. Pero el viatge no surt com estava planejat ja que el patos Mr. Bean pateix una serie de coincidencies mes o menys afortunades. Convertit en un suposit segrestador i un aclamat realitzador, no tindra mes remei que explicar la destruccio que ha causat en el seu pas pel sud de Franca, acompanyat el fill d'un cineasta ruma i una aspirant a actriu.

* OPINIO: Esperava trobar-me alguna cosa semblant a la serie de Mr. Bean de la BBC que tantes vegades em disfrutat a TV3. I no volia trobar-me el mateix estil de pelicula que el primer film de Mr. Bean. Pero ni una cosa ni l'altre! Es un nou Bean... menys gracios que a la BBC i menys aborrit que a la primera peli. Per tant, el podem situar entremig, del que volia i no volia.

A vegades es fa un pel lenta, guanyant cap al final i en certs moments molt puntuals. El problema es que quan es lenta, el gag es massa llarg... questio de temps! I quan el gag es bo... doncs el contrari: massa curt!

Pero el mes curios de tot fou que vaig disfrutar amb un fet molt peculiar: el temps! I dic el temps per referir-me al temps meteorologic! Vaig constatar que trobo molt a faltar el sol, el cel blau i el clima mediterrani. El clima de casa meva. Molt! I durant quasi be tota la pelicula, es pot respirar un aire clar amb un cel blau intens... buffff! Es dificil d'explicar, pero va ser la sensacio que vaig tenir i el primer comentari que vaig fer al sortir del cine.

En tot moment volia endinsar-me dins de la pantalla i poder sentir l'escalfor d'aquell sol. L'aire calent i les ganes de sentir que vull sentir l'aigua fresca. Feia anys que no tenia un hivern tant fred, i amb aquest cel dublines i el vent... i l'aigua... venen ganes de sol! Ara tornem a tenir fred. Jo ja em pensava que pujarien una mica les temperatures, pero be, a poc a poc.

Tornant a la pelicula, acabo dient que no fa falta anar al cine i pagar per poder disfrutar d'aquest film. Millor... esperar el DVD, o baixar-la d'internet! No es perque cregui que sigui dolenta, sino perque no fa falta una gran pantalla per poder disfrutar d'aquest 120 minuts. Amb la tele de casa ja en tenim mes que prou.

Per mi, el millor paper que ha fet mai en Rowan Atkinson sense cap mena de dubte es el d'Escurco Negre. Mr. Bean tambe estava forca be... pero a la TV. En el moment que va fer el salt al cine va perdre. Penso que els gags eren molt bons, pero no seguits en un llargmetratge de 120 minuts. Es molt millor en gotes! Gotes de 25 minuts! En capitols! I amb la seva estupidesa... (a la pelicula es converteix en un personatge massa familiar).

Mes info, navega: Web oficial

Continuar Llegint...

Cine a Irlanda VII - 300 -

Fa dos divendres va ser pelicula d'estreno: 300. No tinc costum d'anar corrents al cine a veure pelicules que estren aquell mateix dia, o fa nomes pocs dies: nomes hi ha cues, molta gent, i es fa dificil comprar una bona butaca.

300 va ser estrenada a tot Europa el dijous. Pero per divendres teniem la previsio de que el cine tambe estaria realment ple, i per aixo la Noelia va comprar les entrades via internet. Sessio de les 18:30h. Veniem cansats del dia anterior de fer pintes al costat del cementiri en un dels pubs mes antics de Dublin, i vam arribar a la conlusio que anar al cine tant tard no ens aniria be. Aixi que per aixo vam comprar les entrades per la sessio de les 18:30. Una mica de presses, pero tot forca be.

Cine: 300

Dirigida per Zach Snyder.

Protagonitzada per Gerard Butler, Vincent Regan, Lena Headey, David Wenham, Michael Fassbender, Mercedes Leggett, Rodrigo Santoro, Tom Wisdom, Andrew Tiernan, Dominic West, Andrew Pleavin.

Gener: aventura.

USA, 2006.

En el 489 a.C., 300 soldats espartans, dirigits pel rey Leonides, van frenar a un milio de perses sota el poder de l'Emperador Jerjes, el monarca mes poderos del planeta. Per conseguir-ho, els espartans van entregar les seves vides en la defensa de l'estret pas de les Termopiles, on la superioritat numerica persa queda reduida a la minima expressio, i amb aixo van conseguir una avantatge estrategica que facilita la posterior derrota dels perses, preservant aixi la civilització occidental dels barbars asiatics.

* OPINIO: Un dels trailers mes repetits des de que porto a Dublin. Pelicula visual. Realment destaca la imatge per sobre de tot (guio, so, realitat historica...). L'estetica!

Al principi costa entendre que una pelicula es pugui realitzar en la seva totalitat dins d'un estudi. I aixi fou! A Canada. La segona pelicula del director rodada de la mateixa forma. Pero gracies aixo, es 100% fidel al comic. I nomes es aixo! El comic! El comic transformat a pelicula! El comic de Frank Miller.

Mes info: el comic de Frank Miller
Mes info: compara el comic amb la pelicula

Felicitats al director per la seva fidelitat en les imatges. Tasca gens facil... be, potser mes facil amb les noves tecnologies. Pero tot i aixi, quan observem les dues creacions podem dir que son exactament iguals.

Pero el cine tambe es aquesta pelicula... imaginacio, novetats, coses diferents. Maneres diferents per explicar. Maneres diferents per entendre com s'han d'explicar les coses. No es necessari ser fidels a la historia original. Tambe pot ser nomes es espectacle! Passar una bona estona.. no hi ha mes! Es un contingut molt pla... pero com he pogut veure en el trailer en castella, traduit encara es mes pla.

Compareu:

1.- Trailer (espanyol):



2.- Trailer (angles):




Amb la versio original penso que impacta mes. Es mes real! Fa por! Pots sentir amb mes fidelitat la bogeria de la historia. La millor mort... lluitant!

Es cert que al principi totes les imatges impacten molt mes que no pas al final. I que quan portes una bona estona de pelicula, t'agradaria veure alguna cosa diferent. Pero com sempre que vaig al cine, intento disfrutar al maxim com si fos realment un nen petit. I moltes vegades disfruto! Una historia! Un conte!

Encara que l'actriu principal no tingui un gran paper a desenvolupar, m'agrada destacar que es una dona molt bella: Lena Heady. Acompanyada per un atractiu que en cap de les seves anteriors pelicules havia notat. Pero aqui, si! Molt sensual! Sensualitat grega! I mala llet!

Molt millor veure el film al cine... a casa perdra l'efecte de pantalla-gran-i-volum-que-despentina!

Mes info, navega: Web oficial

Continuar Llegint...

miércoles, 21 de marzo de 2007

Cine a Irlanda VI - Notes on a Scandal -

Fa dues setmanes la Noe havia proposat anar a veure Notes on a Scandal. Vaig intentar buscar a quina hora la podiem veure merdejant una mica la web site del cine de Parnell Street, pero justament ja no la feien a cap cine de Dublin. Per tant tasca impossible. Pero ara fa una setmana, el divendres passat, va passar una cosa molt estranya. Es la primera vegada que he vist cosa semblant. Intentant escollir entre tres films, vaig observar que Notes on a Scandal tornava a estar a la cartellera. Que raro! Fa una setmana ja no hi era, i una setmana despres hi torna a ser! Suposo que la gent seguia tenint ganes d'anar al cine a veure aquesta historia. I el "jefe" va decidir que potser en podria treure suc alguna setmana mes utilitzant una sala... d'estar per casa. Pero be... nosaltres ja teniem pelicula!

Aixi que vaig escriure un e-mail a la Noe per enllestir-ho tot. Els demes no podien o no volien venir. Davant de la porta del cine ens vam trobar l'Ester, fumant i fent temps per una altra sessio. Finalment va caure als nostres encants, i al segon intent la vam coaccionar per compartir una agradabla tarda amb nosaltres... je je je!

Cine: Notes on a Scandal.

Protagonitzada per Juli Dench, Cate Blanchett, Bill Nighy, Andrew Simpson...

Dirigida per Richard Eyre.

Guio Patrick Marvel (Novela: Zoe Heller).

UK, 2006.



Barbara (Judi Dench) es una despotica i solitaria professora que governa la seva classe amb ma de ferro en una ruinosa escola publica situada a Londres. Amb l'excepcio de la seva gata, Portia, Barbara viu sola, sense amics, pero el seu mon cambia quan coneix a la nova professora d'art de l'escola, Sheba Hart (Cate Blanchett). Sheba sembla ser l'anima bessona i l'amiga que Barbara sempre havia estat buscant. Pero quan descobreix que Sheba mante una relacio amb un dels seus joves alumnes (Andrew Simpson), la seva naixent relacio dona un tomb radical. Llavors es quan Barbara amenaca amb revelar el terrible secret de Sheba a al seu marit (Bill Nighy) i a la resta del mon. Es quan els propis secrets i les sinistres obsessions de Barbara surten a la llum, exposant les mentides que s'amaguen en el nucli de les vides de les dones...

* OPINIO: Quan l'Ester em va preguntar quin tipus de pelicula era, nomes vaig saber respondre: "molt dura... es una peli molt dura!". Poca cosa sabia, una mica de trailer i res mes... pero collons, dura? I al mateix vaig dir a la noia que viu a casa: " la pelicula es nice?". "Home... nice? No se...". Es que la Mong sempre ho defineix tot amb dues paraules: nice... i l'altre ja ho explicare mes tard. Pero, la paraula que resumeix perfectament la visio de l'espectador es: ANSIETAT.

Es una pelicula que no disfrutes mentre la veus, pero d'aixo es tracta i per aixo esta molt ben feta. I per aixo, paradoxalment disfrutes! Amb actuacions brillants i moments que no et mous de la butaca. No et pots moure perque els collons han sortit volant, i en el seu lloc hi tens el cor bategant a 100 per hora. Una historia a la meva manera de veure 50% no molt creible, i 50% totalment certa. Quantes persones d'aquesta vida estan cansades del que tenen a casa, i es veuen envoltades de la rutina i dels problemes? Aquests encara que ho tinguin tot, un bon home i bon pare, i una familia, trenquen amb tot i es llencen a fer el gilipolles. I evidentment ho volen tot!... pero tot no es pot tenir! I que passa? Pata-pam! Aquesta es la meitat creible.

Una historia que ens ensenya com el mon real esta lligat per contractes d'interessos. Tu em dones estavilitat i jo et dono bellesa. Tu em dones aixo i jo et dono allo. Ara necessito aquesta cosa i per aixo em quedo amb tu. Ara no tinc res mes i per aixo ets el meu escollit. Evidentment que ningu, ni jo mateix acceptarem com a valida aquesta teroria quan l'estiguem portant a terme. Els nostres cervells son massa llestos, i ens enganyen d'una forma vil i finalment ens fan creure una altra realitat. Pero el mon de les parelles es mou per interessos... contractes no escrits ni verbals... pero reals i existents! Be... no nomes el mon de les parelles: TOT!

L'estona que dura la pelicula no son ni 5 minuts. I amb 30 segons ja et trobes dins de tot! quin patir, i que ben feta que esta perque estiguis amb aquesta tensio. I quin mal rotllo que dona la Juli Dench... grgrgrgrgr! Fins hi tot la Blanchett dona mal rotllo! Ara, haig de dir que el paper que mes em va sorprendre va ser el del pare, genial! Pero finalment s'ha de baixar els pantalons. Massa vell. Be... al final la Blanchett es baixa les faldilles i en Nighy tambe. Com deia contracte no escrit! les dos cares de la moneda, de la vida, i de la vida d'una dona.


Mes info, navega: Web oficial del film

Continuar Llegint...

De gran vull ser: Ignorant, de cap a peus! II

Despres del post d'ahir amb el mateix titol i evidentment la mateixa tematica, i d'algun comentari amb caire optimista, ja no hauria d'escriure mes al respecte. Pero com que ahir vaig tenir que marxar de la feina puntual per temes pancartistes, no vaig poder escriure tot el que realment tenia anotat a la meva llibreta. Per tant, aquest post es una continuacio de l'anterior.

Definicions: "Gran diccionari de la llengua catalana".

- Ignorant: Que no sap res o sap poc en general o amb relacio a una cosa.

- Ignorancia: Estat del qui es ignorant. Ignorancia crassa, supina. La ignorancia de la llei no n'excusa el compliment.

- Ignorar: No saber alguna cosa, no coneixer-la o no tenir-ne noticia.


Ignorant per no saber el que esta be i el que esta malament. No vull saber de religions, d'etica, de societats, d'angels o dimonis, no vull saber de veritats, de mentides, el que fas o deixes de fer, d'historia, d'histories, de gent, del passat, del futur, del temps, dels records, de tonteries, de mitologia, de contes reals o no reals, de frases fetes, d'exemples, de tecnologia, de llengues, de gramatica, d'ortografia, ni de compassio ni de remordiments. No vull saber quina es la millor escola o universitat, o quin es el millor resultat o el pitjor, no vull saber ni el primer ni l'ultim... no vull saber ni que no se res. No vull saber ni lo que sabia Socrates: "nomes se que no se res!".

No vull saber ni de tu ni de mi. Ni de vosaltres ni de nosaltres! Es questio de no saber res mes. Si soc pobre no m'ho diguis, si soc ric no t'ho dire. Si ets amic no fa falta saber-ho, si ets enemic millor que no ho sapigues.

No vull recordar, no vull tenir coneixement del passat. No vull tenir ansietat! No vull saber de guerres, de morts, de desamors, de persones sense escrupuls ni sentiments! No vull saber de falces esperances, de desitjos, de frustracions, de realitats, d'irrealitats, no vull saber la teva realitat (no es la meva, i dius mentides). De feines, d'obligacions, de deures, de colors, de pells, de races, de temporades, de vacances, del temps. No vull saber de banderes, d'equips, de rivals, de remordiments, de comportaments, de temparaments, coneixements, de diners, deutes, de sous i de preus. Dolor, fam, empatx, riquesa, pobresa, el que ets tu i el que vols ser!

No vull saber els teus somnis, ni les teves pors, ni els teus desitjos, ni les teves aventures, ni les teves cagades. No vull saber res! I el mes important, es que no vull saber que no se res! Ignorancia profunda, la mes primaria. Ja en tinc prou! El meu cervell es massa petit per entendre les coses... per entendre! Millor ni saber.

Fes preguntes i fes-te mal. Tot allo que questionis i esperis com a resposta, sera cert i finalment es donara. Doncs llavors no preguntis, no sapigues res, i no vulguis saber res. El mes important es no voler saber res.

El pou de... l'ignorancia! Com mes profund millor, mes fosc i per tant menys llum. Menys realitat! Ignora i fes-ho aviat perque pot ser massa tard.

Ignorant: la professio del futur!

Continuar Llegint...

martes, 20 de marzo de 2007

De gran vull ser: Ignorant, de cap a peus!

Unes de les preguntes mes utilitzades de la gent adulta cap als mes petits es: "escolta, i tu que vols ser quan siguis gran?". Fins hi tot, quan estas omplint el formulari per fer la preinscripcio de les universitats mentre curses el segon de Batxillerat, aquesta mateixa pregunta et ronda pel cap. Pero ara amb 25 anys, finalment he arribat a la conclusio definitiva. Ja tinc la solucio! Un pel massa tard... pero mai es tard per aquestes decisions!

Quan sigui gran vull ser... IGNORANT! Pero no un ignorant normal, sino un ignorant profund, de cap a peus. D'aquells que no saben ni ells mateixos que son ignorants. Aquests tipus d'ignorancia es per mi la que mes valor te!

A classe de filosofia de l'institut de Vilassar de Dalt, el professor Josep Maria sempre ens preguntava si realment voliem ser ignorants. No saber res! Evidentment la gent responia que no, que sempre es bo saber les coses. I jo per seguir el curs del riu de la majoria tambe responia que si. Pero que collons!... la ignorancia es el millor cami de la felicitat! No saber res i a mes no saber que no saps res! Aixo es la pera! Es el cami de la vida! El cami de la felicitat! Podeu fer el que volgueu que no en tindre ni idea. Viure una vida molt mes senzilla amb menys preocupacions i menys mal de caps.

No voldre saber que existeixen coses noves, i si ho se no les voldre! I a mes no ho recordare mai que les vaig saber! Ignorancia... ignorant!

Conclusio arribada quan vaig descobrir que la professio de vividor esta massa demanada i a mes necessites massa nota a la selictivitat per accedir a la universitat. Vividor? Aquesta tambe m'agrada! Per tant, intentarem un mix entre les dues. Vividor i ignorant, pero vividor d'aquells que els importa tot una merda i ignorant profunt, d'aquells que no saben que ets ignorant i que ets vividor. Aixo si que m'agrada!

Continuar Llegint...

viernes, 16 de marzo de 2007

Un dia molt dolent! Quina merda! Quan parara tot aixo?

Avui es un dia molt dolent... i el pitjor: encara no s'ha acabat! No tinc ganes de que es torni a repetir, pero hi ha dies molt mes dolents que no pas altres. Uns, que fas una mica el tonto i encara que ningu ho sapiga acabes pagant el pato i els plats trencats. Ningu no ho ha vist! Pero tu si, i ja n'hi ha prou per tornar a caure.

Gracies Edu per aquest video... millor que el presentis tu amb les mateixes paraules que has utilitzat en el gmail aquesta tarda despres de dinar:

Edu: t'arrenca de la tomba i et deixa pels núvols...
:)

Per tots aquells que ho necessitin avui o potser dema! Per tothom!



Continuar Llegint...

Un blog divertit: Maurio Entrialgo

Un blog bastant xulo, consideracionbs grafiques d'internet i les noves tecnologies aplicades a l'oci, per visitar els dilluns, dimecres i divendres. O be... si ho fem un cop a la setmana (divendres)... ja esta molt be!

Recordo el dibuixant de seguir les seves tires en la revista de "El Jueves" quan la comprava aquest estiu, els dimecres a l'hora d'esmorcar, treballant a Premia de Mar a Caixa Laietana.

Blog Maurio Entrialgo

Tambe hi podeu accedir des de la llista de blogs interessants que tinc a la dreta del blog... si si... un pel mes abaix!
Aqui en teniu algunes mostres del que podeu arribar a trobar en el seu blog:





Continuar Llegint...

Social Comitee i Mamma Mia

En l'empresa on estic fent les practiques Hostelworld.com, filla de Web Reservations International, tenim una Comisio de Festes (Social Comitee), els quals organitzen com a minim una activitat mensual per tots els treballadors. Aquest mes tocava fer sortida dijous tarda i nit, en un local al mateix centre de Dublin, on podriem gaudir primer d'una miqueta de pica-pica (finger food), de tres monolegs i finalment festa i musica a la mateixa sala. Evidentment... divendres tots a la feina!

Quan van arribar les 17:30h, jo i els universitaris irlandesos que tambe realitzen el programa de practiques, vam anar a un Pub molt irlandes que esta situat a uns 50 metres de la feina. Alla per casualitat ens vam trobar a mes gent de la companyia, i evidentment a molts irlandesos: tots amb una birra a la ma. Activitat molt habitual que es sol fer i portar a terme en aquets pais tant verd! Pero per mi ha arribat a un punt que ja es massa habitual i cansa! Des d'alla ja ens vam dirigir directament al local on podriem disfrutar dels monolegs: www.laughterlounge.com. La gent del local ens tenia preparat una sala VIP per tots nosaltres, amb begudes gratis i una mica de menjar. Feia gracia veure com la gent et mirava i es preguntava el fet de que estiguessim en una sala VIP amb una miqueta mes de comoditats que la resta de public de l'espectacle. Despres d'aquest soparet, aquesta gent no sap mes que seguir bebent... i despres en ultima opcio els monolegs.

La veritat es que tenia certa preocupacio. No sabia si sera capac d'entendre-ho tot, i d'aixo depenia la meva felicitat en les seguents 2 o 3 hores. Molta gent guapa, massa grans i massa ben vestits! Es respirava que hi havia masses diners.

Teniem unes tres fileres guardades per tots nosaltres. Com he dita abans... ahir erem els VIPS! 3 tius fent monolegs i un mes, que feia les presentacions pertinents. Pero podem dir que eren quatre, ja que aquestes presentacions duraven tant com els demes. El presentador va comencar a fer riure la gent amb les nacionalitats i procedencies del public assistent. Llavors un home vestit amb un trajo que ens deleitava amb les paraules i amb les mans: un mag! En certs moments de l'espectacle em vaig donar conte que en mig de la foscor tenia la boca oberta, bon senyal! Com un nen petit. Ho entenia i m'ho passava be! Llavors descans... i cues en els WC's per deixar anar totes les birres que la gent s'havia begut. Un altre cop a la barra per seguir amorrant-se a les pintes, i aixi fins a tres vegades!

El segon tambe va ser forca facil d'entendre, fins que va arribar l'ultim: el de poble! Amb un accent molt tancat, el qual em va fer desistir i observar mes vegades el rellotge que l'escenari.

Un cop acabades les actuacions va entrar en escena la musica. Fora les cadires i creacio de pista de ball. Pero jo tant sols hi vaig ser mitja hora mes, perque sino perdia l'ultim LUAS... i perque ja en tenia prou i tenia ganes de fotre el camp. Masses irlandesos borratxos tocant els collons: els companys de practiques! No paraven de repetir la gran frase que els hi havia ensenyat: "rubia de pote xoxo morenote!"... Shane que no ho pots dir a les noies morenes... ah ok ok!

En general una bona vetllada i una forma bonissima per seguir millorant el meu angles!

I ara que ho recordo, ho enganxare amb una altre activitat que vaig fer aqui a Dublin, i que no te res a veure amb els de la feina: Mamma Mia!, Si si! Tres mesos abans haviem comprat quatre entrades per veure l'espectacle de Mamma Mia a Dublin. Un pel cares les entrades, pero be, amb els tickets a les mans jo no em podia tirar enrere! Aixo va ser el dimarts de la setmana passada, on vaig ser l'unic manso en un grup de quatre persones. Afortunat? A estones!

Espectacle basat amb les cancons del grup ABBA. Actualment portat a un gran nombre de ciutats del mon, on Dublin no ha estat una excecpio... be es una excepcio, perque els actors son tots anglesos.

Vam tenir molt mala pata (com a minim jo) perque l'espectacle el feien el mateix dia que el partit del Barca contra el Liverpool. A la mateixa hora! Era la tornada i haviem de remontar l'eliminatoria. Finalment no va poder ser.

El teatre estava forca ple, uns 75% de totes les localitats assignades. La majoria d'aquestes estaven plenes de dones menopausiques que es sabien a la perfeccio totes les cancons, i que a mes m'hovien el cap al mateix temps, pero!... no en la mateixa direccio! Era un ball de caps forca agradable. Les cadires pel contrari eren una merda: un tros de fusta amb una peca de roba i ja tenim una butaca. I l'espai entre elles nomes era pels hobbits de la Comarca,... i quin mal de cames! Sort vam tenir que a mitja funcio ens vam moure buscant una mica mes el centre de l'escenari, i aconseguint un lloc on jo vaig poder estirar les cames a la butaca del meu davant. Bufff! Quin descans!

Haig de dir pero que tot em va sorprendre gratament i que va ser un espectacle molt bonic. Els actors ho feien molt be, i havia moments que em van aconseguir posar-me la pell de gallina i fer-me cantar una mica. Al final tot va ser rematat amb mes cancons mitiques, i els protagonistes vestits com els originals. Allo va a passar a ser com un concert, un concert d'un munt de dones menopausiques saltant, ballant, aixecant els bracos i cantant com feia temps que no ho feien. En aquest punt ens ho estavem passant molt be, i un somriure dels nostres llavis va aflorar... un tresor en aquests mons de merda!

Un cop finalitzat el mini concert de 4 cancons, cursa per ser els primers en agafar un taxi. Objectiu? Despedir en David, que havia vingut a passar la nit des de Catalunya, per agafar un avio cap a la India. Es dels tius mes valents que conec en aquests moments. Portava dos anys a Dublin, i ho ha deixat tot per anar a fer un viatge d'aproximadament un mes i mig, sol, a la India. Despres cap a viure a la Xina. Temps: indefinit. Collons quin tiu!

Continuar Llegint...

jueves, 15 de marzo de 2007

Arribant tard... un bon consell!

El 95% de les vegades que surto de la feina, o de casa meva en direccio a alguna banda, el primer que faig entre mig de posar-me la braga polar i els guants: es engegar l'Ipod.

Sempre en aquest ordre:

1.- Posar braga: perque els auricolars van per sobre.
2.- Posar auricolars a les urelles. Pujar cremallera abric (collons com costa!... i cada dia s'encalla mes!)
3.- Tancar porta de casa, guardar claus a la butxaca lateral, encendre Ipod i finalment posar-me guants.

Avui ha estat com sempre, tot al peu de la lletra. Amb l'excepcio que avui feia 20 minuts tard. Ho sento! Quan ha sonat el despertador del telefon m'he quedat justament dormint 20 minuts, mirant el sostre, amb el tlf a les mans, com si estigues resant. Llastima! No ho estava fent, sino que estava dormint! Culpa? De la polonesa que viu amb mi i dorm a l'habitacio del meu costat, l'Eva. La noia s'ha aixecat una mica abans, i s'ha posat a la dutxa, provocant que el soroll de l'aigua em despertes i em provoques ganes d'anar a pixar. Justament 20 abans de sonar el meu despertador (les 7:10h). Evidentment he tingut que renunciar a tornar-me a dormir, aixecant-me i anant a pixar, pero que passa en aquests casos? Dilema! Val la pena tornar a entrar a el llit per nomes quinze minuts? La pena? 15 minuts? Collons hi tant! Jo vinc d'una familia de marmatotes, i per nosaltres 15 minuts son gloria. Pero jo m'he estat 15 minuts i 1 segon, provocant la caiguda altre vegada en el son profund. Culpa d'aquest segon! I es clar, he resat ben be 20 minuts mes!

Mentre caminava en direccio al LUAS des de casa meva (que es el tros on tinc l'Ipod engegat i posat a les orelles, mentre que si puc seure en el tramvia tant sols l'apago per llegir, pero continuo portant-lo a les orelles)... be, tot aixo explicat en el post anterior. Doncs avui m'ha donat per escoltar els dos CD's de Pastora. Feia molt de temps que no els disfrutava, aixi que primer he comencat per un, i despres he continuat per l'altre. Em sembla que es aixi com normalment es fan les coses. Sense correr, era evident que si havia dormit 20 minuts mes, arribaria a les 9:20h. No fa falta capficar-se gaire quan saps que no arribes puntual! El mes important es participar!

Justament en el recorregut des de St Steven's Green a Charlemont Street he escoltat una canco que no saps perque pero et fa pujar la moral. Era com si camines sol pel carrer... realment caminava sol pel carrer! Aquest tros es dels mes financers de la ciutat, i aixo es com el cole, a les 9 en punt tothom a classe. I jo arribant tard... Nomes trobes les iaies anant a comprar amb el carro a les mans... pero tothom sap que a Irlanda no hi ha iaies, i menys carros! El pobre que va montar aqui el negoci de carros el tenen treballant recollint caques, perque va caure en bancarrota, despres de que desepareixessin les iaies. I les poques que queden les tenim aferrades en els pubs, i vinga amb el drinking!

Pero fora bromes, aquesta canco avui m'ha transmes una sensacio especial. Es per aixo que us penjo aqui la lletra i que us animo a escoltar-la quan tingueu un moment. La part que mes ha cridat la meva atencio han estat aquest tres linies, un bon consell!

Tengo, tengo, tengo, Y si no me lo invento.
Y teniendo lo mío
Así no dependo.
La canco sencera:

"Tengo" de Pastora

Hoy no ha sío el día más tranquilo de mi vía
Me he levantao tarde y he comío mal
He salío a la calle y no encontrao ná
He cabilao mucho: pensar, pensar, pensar.
Y tó por culpa de tanta gente que me da tanta pena
Que buscan problemas en cualquier tema, y me marean,
Me despistan, me bloquean
Me envuelven en un rollo que ya no hay quién se lo crea.
No me dejo caer, ni me dejo pisar,
Tengo el alma espavilá de tanta tontería escuchá.
Porque
TENGO TIEMPO, TENGO GANAS,
TENGO AMOR DENTRO DE MI CAMA.
TENGO UN CHISTE QUE NO CUENTOPA´REIRME YO POR DENTRO.
TENGO MUCHA MALA LECHECUANDO ALGO SE ME TUERCE.
TENGO LUNAS, TENGO SOLES,
TENGO UN TÍO QUE ME PONE,
TENGO, TENGO, TENGO Y RETENGO,
Y LO QUE SOBRA ME LO VENDOY ASÍ, ASÍ, DISFRUTO EL ESTRAPERLO.
TENGO UN TÚNEL Y UN LUCEROPA´LUMBRAR LO QUE MÁS QUIERO.
TENGO UN NUDO EN LOS TACONES Y CAMINO A TROMPICONES.
TENGO CHISPAS Y JALEOSI SIGO TU CONTONEO.
TENGO GANAS DE QUERERTE,
DE ROBARTE Y DE TIMARTE.
En Marte todo va tan bien
Tengo, tengo, tengo,Y si no me lo invento.
Y teniendo lo mío
Así no dependo.
TENGO UN AMOR PERDÍO Y OTRO QUE ESTÁ ESCONDÍO
TENGO MIEO DE LO QUE SIENTO PORQUE NUNCA HABÍA SENTÍO
Y ME QUEDO ENCERRAÍTA DENTRO DE MI CUERPO
PERO ESQUE HOY YA ME HE CANSAO, Y TENGO GANAS DE MOVERLO.
DE SALIRME DE PASEO, DE MOVERME POR LOS BARES...

Continuar Llegint...

Bombes? Por a volar... i quin riure!

Com cada tarda/vespre, ahir tornava amb el LUAS cap a casa despres d'una jornada de feina. Abans pero, vaig passar per una botiga per comprar alguna cosa mes per menjar: olives! Si si... olives! Es la primera vegada en sis mesos que he comprat olives. Com no, sense pinyol! Un potet petit, pq no es facin mal be. (per cert... les olives es fan mal be?) A part d'aixo vaig comprar altres coses, pero aquest producte es el mes destacable.

Doncs com sempre que viatjo amb el Luas, sempre que vaig sentat... m'agrada molt llegir mentre faig que escolto musica. Em poso els auricolars del Ipod a les orelles, pero el porto en off. Motiu? Que la gent no em toqui els pebrots i pugui tenir uns 20 minuts de lectura ben tranquila.

Gracies a la segona visita de la meva germana i en Raul, i la primera dels meus pares, em van portar cap aqui adalt un parell de llibres. El primer ja el vaig acabar ben d'hora, i el segon tot just vaig per el final. El llibre es titula "Una nit bestial", escrit per Hugh Laurie, conegut en la ficció com el doctor Gregory House, de la seria House. Segur que el coneixeu, vaja es el coix i tambe el protagonista. Pero jo tinc el plaer de coneixer aquest actor des de fa molt mes temps... de l'Escurco Negre! Recordeu el princep?

Aquesta es la sinopsi que es pot trobar a la contraportada: "El protagonista d’aquesta història es l’expolicia Lang que ara treballa com a pistoler a sou. Un dia rep la visita de McClusky, que li ofereix cent mil dòlars per assassinar Alexander Woolf.Indignat, Lang rebutja l'encàrrec i, a més, decideix advertir la víctima del perill que corre. Quan el protagonista entri en contacte amb l'entorn de la família Woolf, Lang es veurà immers en una escalada de mentides, corrupció i violència, que l'obligarà a mesurar el seu enginy amb multimilionaris malvats i deixar la seva vida en mans tot això mentre intenta salvar una bella dama... i evitar un bany de sang a escala mundial. "

Doncs abans d'arribar a la meva estimada parada Blackhorse, que tinc un bon troc en linia recta, vaig comencar un capitol on es podia llegir una petita historieta amb la qual vaig riure forca. Que carai!... vaig pensar! Dema faig un post en el blog perque els demes tambe pogueu riure. Aixi que aqui teniu aquestes quatre linies que espero que us expandeixin els llavis!

Una vegada hi havia un home que va anar al psiquiatre perque li feia panic volar. La seva fobia es basava en la creenca que hi hauria una bomba en qualsevol avio on ell puges. El psiquiatre va provar de treure-li la fobia, pero no va poder, i va enviar el pacient a un estadistic. L'estadistic es va ficar a picar els botons d'una calculadora i va informar aquell home del fet que les probabilitats que hi hagues una bomba a bord del primer vol que ell agafes eren d'una entre mig milio. L'home no va quedar satsifet, i continuava convencut que el vol que ell agafaria seria l'un entre mig milio. De manera que l'estadistic va tornar a gafar la calculadora i va dir "a veure, estaria mes tranquil si les probabilitats fossin d'una entre deu milions?". L'home va dir que si, que estaria mes tranquil. Llavors l'estadistic li va dir "la probabilitat que hi hagin dues bombes diferents, no relacionades entre si, al primer vol que voste agafi, son exactament d'una entre deu milions". L'home va quedar desconcertat, i va dir "tot aixo esta molt be, pero de que em serveix?". L'estadistic li va respondre: "Es molt senzill. Pugi voste mateix amb una bomba a bord".

Finalment les oliven tenien un gust... a l'olives! Res especial, res magic. Nomes olives i tomaquet amb oli i sal. A la catalana!

Continuar Llegint...

miércoles, 14 de marzo de 2007

Dissabte rodo (amb bowling)... pero 3-3!

Dissabte passat va ser dia d'esport... bolos i futbol! I una mica de rugby! En un vam suar la semarreta i van correr bolos, mentre que en l'altre va ser un tres a tres a favor de... ningu! I per poc (gracies al Nastic) aquest empat perjudica el Barca.

Eren les quatre de la tarda quan haviem quedat com a punt de trobada en el punxo de Dublin (Spire). Va ser despres d'un bon partit de rugby per la tele (Franca vs Irlanda). Partit trabat... i quines llenyes que es van fotre! Deu ni do! Victoria final: Irlanda! Campio del torneig? Fins la propera setmana no podrem celebrar res. En el punxo hi vam arribar uns quants, no tots: entre catalans, un polac, i una noia alemana. Aixi que tots aquests amb el bus 46A direccio a la bolera. Viatge llarg, mes o menys uns 35 minuts, pero sempre es un viatge agradable mentre petes la xerrada amb gent de casa. Alla vam acabar de unir-nos tots i de constatar que de la llista de 19 persones apuntades al mati, nomes erem 11. Be 10, i l'organitzadora lesionada! Em sembla que la contare com a mig: per tant, 10 i el mig!

La bolera no era res especial, be... com a minim s'hi podia jugar a bolos. Hi havia bolos, que aixo ja es molt! Estava ple de nens petits corrent amunt i avall amb xandals d'algun equip. Els nens tots amb xandal, indicant que al mati havien disputat alguna jornada, i les nenes... buffff amb les nenes: nomes feien que cridar com deseperades celebran algun aniversari! Quin mal de cap! Tambe hi havien un maquines escurabutxaques, on algun de nosaltres va tirar alguna moneda per veure si en guanyava mes. Pero evidentment, va ser que no!

Ens vam separar en dues pistes, jugant en dos grups de 5. En el grup de la pista de l'esquerra els dolents, i en el grup de la pista de la dreta els dolents... tambe! Tots erem molt novells pero la intencio era passar-s'ho be i aprendre a llancar la pilota en linia recta.

Finalment no vam acabar la partida. Llencavem forca lents i nomes teniem la reserva per una hora. Pero be, va ser forca divertit i va valer la pena. En aqueta foto es poden veure els participants de la diada, tots fardant amb una pilota Nivea a les mans.




Si voleu veure alguna fotografia dels joves boleros en accio, nomes heu de fer click aqui.

Un cop acabada la partida (el temps) vam anar cap a l'estacio del LUAS mes propera. Dels onze, aquells que van anar directament a la bolera, va ser perque disposen de cotxe propi. L'Albert porta el cotxe catala, es a dir que condueix des del cantor contrari pero sentat a l'esquerra del vehicle. I la clara porta un cotxe de segona ma comprat a Dublin. Tots dintre els dos cotxes per arribar al tranvia. Des d'alla unes quantes parades fins St Steven's Green. I des d'aqui caminant i passant per Temple Bar (parada d'alguns per sopar unes crepes, no servidor) fins al centre de la ciutat.

Objectiu: Barca-Madrid, pantalla GRAN! Aixi que tots els de CAD vam escollir un pub australia que esta a Parnell Street al costat del meu cine dels divendres. Segona planta i cervesa en ma, veient per cada cagada de la defensa blaugrana ens marquaven un gol. Per sort, acabavem remontant fins a empatar el matx. Es llavors quan sonen els cantics de Visca el Barca i Visca Catalunya! Pels pels! Sort que al final en Messi va marcar el tercer gol... quina rabia donar-li vidilla al Madrid quan portava una setmana de pena amb el gol mes rapid en una competicio europea: 10 segons! Pim-pam! Vist i no vist! Encara no t'has cordat les sabates que ja vas perdent.

Vam marxar del pub amb cares de decepcio. Uns mes que altres. Sobretot mes aquells que estavem mirant el partit. Es interessant viure un "Clasico" des de la distancia. Es viu amb una intensitat diferent. Pero es troba a faltar la veu d'en Puyal o d'en Baste! Acabat el partit, direccio: un altre pub! Pero aquest situat just davant del riu i del pont mes ample de la ciutat. Miss Maguaire (o alguna cosa aixi, ja que no se com coi s'escriu). Passant pel pont vaig aprendre que es l'unic pont a Dublin que es tant llarg com ample (ojo al dato! a veure si despres ho pregunten al 50x15 i perdem les peles). A mig cami, parada al Burger: hamburguesa i patates banyats amb diet coke.

Tercera planta de pub, un munt de catalans vinga a ballar, i un grup de 21 anys d'irlandesos celebrant un aniversari amb un mega pastis que amb prou feines van arribar a tocar. Aquestes hores per ells, son com les hores dels vampirs... com voleu que mengin!!! La gent anava marxant amb conta gotes, pero a poc vam quedar nomes quatre... i el porter que ens va ensenyar amablament on estaven les escales, per si no ho veiem clar! Fi de festa i de dissabte nit!

A si... que no ho oblidi: tot banyat amb una mica de cervesa! Potser una mica... massa!


Continuar Llegint...