El Tiempo por Tutiempo.net

jueves, 15 de marzo de 2007

Arribant tard... un bon consell!

El 95% de les vegades que surto de la feina, o de casa meva en direccio a alguna banda, el primer que faig entre mig de posar-me la braga polar i els guants: es engegar l'Ipod.

Sempre en aquest ordre:

1.- Posar braga: perque els auricolars van per sobre.
2.- Posar auricolars a les urelles. Pujar cremallera abric (collons com costa!... i cada dia s'encalla mes!)
3.- Tancar porta de casa, guardar claus a la butxaca lateral, encendre Ipod i finalment posar-me guants.

Avui ha estat com sempre, tot al peu de la lletra. Amb l'excepcio que avui feia 20 minuts tard. Ho sento! Quan ha sonat el despertador del telefon m'he quedat justament dormint 20 minuts, mirant el sostre, amb el tlf a les mans, com si estigues resant. Llastima! No ho estava fent, sino que estava dormint! Culpa? De la polonesa que viu amb mi i dorm a l'habitacio del meu costat, l'Eva. La noia s'ha aixecat una mica abans, i s'ha posat a la dutxa, provocant que el soroll de l'aigua em despertes i em provoques ganes d'anar a pixar. Justament 20 abans de sonar el meu despertador (les 7:10h). Evidentment he tingut que renunciar a tornar-me a dormir, aixecant-me i anant a pixar, pero que passa en aquests casos? Dilema! Val la pena tornar a entrar a el llit per nomes quinze minuts? La pena? 15 minuts? Collons hi tant! Jo vinc d'una familia de marmatotes, i per nosaltres 15 minuts son gloria. Pero jo m'he estat 15 minuts i 1 segon, provocant la caiguda altre vegada en el son profund. Culpa d'aquest segon! I es clar, he resat ben be 20 minuts mes!

Mentre caminava en direccio al LUAS des de casa meva (que es el tros on tinc l'Ipod engegat i posat a les orelles, mentre que si puc seure en el tramvia tant sols l'apago per llegir, pero continuo portant-lo a les orelles)... be, tot aixo explicat en el post anterior. Doncs avui m'ha donat per escoltar els dos CD's de Pastora. Feia molt de temps que no els disfrutava, aixi que primer he comencat per un, i despres he continuat per l'altre. Em sembla que es aixi com normalment es fan les coses. Sense correr, era evident que si havia dormit 20 minuts mes, arribaria a les 9:20h. No fa falta capficar-se gaire quan saps que no arribes puntual! El mes important es participar!

Justament en el recorregut des de St Steven's Green a Charlemont Street he escoltat una canco que no saps perque pero et fa pujar la moral. Era com si camines sol pel carrer... realment caminava sol pel carrer! Aquest tros es dels mes financers de la ciutat, i aixo es com el cole, a les 9 en punt tothom a classe. I jo arribant tard... Nomes trobes les iaies anant a comprar amb el carro a les mans... pero tothom sap que a Irlanda no hi ha iaies, i menys carros! El pobre que va montar aqui el negoci de carros el tenen treballant recollint caques, perque va caure en bancarrota, despres de que desepareixessin les iaies. I les poques que queden les tenim aferrades en els pubs, i vinga amb el drinking!

Pero fora bromes, aquesta canco avui m'ha transmes una sensacio especial. Es per aixo que us penjo aqui la lletra i que us animo a escoltar-la quan tingueu un moment. La part que mes ha cridat la meva atencio han estat aquest tres linies, un bon consell!

Tengo, tengo, tengo, Y si no me lo invento.
Y teniendo lo mío
Así no dependo.
La canco sencera:

"Tengo" de Pastora

Hoy no ha sío el día más tranquilo de mi vía
Me he levantao tarde y he comío mal
He salío a la calle y no encontrao ná
He cabilao mucho: pensar, pensar, pensar.
Y tó por culpa de tanta gente que me da tanta pena
Que buscan problemas en cualquier tema, y me marean,
Me despistan, me bloquean
Me envuelven en un rollo que ya no hay quién se lo crea.
No me dejo caer, ni me dejo pisar,
Tengo el alma espavilá de tanta tontería escuchá.
Porque
TENGO TIEMPO, TENGO GANAS,
TENGO AMOR DENTRO DE MI CAMA.
TENGO UN CHISTE QUE NO CUENTOPA´REIRME YO POR DENTRO.
TENGO MUCHA MALA LECHECUANDO ALGO SE ME TUERCE.
TENGO LUNAS, TENGO SOLES,
TENGO UN TÍO QUE ME PONE,
TENGO, TENGO, TENGO Y RETENGO,
Y LO QUE SOBRA ME LO VENDOY ASÍ, ASÍ, DISFRUTO EL ESTRAPERLO.
TENGO UN TÚNEL Y UN LUCEROPA´LUMBRAR LO QUE MÁS QUIERO.
TENGO UN NUDO EN LOS TACONES Y CAMINO A TROMPICONES.
TENGO CHISPAS Y JALEOSI SIGO TU CONTONEO.
TENGO GANAS DE QUERERTE,
DE ROBARTE Y DE TIMARTE.
En Marte todo va tan bien
Tengo, tengo, tengo,Y si no me lo invento.
Y teniendo lo mío
Así no dependo.
TENGO UN AMOR PERDÍO Y OTRO QUE ESTÁ ESCONDÍO
TENGO MIEO DE LO QUE SIENTO PORQUE NUNCA HABÍA SENTÍO
Y ME QUEDO ENCERRAÍTA DENTRO DE MI CUERPO
PERO ESQUE HOY YA ME HE CANSAO, Y TENGO GANAS DE MOVERLO.
DE SALIRME DE PASEO, DE MOVERME POR LOS BARES...

3 comentarios:

Cristina dijo...

Vaig estar uns mesos visquen i treballant a Dublin just davant del Stephens Green i si llavors hagues existit la Pastora els freds i plujosos matins de segur que haguessin estat mes portables...jo avui pero crec que em decanto mes per "tengo un dia tonto..de esos que por mas que salte toco el suelo pronto..."

Jordi Tió Felip dijo...

Hola Cristina! Encantat que hagis llegit el post. Doncs la veritat que amb la musica de la Pastora el mal temps es una mica mes soportable... pero be, ara amb els Ipods i similiars pots portar un fotimer de musica. Una de les meves cancons preferides de Pastora es tb "Dia Tonto" de la Vida Moderna: "tengo un dia tonto..de esos que por mas que salte toco el suelo pronto...". M'agrada molt! Com ja deus saber aquest dissabte es Sant Patrick's Day... aixi que hi haura festa grossa! Apa-li!

Cristina dijo...

Pren-te unes quantes Guinnes per mi, aix...quans records...feliç St. Patrick's!!
"Si tuviera dinero te invitaría a un vermú
Aceitunas, berberechos, unas bravas, chin-chín salud!
Chin-chín por ti, chin-chin por mí, chin-chín."