El Tiempo por Tutiempo.net

martes, 20 de marzo de 2007

De gran vull ser: Ignorant, de cap a peus!

Unes de les preguntes mes utilitzades de la gent adulta cap als mes petits es: "escolta, i tu que vols ser quan siguis gran?". Fins hi tot, quan estas omplint el formulari per fer la preinscripcio de les universitats mentre curses el segon de Batxillerat, aquesta mateixa pregunta et ronda pel cap. Pero ara amb 25 anys, finalment he arribat a la conclusio definitiva. Ja tinc la solucio! Un pel massa tard... pero mai es tard per aquestes decisions!

Quan sigui gran vull ser... IGNORANT! Pero no un ignorant normal, sino un ignorant profund, de cap a peus. D'aquells que no saben ni ells mateixos que son ignorants. Aquests tipus d'ignorancia es per mi la que mes valor te!

A classe de filosofia de l'institut de Vilassar de Dalt, el professor Josep Maria sempre ens preguntava si realment voliem ser ignorants. No saber res! Evidentment la gent responia que no, que sempre es bo saber les coses. I jo per seguir el curs del riu de la majoria tambe responia que si. Pero que collons!... la ignorancia es el millor cami de la felicitat! No saber res i a mes no saber que no saps res! Aixo es la pera! Es el cami de la vida! El cami de la felicitat! Podeu fer el que volgueu que no en tindre ni idea. Viure una vida molt mes senzilla amb menys preocupacions i menys mal de caps.

No voldre saber que existeixen coses noves, i si ho se no les voldre! I a mes no ho recordare mai que les vaig saber! Ignorancia... ignorant!

Conclusio arribada quan vaig descobrir que la professio de vividor esta massa demanada i a mes necessites massa nota a la selictivitat per accedir a la universitat. Vividor? Aquesta tambe m'agrada! Per tant, intentarem un mix entre les dues. Vividor i ignorant, pero vividor d'aquells que els importa tot una merda i ignorant profunt, d'aquells que no saben que ets ignorant i que ets vividor. Aixo si que m'agrada!

5 comentarios:

Anónimo dijo...

Denoto cert pànic a tornar a la teva llar? Por pq s'acaba això de ser un "vividor" dublinés? amb tot el meu respecte...Reflexions d'última hora?
pànic a afrontar la teva vida? a ser un adult? a tothom li fa por, pero ho fa. Més ràpid o més lent. Lo pitjor de la vida al meu parer, són els ignorants, que dexien escapar aquelles petites coses que et fan viure pq no les veuen ni les saben aprofitar. que n'opines?
La gent s'equivoca i rectifica i ho torna a provar. Prova-ho...ets humà i amb bons sentiments, d'això no hi ha dubte...doncs deixa ja el síndrome de Peter Pan..tot té el seu temps...i a tu et toca fer un pas endavant..un pas amb força i decisió... no defalleixes...i molts ànims en aquest durs moments

Anónimo dijo...

que ja ho ets de gran, més gran i seràs un vell

Edu dijo...

Et vas equivocar de carrera... a més, en aquest post fas servir paraules primitives... has de modernitzar el teu llenguatge. El que tu vols ser ja no es diu "vividor ignorant"... ara es diu "papa, papa, jo vull ser polític"

Jordi Tió Felip dijo...

Petites coses que et fan viure i que els ignorants no les veuen ni les saben aprofitar? Aqui esta la gracia... les petites coses, ni mes ni menys! Moments! Moments puntuals! La vida ha d'estar plena d'aquests moments. La vida es la suma d'aquests moments. Moments vertaders... sense la palla que la gent hi posa.

I tens rao, ens equivoquem, pero s'ha de tornar a intentar. Pero sempre amb bones intencions i sentiments! Sempre amb la millor de les nostres intencions!

I moltes vegades perdem, fet molt dificil d'acceptar, pero que tard o d'hora s'ha d'acabar fent. Perdem nosaltres o perdem algu... en definitiva perdem!

Moltes gracies pels anims!

Jordi Tió Felip dijo...

Edu... els polictics son una raca diferent. Tots fets amb la mateixa pasta, provinents d'un altre planeta. Un planeta molt llunya on hi ha tres torracollons per cada metre quadrat! Diferents ideologies, mateix fons: podrit!