El Tiempo por Tutiempo.net

martes, 27 de febrero de 2007

Irlanda vs Anglaterra... quin partit!

Dissabte tarda, 17:30 hora local, Dublin. Sentat davant de la televisio de casa com sempre feia abans amb els partits del Barca de la Champions. Nomes jo, la televisio, el partit, la Coca-cola light de llauna, un got amb els glassons, una bossa de Pipes Churruca i un drapet per no deixar fet un fastic la butaca... Pero, en aquesta ocasio alguna cosa era diferent: no hi havia Coca-cola light, ni el got amb glassons, ni les pipes... fins hi tot no hi havia ni partit de futbol! En canvi hi era jo, la televisio... i un PARTIT DE RUGBY!... I Dublin!

Aquest cap de setmana va ser el partir perfecte per desvirgar-me en el mon d'aquest esport. "L'esport per animals jugat per caballers". Haig de dir que en alguna ocasio havia vist parts o resums d'algun partit, pero mai havia disfrutat de tot el ritual sencer: l'enrenou durant tota la setmana, la previa durant el mateix dia, el partit de principi a final, el resum final amb les repeticions de les millors jugades, els comentaris dels especialistes i finalment una altra vegada l'enrenou que es monta en els dies posteriors. I quin partit!

Irlanda vs Anglaterra a Croke Park. Interessant no nomes per la vessant esportiva, sino tambe pel caire historic, nacional i emotiu (llegir post anterior: Croke Park).

A les 17;30h tot el pais estava completament paralitzat davant de la televisio, dins d'un pub i amb una cervesa a la ma, observant atentament la reaccio dels espectadors de l'estadi. Allo era un polvori, i en el moment que els altaveus de Croke Park cantessin l'imne d'Anglaterra... tot podia passar! El cel tenia el tipic color gris, i com no plovia de forma constant. Pero justament va ocorrer tot el contrari a les prediccions dels fanatics mes radicals. Els irlandesos (82.500 espectadors) van tenir un comportament digne d'admirar: primer silenci, respecte... i quan l'imne va finalitzar, aplaudiments! Aquest final fou perfecte per tots aquells que volien enterrar els fantasmes de la historia. Dels que volen que el pais mostri una nova cara de confianca proporcionada per el boom economic del Tigre Celta durant els ultims anys.

Aquest video ens mostra el moment abans del partit, amb les reaccions maravelloses del public quan les dues seleccions interpreten els seus imnes. Res de fanatisme... respecte i esport! Be... en el canto irlandes l'imne es va cantar amb mes forca que mai, acompanyat de llagrimes.



El partit finalment va ser una bassa d'oli, espectacular i per recordar. Croke Park es va convertir en una autentica festa irlandesa, on la seleccio va apallissar sense compassio a Anglaterra, per 43-13, en la tercera jornada del torneig de les Sis Nacions. Amb aquest triomf, els irlandesos mantenen les seves opcions de fer-se amb la Triple Corona, ja que abans havien guanyat a Gales i ara els hi resta fer el mateix amb Escocia. Per contra, Anglaterra no va poder afrontar el poder i el bon joc dels seus rivals, i va patir la seva primera derrota en la present edicio despres de dues victories contra Escocia i Italia.

Fou un jugador angles el que va comencar anotant per el seu equip en el minut dos, pero Irlanda no va tardar gens a fer-se l'amo gracies al festival anotador de Ronan O'Gara. I quin jugador! Es el tipic esportista que amb qualsevol pilota a les mans o els peus, aconsegueix tenir una visio total del partit. Coneix perfectament quin ha de ser el seu rol, i que ha de fer en cada moment del partit per ajudar als seus companys. Es la millor caracteristica que pot tenir un jugador: intel·ligencia!

Amb els seus llancaments va guiar a els seus companys cap a la victoria, i en total van sumar 4 ensajos. El quinze la Rosa, amb el partit perdut practicament en el descans, intenta fer tot el possible amb totes les seves armes per reduir el seu rival, per no va poder i en consequencia encaixa mes de 40 punts per primera vegada en la seva historia.

Quan el partit finalitza la megafonia de Croke Park va apuntar: "A cada una de les 82.500 persones de l'estadi, moltes gracies".