El Tiempo por Tutiempo.net

miércoles, 21 de febrero de 2007

El zoo d'en Pitus

Parlant fa poc a Dublin amb un grup d'amics va sortir el tema de la lectura. Tipic! Vaig comentar que de petit havia llegit el "Z00 d'en Pitus", un llibre que realment m'havia agradat molt. Pero el mes curios fou que la meitat del grup no n'havia sentit mai a parlar.

Per aquesta rao, aprofito aquest espai per fer un petit homenatge a un dels millors llibres que he llegit com a infant. I d'aquesta forma, fer que els quatre gats que no n'han sentit mai a parlar, el comprin, el llegeixin, el disfrutin, o el que encara seria mes maco: el regalin! El regalin a un menut!

No recordo per quin motiu el vaig comencar a llegir. Pero si que tinc ben fresc a la memoria que el teniem posat a l'habitacio on dormiem jo i el meu germa, en una estanteria amb altres llibres. Ara que estic a la distancia i que no el tinc a les meves mans, no soc capac de saber si la meva germana o el meu germa era el propietari real. Visualitzo que hi havia escrit el nom d'un d'ells amb tinta de color blau, pero no veig clarament el nom. Suposo que un d'ells va tenir l'obligacio de llegir-lo a l'escola, i gracies aixo, una mica mes tard el vaig poder pescar jo. I el vaig llegir mes de dues vegades! Com sempre obrint les tapes en periode de vacances. Val a dir que quan era petit no llegia gaire, per no dir que no llegia res amb propia voluntat. Per aixo aquest llibre te tanta importancia. Es com una pedra negra envoltada de pedres blanques en una platja immensa.

100% recomanat: Un llibre per omplir d'innocencia i de sensibilitat!

Una historia a la blanca innocencia, a la sensibilitat, a l'amistat, als somnis, l'intent, la colla, la unió, la tolerància, la col·laboració, la unió de tots per ajudar a qui ho necessita... valors poc accessibles i poc valorats en el nostre dia. Massa llunyans de la nostra part animal, del nostre jo no racional!


Autors: Sebastia Sorribas i Roig

I·lustradora: Pilarin Bayes

Editorial: La Galera

Col·leccio: Els Grumets de La Galera

Edad recomanada: A partir de 10 anys

Capitols: 5 (128 pagines)



"El zoo d'en Pitus" es un llibre prou conegut entre els mes joves (encara que en aquesta experiencia no fou el cas) i es el titol mes venut de la literatura catalana infantil. Publicada l'abril del 1966 i guanyadora del premi Josep Maria Folch i Torres. Des d'aleshores, se n'han fet 40 edicions i se n'han venut mes de 300.000 exemplars. Es la tercera obra d'autor catala mes venuda despres de La Placa del Diamant, de Merce Rodoreda, i del Mecanoscrit del segon origen (aquest, es un altre llibre que vaig desitjar que no acabes mai!), de Manuel de Pedrolo.

Ara que se celebren els 40 anys de la seva publicacio es commemora l'aniversari amb diverses activitats i una edicio especial del llibre de Sebastia Sorribas. Promogut per la Galera, l'editorial que la va publicar, l'Any Sorribas (abril 2006 - abril 2007) servira per desplegar tot d'activitats obertes a la participacio de les escoles.

"El zoo d’en Pitus" és la historia d’una colla d’un barri obrer de Barcelona. La colla té un cap, en Tanet, que en realitat es diu Jordi, un noiet net i polit, molt entenimentat i que, a més, sap manar. Els altres són: en Quim, que té la mà trencada a fer invents, més conegut per en Fleming, nom del descobridor de la penicil·lina; en Juli, a qui ja ningú no diu Baldufa, com quan era petit, perquè ha crescut i és estudiós; en Manelitus, que és tan valent com desmanegat; en Josep és el més gras de tots i li diuen Cigró; la seva germana, la Mariona, que “quan dibuixa un conill, el fa tan ben fet que el gos que tenen comença a bordar”. I el més petit de tots, un altre Josep, més conegut per en Pitus.

L’aventura comença quan s’escampa una mala notícia: en Pitus, està tan malalt que el metge ha dit que només se’n sortirà si segueix el tractament d’una clínica estrangera. Els temps són difícils i és impossible que la família d’en Pitus reuneixi prou diners per a pagar el viatge a Suècia. Tot el barri es commociona i els vol ajudar, però a ningú no li sobra una pesseta i no arriben a recollir els diners que fan falta.

Aquí entra en acció la colla quan se’ls acut de muntar un zoo en un solar abandonat que hi ha al bell mig del barri, per entrar al qual s’haurà de pagar entrada. Un zoo, és clar, a la mida de les seves possibilitats.

Totes aquestes aventures son acopanyades dels dibuixos de Pilarin Bayes, els quals ajuden en gran manera a transmetre naturalitat i proximitat. Va ser un dels primers treballs d’aquesta il·lustradora que despres ja no ha parat de treballar, i que s’ha fet entendre tant de paraula com amb els seus dibuixos. Uns dibuixos que han acompanyat gairebe sempre les altres novel·les de Sebastia Sorribas.

Tots recordem els dibuxos tan caracteristics d'aquesta ninotaire, sobretot quan anavem a l'escola. La podiem veure en les il·lustracions dels llibres de llengua catalana, de religio,... pero en aquells temps no teniem constancia del seu nom.

Mes info Pilarin Bayes, navega: Web oficial Pilarin

Mes info, mira aquest video: El zoo d'en Pitus fa 40 anys (2 mins).


3 comentarios:

Anónimo dijo...

Ei Jordi!

Vaja! sembla que l'experiència de l'anglès l'estàs aprofitant al màxim ;)
Bona opció aquesta la de tenir un blog, així puc seguir una miqueta més que fas per aquest món.

per cert! on estàs treballant ??

Cuida't!

Edu dijo...

Quins bons records nen!! quan anava a 4rt de primària la nostra profe ens en llegia una mica cada setmana... :-) Ja no me'n recordo de res, però sé que era un llibre que tots voliem escoltar...

Anónimo dijo...

Ei... la propietaria del lllibre era jo!! ta germana... i aquest llibre si mal no recordo te com una segona part o un llibre relacionat..mmmmm....però ara no em surt el nom...revisaré el legat literari de la familia TIO!!!!