Divendres tarda... cine! No hi ha mes! Be, si... una pelicula: The Illusionist. I tornar als principis: Parnell. No hi ha res com tornar a casa teva. 
Cine: The Illusionist
Mes info, navega: Web oficial del film
lunes, 12 de marzo de 2007
Cine a Irlanda V - The Illusionist -
Cut cut cut!
Com que la setmana passada us vaig convidar a disfrutar una delicia musical dels Monty Python (Always Look on The Bright Side Of Life), he pensat que ara seria un bon moment per tornar a oferir-vos un altre bombonet: The Lumberjack Song, "Monty Python's Flying Circus".
Aquesta canco es una peca clau d'un dels mes famosos sketches del grup. Recordo que la primera vegada que vaig poder disfrutar-lo va ser una nit d'estiu mirant la televisio amb el meu pare. Era cap el tard, i aquell estiu repetien episodis dels Monty Python's Flying Circus amb versio original pero substitulats al catala. Haig de dir que m'encantaven aquells tius i tot el que feien. Encara no tenia els coneixements suficients per entendre i coneixer la bestialitat i la totalitat de la seva obra. Nomes havia vist alguna pelicula, i imatges saltades... pero no sabia ni la meitat sobre en quin moment havien gravat cada cosa. Ara puc dir que ho conec tot... be, quasi tot! I m'encanten encara mes!
En el video, un barber psicopata dona entendre que, en realitat, el seu somni es ser llenyador (i no barber!). A la barberia entra un client que vol que li arreglin una mica els cabells, pero ell realment no ho vol fer. Per aixo, te la idea de posar un reproductor darrera del cap del client amb el soroll que fan les tisores al tallar. On fins hi tot, te enregistrat preguntes sobre el temps i el partit de futbol del dia anterior. Al mateix temps s'amaga en un raco vestit amb una bata plena de sang (demostracio que no en te ni idea i que ha fet caure mes d'una orella). Pero finalment el client veu l'engany, i es on el pobre xicot ens expressa cantant el que vol ser realment. Deixa caure la bata, i ens ensenya que ja vestit de llenyador. Es posa un barret per l'ocasio i agafa ben fort a una noia amb el cabell ros. De cop passem de la fredor de la barberia a la imensitat d'un bosc de paper.
Es aqui on comenca la canco que vull ensenyar-vos. On en el mateix moment un coro de la Policia Montada de Canada, canta amb ell, mentre ens confesa certs comportaments estranys per un llenyador. No us perdeu les cares que fan els del coro cada vegada que el llenyador s'anima mes. Fins hi tot la noia ja no dona credit el que esta passant! Un llenyador i sostens corrents pel bosc... aixo no enganxa per enlloc!
Cada estrofa es mes original... i mes delirant! Els Monty Python... quina imaginacio! Quin riure!
I never wanted to do this job in the first place!
I... I wanted to be...
A LUMBERJACK!
(piano vamp)
Leaping from tree to tree! As they float down the mighty rivers of
British Columbia! With my best girl by my side!
The Larch!
The Pine!
The Giant Redwood tree!
The Sequoia!
The Little Whopping Rule Tree!
We'd sing! Sing! Sing!
Oh, I'm a lumberjack, and I'm okay,
I sleep all night and I work all day.
CHORUS: He's a lumberjack, and he's okay,
He sleeps all night and he works all day.
I cut down trees, I eat my lunch,
I go to the lava-try.
On Wednesdays I go shoppin'
And have buttered scones for tea.
Mounties: He cuts down trees, he eats his lunch,
He goes to the lava-try.
On Wednesdays 'e goes shoppin'
And has buttered scones for tea.
CHORUS
I cut down trees, I skip and jump,
I like to press wild flowers.
I put on women's clothing,
And hang around in bars.
Mounties: He cuts down trees, he skips and jumps,
He likes to press wild flowers.
He puts on women's clothing
And hangs around.... In bars???????
CHORUS
I chop down trees, I wear high heels,
Suspendies and a bra.
I wish I'd been a girlie
Just like my dear papa.
Mounties: He cuts down trees, he wears high heels
Suspendies?? and a .... a Bra????
(spoken, raggedly) What's this? Wants to be a *girlie*? Oh, My!
And I thought you were so rugged! Poofter!
CHORUS
All: He's a lumberjack, and he's okaaaaaaayyy..... (BONG)
Els 7 principis de Da Vinci
El llibre encara no ha estat mai publicat, pero es coneix que parla sobre els personatges mes brillants que han existit mai a la historia de la humanitat: es un intent per posar-los en ordre en un ranking. Per elaborar aquest ranking han utilitzat categories com originalitat, versatilitat, domini d'un camp, universalitat de visio o forca i energia.
Ranquing en ordre descendent:
10. Albert Einstein
9. Fidies (arquitecta d'Atenes)
8. Alexandre el Gran
7. Thomas Jefferson
6. Isaac Newton
5. Miquel Angel
4. Johann Wolfgang von Goethe
3. Els constructors de les grans piramides d'Egipte
2. William Shakespeare
En el primer lloc de la llista trobem com el geni dels genis a Leonardo Da Vinci (Leonardo di Ser Piero da Vinci, Anchiano "Italia" 15 d'abril de 1452- Cloux "Franca" 2 de Maig de 1519): arquitecta, escultor, pintor, inventor i enginyer, l'home del renaixement per excel·lencia. L'home que va cultivar l'art, el pensament, la ciencia i la tecnologia.
Aixi que vaig seguir investigant en fets novedosos en la vida de Leonardo, fixant finalment la meva curiositat en un altre llibre: Inteligencia genial (7 principios claves para desarrollar la inteligencia, inspirados en la vida y obre de Leonardo Da Vinci), escrit per Michael J. Gelb. 
En aquest escrit hi podem trobar la vida, les obres... pero el que mes em va cridar la curiositat va ser que el contingut essencial del llibre s'articula al voltant dels set principis de Da Vinci.Mes endevant podrem llegir com podem aplicar aquests principis en les nostres vides. He copiat de la font tal com ho vaig llegir, deixant en italia els mateixos principis, i en castella la definicio d'aquests.
1.- Curiosità: tomarse la vida con una insaciable curiosidad y buscar implacablemente el aprendizaje continuo.
2.- Dimostrazione: el compromiso de contrastar el conocimiento con la experiencia, la persistencia y la voluntad de aprender de los errores.
3.- Sensazione: el continuo refinamiento de los sentidos, especialmente la vista, como modo de vivificar la experiencia.
4.- Sfumato (literalmente «esfumarse»): el deseo de abrazar la ambigüedad, la paradoja, la incertidumbre.
5.- Arte/Scienza: el desarrollo del equilibrio entre la ciencia y el arte, entre la lógica y la imaginación. «El cerebro íntegro» en acción.
6.- Corporalità: el cultivo de la gracia, lo ambidiestro, la salud, el equilibrio.
7.- Connessione: el reconocimiento y el aprecio por la interconexión de todas las cosas y los fenómenos. Los sistemas piensan.
Si le interesa pensar por sí mismo y liberar su mente de hábitos estrechos y prejuicios, entonces está en el camino hacia el segundo principio: la dimostrazione. En su búsqueda de la verdad, Da Vinci insistía en cuestionar los conocimientos convencionales. Usaba la palabra dimostrazione para expresar la importancia de aprender por uno mismo, a través de la experiencia práctica.
Párese un momento y recuerde las veces que, el año pasado, se sintió más vivo. Es posible que en ese momento sus sentidos se intensificaran. Nuestro tercer principio, la sensazione, se centra en agudizar los sentidos conscientemente. Leonardo creía que una conciencia sensorial refinada era la clave para enriquecer la experiencia.
Cuando agudice sus sentidos, adéntrese en las profundidades de la experiencia y despierte su capacidad de cuestionamiento más infantil; encontrará cada vez más incertidumbre y ambigüedad. La «duda permanente» es el rasgo más distintivo de la gente creativa, y probablemente Leonardo tenía más de ese rasgo de lo que nadie haya tenido nunca. El principio número cuatro, sfumato, nos ayuda a sentirnos más cómodos ante lo desconocido, a ser amigos de la paradoja.
Para que el equilibrio y la creatividad puedan emerger de la incertidumbre, es necesario el principio número cinco, arte/scienza, o como lo llamamos actualmente: pensamiento «a cerebro completo». No obstante, Da Vinci creía que el equilibrio traspasaba las fronteras de la mente. No se cansaba de afirmar y demostrar la importancia del sexto principio: la corporalità, el equilibrio entre el cuerpo y la mente. Y si le parecen importantes los modelos, las relaciones, las conexiones y los sistemas (si ansía comprender cómo puede integrar sus sueños, sus éxitos, sus valores y las más altas aspiraciones en su vida cotidiana), es que está aplicando el principio número siete: la connessione, que los agrupa en sí mismo a todos.
jueves, 8 de marzo de 2007
If...
Mentre llegia les esperances del Barca abans del partit contra el Liverpool en el mundo Deportivo, en una de les seves noticies es podia llegir aixo:
El periodista del Mundo Deportivo es referia a que si el Barca jugava com sabia i amb totes les seves ganes i forces durant el partit, acabaria obtenint la victoria (a toro pasado podem dir que quina castanya de partit... ja que el Barca no va poder marcar finalment dos gols, pero be, ja esta fet!).
Si guardas en tu puesto la cabeza tranquila,
Si esperas en tu puesto, sin fatiga en la espera.
Si al hablar no exageras, lo que sabes y quieres.
Si logras que se sepa la verdad que has hablado,
Si arriesgas de un golpe y lleno de alegría,
Si logras que los nervios y el corazón te asistan,
Si hablas con el pueblo, y guardas la virtud.
Si llenas el minuto inolvidable y cierto,
¡ Serás un HOMBRE, hijo mío !
La lluna pintada de vermell
El passat dissabte (3 de Marc)va haver un eclipse total lunar, el qual va ser visible des d'Europa, Africa, America i alguna part d'Asia. Jo sortia d'un dels pubs mes macos de Dublin, amb la gent de CAD i TV3 internacional. Tots ells esperant a peu de carrer i mirant cap al cel. Que deuen mirar? em vaig preguntar. 
I si... no se si el mes sorprenent de tot es que hi hagues l'eclipse lunar, o que hi hagues un eclipse lunar i que es pogues veure a la ciutat de Dublin. Aquella nit no hi va haver nuvols... be alguns, pero no tapaven la bellesa de l'espectacle.
De cami a la pizzeria on voliem anar a sopar un quants catalans, i els meus companys de casa, nomes feiem que trobar-nos a tothom mirant la lluna. La majoria d'ells tirant alguna fotografia, ja que avui en dia tothom porta camares digitals enganxades a les butxaques dels pantalons. Es impressionant! Semblem japonesos! Finalment la lluna va agafar un color vermellos... molt maco la veritat! Encara que haig de dir... que me la imaxinava mes gran!
Un eclipse es un fenomen poc frecuent, pero molt interessant. En un eclipse lunar, el Sol, La Terra i la Lluna es posen en linia durant la fase de la lluna plena. A l'estar aliniats, el cono d'ombre projectats per la terra incideix directament sobre la Lluna, fent que es quedi amb un color fosc. En aquests casos s'observa de forma gradual en un periode de varies hores, el qual pot afectar o una part de la lluna (eclipse parcial, L1, o eclipse d'ombra, L3), o afectar la totalitat del disc (eclipse total, L2).
Amb aquest video tot queda una mica mes clar, i aixi aprenem una mica mes! Cada dia una cosa nova.
martes, 6 de marzo de 2007
Cine a Irlanda IV - The Good Shepherd -
La intencio de la setmana passada era sortir de la feina, arribar al cine a Parnell Street, mirar la cartellera i entrar a la primera pelicula que fessin en aquell moment. Aquest era l'ordre i la intencio... be, aixo es el que volia fer, pero... haig de dir que ja tenia pensat intentar veure The Good Shepherd!... que carai! Aquest film dura aproximadament unes 3 hores, amb intermig hi tot. 180 minuts ben aprofitats, on la trama, amb els salts en el temps t'enganxen per voler saber com acabara. Es una pelicula molt ben feta, amb un sentit de la imatge molt acurat. I una tematica molt interessant: els espies (pero no nomes espies en la materia de l'oficina, sino tambe el canto mes familiar, oci, amics, hobbies... els principis). I el principi de l'agencia d'espionatge mes important del mon! Es cert que alguna cosa falla: com per exemple veure Matt Damond fent de pare (quan podriem dir que quasi be es el meu germa petit). O el paper que protagonitza l'Angelina Jolie, on no es creible el que li succeeix encarnant ella el paper. Pero be, totes les grans pelicules necessiten estrelles, tant en l'apartat masculi com en el femeni. Ara... hi ha una frase que pronuncia ella que m'encanta! La Jolie es una actriu que realment no em diu res fisicament... raro?... segurament! Pero he descobert, al veure el film en versio original, que te una veu molt maca... i borda aquesta frase! (no la dire pas!) Pelicula 100% recomenable! S'ha de veure! I a mes s'ha de veure en el cine, amb les palomites i la Coca-Cola light a les mans. 9 euros (pq no acceptaven el carnet d'estudiant) molt ben gastats!
Aixi que abans d'acabar la jornada laboral, vaig intentar descobrir l'horari del film escollit visitant la pagina web. Amb l'evident decepcio que la pelicula comencava a les 21:40h i jo acabava la feina a les 17:30h. Massa tard per anar al cine un divendres! Finalment vaig acabar seguint l'ordre establert. Pero mentre caminava en direccio a Parnell Street pujant per O'connell, vaig recordar que tambe existia un altre cine (el Savoya) i just davant d'aquesta avinguda... i quina sort! The Good Sheperd comencava en 45 minuts! Encara mes sort!
La sala principal, immensa, enorme... feia temps que no recordava una sala de cine tan gran (tot era gran!). Haig de dir pero, que el que mes em va cridar l'atencio va ser: els serveis estaven dintre de la sala, i a la pantalla hi havia unes cortines de color vermell que li volien donar un toc de teatre.
Cine: The Good Shepherd
Protagonitzada per Matt Damond, Angelina Jolie, Robert De Niro, Tammy Blanchard, Alec Baldwin, Michael Gambon, Joe Pesci, Billy Crudup i Eddie Redmayne.
Dirigida per Robert De Niro.
USA, 2006. (A Espanya arribara el 4 d'abril de 2007)
Matt Damond interpreta a Edward Wilson, un autentic patriota conscient de la importancia del secretisme. Va aprendre el valor de la discrecio i de l'honor durant la seva tragica i delicada infantesa. Durant el 1939, mentre estudia a la universitat de Yale, el conviden a unir-se a una societat secreta anomanada "Skull and Bones", una fraternitat molt tancada d'on en sortiran molts liders. La seva intel·ligencia, impecable reputacio i infrangible fe en els valors americans el convertiran en el perfecte candidat per ser un agent secret segons els criteris d'aquells que mesuren a els nous membres.
El jove idealista comenca a treballar a la Office of Strategic Services (OSS) (Agencia de Serveis Estrategics), la precursora de la CIA, durant la II Guerra Mundial. Aixo canviara la seva vida i, en certa mesura, ajudara a conformar la geopolitica de l'epoca actual: Erward Wilsom i els seus companys van crear l'agencia d'espionatge mes poderosa del mon. Es un dels membres fundadors de la CIA, una organitzacio en la qual la duplicitat esta a l'ordre del dia i res ha de ser el que sembla. Poc a poc, el seu idealisme deixa pas a un caracter cada vegada mes introvertit, reflex d'un mon que acaba d'entrar a la llarga paranoia de la Guerra Freda. Els seus metodes acaban sent adoptats com procediments estandards i es converteix en un dels agents de mes pes de l'agencia mentre lluita sense tregua a el KGB en una especia de patida d'escacs a escala mundial.
Pero la seva dedicacio no te mesura. Ni tant sols per la seva muller Margaret (Angelina Jolie), i el seu estimat fill (Eddie Redmayne), el qual deixara a un costat un cami que l'obligara a sacrificar tot el que te per la seva feina.
* OPINIO: Totes les vegades que he anat al cine a Dublin, tenien com a factor comu que sempre es repetia el mateix trailer. Aqui a Irlanda els anuncis i trailers duren molt de temps, i fins hi tot a la meitat d'aquests, un anunci de la marca Coca-Cola et recomana que encara tens temps d'anar a comprar alguna cosa per veure... Coca-Cola potser? La gent entra, surt de la sala, i parla de les pelicules que han de venir proximament. Nosaltres no erem pas una excepcio, pero quan feien el trailer de The Good Shepherd jo em quedava en silenci, amb la boca oberta i expectant. Volia veure aquesta pelicula!
Mes info, navega: Web oficial del film
viernes, 2 de marzo de 2007
Always Look on The Bright Side Of Life
Always Look on The Bright Side Of Life: angles.
So always look on the bright side of death
Life's a piece of shit
Always Look on The Bright Side Of Life: catala.
Si estàs buscant el moll de l’os de vida,
no rondinis i fes un xiulet.
Això sempre t’ajudarà a veure les coses millor…
I...... Mira sempre el bo i millor de la vida!
Mira sempre l’espurneig de la vida!
I, si tot et sembla una garrofa podrida
El que has de fer es ballar, cantar i somriure...
Si et sents enfonsat, no siguis tant ximple, juntan els llavis posat a xiular!
I...... Mira sempre el bo i millor de la vida!
Mira sempre l’espurneig de la vida!
Si arriba al final, la teva absurda existència, i la mort baixa el telo, fes una reverència,
Oblida’t de les penes i al públic fes un somriure
Gaudeix! aquesta es l'última funció.
Així que... Mira sempre el bo i millor de la mort.
Quan facis l‘ últim alè, desitjat sort.
La vida és una merda quan la mires bé.
Tot es com una broma i la mort també.
Veuràs com aquest tràngol és un gran show.
On l'últim acudit és el millor! Oh,oh,oh!
Mira sempre el bo i millor de la vida!
Mira sempre l’espurneig de la vida!
Finalment podem disfrutar de la canco original, en el llog on li pertoca: La Vida de Brian.
miércoles, 28 de febrero de 2007
Cine a Irlanda III - Hot Fuzz -
La pelicula s'estrenara a Espanya, exactament el 27 d'abril de 2007. Segurament que no heu sentit a parlar res d'aquest film, pero perque tingueu algunes nocions nomes dir-vos que aquest projecte ha estat portat a terme pels responsables de Shaun of the Dead, que en el nostre pais va ser titulada amb el nom de Zombies party (una noche... de muerte). Aquesta ultima s'ha convertit en un film de culte, on es pariodava al genere de zombies. Ara es hora de pariodar a les pelicules de superpolicies. Tan el director, com els guionistes i els protagonistes tornen a ser els mateixos... ja que nomes son tres persones! Yo me lo guiso, yo me lo como! 
Cine: Hot Fuzz
Protagonitzada per Simon Pegg, Nick Frost, Jim Broadbent, Timothy Dalton, Steve Coogan, Martin Freeman, Timothy Spall, Paddy Considine, Bill Bailey, Olivia Colman, Anne Reid, Rafe Spall, David Bradley, Stewart Wilson, Paul Freeman, Edward Woodward.
Dirigida per Edgar Wright.
Escrita per Edgar Wright i Simon Pegg.
UK, 2007
Nicholas Angel (Simon Pegg), un policia londinenc es traslladat al tranquil poble de Sanford. Entre els jardins i les reunions de veins que remplacen l'accio de la ciutat, Angel lluitara per adaptar-se a aquest estil de vida i al seu nou company Danny Butterman (Nick Frost), maldestre pero amb bones intencions. Quan el protagonista ja ho dona tot per perdut, es donen una serie d'extranys accidents que els motiva a l'accio, on es donen comte que el poble no es tant tranquil com sembla.
* OPINIO: en realitat no tenia en ment anar a veure aquesta pelicula. Una setmana abans vaig tenir l'oportunitat de veure aquest film amb uns companys de feina, pero vaig decidir que no valia la pena. Mes tard, les casualitats van fer que acabes comprant l'entrada i que finalment la veies. Puc dir que es la pitjor pelicula que he vist a Irlanda, i sense cap mena de dubte! Si que es una parodia de les pelicules de policia... pero jo nomes vaig veure algun moment gracios que puc contar amb els dits d'una ma. En contrast podem veure que a la gent d'aqui els hi encanta, i riuen com bojos... pero es que hi ha tanta distancia entre els moments divertits, que arriba un punt on oblides el que estas veient. Possiblement puc dir, que el meu nivell d'angles va ajudar a no entendre algunes bromes... fet que allarga la distancia entre riatlles.
No recomano anar al cine per veure el film ... 6.40 euros mal aprofitats! Pero en canvi recomano llogar-la al videoclub i disfrutar-la a casa.
Mes info, navega: Web oficial del film
martes, 27 de febrero de 2007
Irlanda vs Anglaterra... quin partit!
Dissabte tarda, 17:30 hora local, Dublin. Sentat davant de la televisio de casa com sempre feia abans amb els partits del Barca de la Champions. Nomes jo, la televisio, el partit, la Coca-cola light de llauna, un got amb els glassons, una bossa de Pipes Churruca i un drapet per no deixar fet un fastic la butaca... Pero, en aquesta ocasio alguna cosa era diferent: no hi havia Coca-cola light, ni el got amb glassons, ni les pipes... fins hi tot no hi havia ni partit de futbol! En canvi hi era jo, la televisio... i un PARTIT DE RUGBY!... I Dublin!
Aquest cap de setmana va ser el partir perfecte per desvirgar-me en el mon d'aquest esport. "L'esport per animals jugat per caballers". Haig de dir que en alguna ocasio havia vist parts o resums d'algun partit, pero mai havia disfrutat de tot el ritual sencer: l'enrenou durant tota la setmana, la previa durant el mateix dia, el partit de principi a final, el resum final amb les repeticions de les millors jugades, els comentaris dels especialistes i finalment una altra vegada l'enrenou que es monta en els dies posteriors. I quin partit!
Irlanda vs Anglaterra a Croke Park. Interessant no nomes per la vessant esportiva, sino tambe pel caire historic, nacional i emotiu (llegir post anterior: Croke Park).
A les 17;30h tot el pais estava completament paralitzat davant de la televisio, dins d'un pub i amb una cervesa a la ma, observant atentament la reaccio dels espectadors de l'estadi. Allo era un polvori, i en el moment que els altaveus de Croke Park cantessin l'imne d'Anglaterra... tot podia passar! El cel tenia el tipic color gris, i com no plovia de forma constant. Pero justament va ocorrer tot el contrari a les prediccions dels fanatics mes radicals. Els irlandesos (82.500 espectadors) van tenir un comportament digne d'admirar: primer silenci, respecte... i quan l'imne va finalitzar, aplaudiments! Aquest final fou perfecte per tots aquells que volien enterrar els fantasmes de la historia. Dels que volen que el pais mostri una nova cara de confianca proporcionada per el boom economic del Tigre Celta durant els ultims anys.
El partit finalment va ser una bassa d'oli, espectacular i per recordar. Croke Park es va convertir en una autentica festa irlandesa, on la seleccio va apallissar sense compassio a Anglaterra, per 43-13, en la tercera jornada del torneig de les Sis Nacions. Amb aquest triomf, els irlandesos mantenen les seves opcions de fer-se amb la Triple Corona, ja que abans havien guanyat a Gales i ara els hi resta fer el mateix amb Escocia. Per contra, Anglaterra no va poder afrontar el poder i el bon joc dels seus rivals, i va patir la seva primera derrota en la present edicio despres de dues victories contra Escocia i Italia.
Fou un jugador angles el que va comencar anotant per el seu equip en el minut dos, pero Irlanda no va tardar gens a fer-se l'amo gracies al festival anotador de Ronan O'Gara. I quin jugador! Es el tipic esportista que amb qualsevol pilota a les mans o els peus, aconsegueix tenir una visio total del partit. Coneix perfectament quin ha de ser el seu rol, i que ha de fer en cada moment del partit per ajudar als seus companys. Es la millor caracteristica que pot tenir un jugador: intel·ligencia!
Noi... para para!!!... Parachomikas!
Avui tot semblava rutinari: un home assassina la seva dona i despres se la menja amb patates acabant amb ell mateix com el plat de postres, els retards de Renfe, l'aoeroport de BCN, 2000 tios de l'est arrestats per tenir alguna vinculacio amb drogues, mafia o similar... Eto'o no juga, Ronaldinho amb mes quilos, el Barca de basquet sembla que ara s'anima... Pero llegint l'apartat de basquet he trobat aquesta perla. Com a minim m'ha tret el somriure, que aixo sempre es bo... encara que la pobre noia, molta gracia no li havia de fer... buffff!
Parachomikas (jugador del Dextera Jonavos de la segona divisio lituana), aler de 1.96 cm i 25 anys, convidat en la diada va donar l'espectacle en el concurs d'esmaxades de l'All Star litua: es va carregar un aro... i una cheerleader!
En el seu primer intent va enfonsar la pilota d'esquena amb el resultat d'euforia davant de 10.000 persones en el Siemens Arena de Vilnius despres de deixar totalment estabornit (trencat) l'aro de la cistella. Pero el millor moment ulminant va arribar durant la final. Parachomikas va convencer una cheerleader perque li fes d'obstacle en el seu cami cap a la cistella. La noia va accedir i... i...millor que veieu el video vosaltres mateixos!
lunes, 26 de febrero de 2007
Algu faltava als All Star... II
Doncs si! En Xavi ja torna a estar per aqui!
Com apuntava en un post anterior (Algu faltava als All Star...) tenim tot un crack catala jugant a EEUU. Ara es quan es fa mes resso del seu joc, pero que millor que tingues l'oportunitat de debutar algun dia a l'ACB per ensenyar les seves qualitats a la gent que no el coneix?
Xavi, t'esperem en candeletes!
Segona noticia al diari Marca (26/02/2007) d'aquest crack del "baloncestu"!... amb entrevista hi tot! Quina passada!
HASTA NUEVE EQUIPOS HAN PREGUNTADO POR SU SITUACIÓN
Xavi López: "Me halaga el interés de la ACB"
Por Enric Corbella · Madrid 
Xavier López, base español de 23 años y 1,92 m., última sus últimos partidos en la formado en la NAIA (National Association of Intercollegiate Athletics) antes de dar el salto al baloncesto profesional.
Este cotizado jugador español (hasta nueve equipos de la ACB ya se han interesado por su situación) se formó en la cantera del Joventut (desde el equipo pre-infantil hasta el filial en la Liga EBA), hasta que decidió 'cruzar el charco' para seguir formándose en Estados Unidos. Gracias a Andy Toolson (excelso tirador que destacó en la Liga ACB en los años noventa) logró un hueco en el Chemeketa Community College de Oregón, equipo de Junior College en el que estuvo dos temporadas y en el que llamó la atención de numerosos ojeadores. Tras descartar varias ofertas de la NCAA decidió enrolarse en Point Loma, equipo de la NAIA en el que esperaba desempeñar un papel importante. Con los 'Sea Lions' ha estado las temporadas 2005-2006 y 2006-2007, y sus buenas actuaciones no han pasado desapercibidas en España.
Pero no todo ha sido un camino de rosas para Xavi López. Sus primeros meses en Estados Unidos no fueron sencillos, pero gracias al apoyo de Toolson y su familia, que incluso le invitaron a pasar unas navidades con ellos en Estados Unidos, todo fue un poco más fácil.
Como muestra de las dificultades que tuvo que superar Xavi bien vale esta muestra: durante sus primeros meses fue el último en instalarse en el apartamento en el que tenía que vivir. Tres personas, dos habitaciones… y la solución fue montar una habitación con cartones en el salón para que Xavi se instalase en ella.
Acabas de vivir tu 'senior night' ¿en qué consiste exactamente?
El ‘senior night’ es un homenaje a los jugadores de último año. Antes de que empiece el partido tienes la oportunidad de despedirte de la afición. Es un momento muy especial por el cariño que recibes y porque te das cuenta de que durante los años que has estado aquí has dejado huella, y eso es importante para mí.
¿Qué le espera a tu equipo a partir de este momento?
Nos quedan dos partidos más para terminar la temporada regular. Luego vienen los ‘playoffs’ de conferencia, y dependiendo de lo lejos que lleguemos, nos clasificaremos para el torneo nacional, que es el objetivo de nuestro equipo desde el principio de temporada.
¿Qué planes tienes cuando termine la temporada en la NAIA?
Centrarme en los estudios, terminar fuerte el curso académico y poder graduarme en mayo.
¿Y el baloncesto profesional?
Una ilusión que cada vez parece más cerca y que me motiva para seguir trabajando cada día.
Nueve equipos ACB siguen tus pasos... ¿cómo te sientes?
Halagado y contento. Es reconfortante saber que el esfuerzo de cuatro años se empieza a conocer en España.
¿Has tenido noticias de alguno de ellos?
No, por ahora intento estar centrado en mi equipo y terminar esta temporada lo más arriba posible eliminando todo tipo de distracciones. Cuando termine la temporada ya habrá tiempo de pensar en ello.
¿Cuál sería tu preferencia?
Donde me quieran y confíen en mis posibilidades.
¿Mantienes algún tipo de vinculación con el Joventut?
La vinculación sentimental, la de haberme formado allí.
La NAIA es una gran desconocida para el aficionado español, ¿en qué consiste esta competición?
Es comprensible que el aficionado español desconozca sobre el nivel de la NAIA pues les llega muy poca información. La NAIA es una liga muy fuerte, especialmente la conferencia en la que mi equipo está encuadrada (GSAC), que es comparada al nivel de algunas conferencias de NCAA Division I. Cada año equipos de NAIA se enfrentan a universidades de NCAA Division I y algunas son capaces de salir con victoria. Sin ir mas lejos, Este año jugamos contra San Diego State, que en esas fechas era el 24 del ranking de la NCAA, y acabamos perdiendo 88-80. Está claro que la NAIA en general esta un peldaño por debajo de la NCAA sobretodo a nivel atletico, pero aquí hay grandes jugadores.
Jugadores como Terry Porter, Dennis Rodman, Larry Smith, Willis Reed, Jack Sikms, Purvis Short, Earl Monroe, World Bee Free, Nate Archibald o Moochie Norris pasaron por la NAIA ¿es un buen trampolín para ti?
La NAIA me permite disputar mas minutos de los que seguramente gozaría en una universidad de mas nombre. No sé si a nivel de prestigio supone un buen trampolín o no, pero estoy satisfecho con la decisión de jugar en esta liga porque me ha permitido tomar un papel importante en un equipo y seguir mejorando.
Para los que no te conozcan, ¿podrías definirte como jugador?
Soy un base que puede tirar, pasar, rebotear...intento ser un jugador completo más que un especialista. Pero por encima de todo lo que me gusta es ganar y ayudar a mi equipo en cualquier faceta del juego.
¿Con quién te compararías?
No lo se, me gusta fijarme en el juego de algunos jugadores, aprender lo mejor de cada uno de ellos, y llevarlo a mi propio territorio.
¿De qué partido guardas mejor recuerdo en tu paso por Estados Unidos?
Quizá de un partido que jugamos este año contra Biola, que ganamos 63-60. Acabé el partido con 31 puntos y 8 rebotes. Fue muy especial porque la gente acabo coreando mi nombre y los compañeros me llevaron a hombros. Sin duda algo que difícilmente podré olvidar.
¿Por qué no fichaste por un equipo de la NCAA? ¿Tuviste ofertas?
Pasé dos temporadas en Junior College y alguna oferta de NCAA hubo al terminar ese periplo, pero yo buscaba desesperadamente un equipo donde fuera a tomar un papel relevante y eso lo encontré en Point Loma.
Si voleu llegir la noticia de la font (que sempre fa mes gracia):
Noticia diari Marca
viernes, 23 de febrero de 2007
Croke Park
Aquest dissabte es produira a la ciutat de Dublin, possiblement uns dels esdeveniments esportius mes importants durant l'any en aquest pais.
Encara que el rugby no es l'esport rei en les terres verdes, el partit entre Irlanda contra Anglaterra en el torneig de les 6 Nacions, ha despertat una gran expectacio, ja que es la primera vegada en la historia que la seleccio anglesa trepitjara l'estadi dublines de Croke Park, l'escenari del primer "Diumenge Sagnant".
Aquest estadi fou l'escenari el 21 de Novembre de 1920, quan 14 jugadors i espectadors, incloent nents, foren assessinats per forces britaniques al comencament d'un partit de futbol gaelic entre els equips de Tipperary i Dublin, com a venjanca per l'assassinat durant la tarda anterior de 14 agents a mans d'un grup independentista. Ha estat molt dificil que un esport tan britanic com el rugby es pogues jugar en aquest recinte vinculat amb la sang del nacionalisme irlandes.
La Federacio Irlandesa de Rugby no tenia moltes alternatives amb el tancament durant dos anys per obres de Lansdowne Road (l'estadi oficial), i per convencer a la gent de l'esport autocton, tenen l'obligacio de pagar un milio i mig d'euros per cada partit que jugui. A mes que van tenir que cambiar l'ordre dels enfrontaments perque God Save the Queen (l'imne angles) no fos el primer imne estranger que sones en el recinte. Per una altra banda no s'ha d'oblidar que la seleccio de rugby d'Irlanda representa a tota l'illa, encara que esta dividia des de 1920 (26 comtats formen La Republica d'Irlanda i els altres sis formen la provincia britanica d'Irlanda del Nort), el que no succeeix amb altres esports. 
La GAA (Gaelic Athletic Association) es l'entitat propietaria de l'estadi. Creada amb la finalitat de promoure els esports irlandesos com el futbol gaelic o el hurling, y lluitar contra la influencia de les disciplines angleses, futbol i sobretot cricket i rugby.
La ruptura entre esports gaelics i anglesos ha perdut forca amb el temps, encara que la GAA, va cedir finalment per la por a la incomprensio de l'opino publica.
Pero a tots aquest problemes tambe li podem donar un toc d'humor. Ara fa unes dues setmanes quan la seleccio de Franca van venir a jugar a Croke Park, l'empresa de telefonia O2 va fer publicitat del partit i de la seva companyia d'una manera molt xula. Recordeu la peli de A l'otro lada de la cama? Quan un dels protagonistes sortia dins del teatre amb la forma d'un melo al cap i deia: "soy el ninoi melon, nino melooooooon!" Doncs si veieu aquest video pensareu el mateix. Per aquesta setmana dos companys de la feina, els hi toca fer el mateix, i aixi es guanyen unes peles. Quin riure!
Si voleu saber mes sobre les seleccions, l'estadi o el torneig, aqui teniu recursos.
Mes info, navega:
Web oficial Croke Park
Torneig 6 nations
Seleccio irlandesa de rugby
Seleccio anglesa de rugby
Subscriu-te al RSS
