Com cada tarda/vespre, ahir tornava amb el LUAS cap a casa despres d'una jornada de feina. Abans pero, vaig passar per una botiga per comprar alguna cosa mes per menjar: olives! Si si... olives! Es la primera vegada en sis mesos que he comprat olives. Com no, sense pinyol! Un potet petit, pq no es facin mal be. (per cert... les olives es fan mal be?) A part d'aixo vaig comprar altres coses, pero aquest producte es el mes destacable. 
Aquesta es la sinopsi que es pot trobar a la contraportada: "El protagonista d’aquesta història es l’expolicia Lang que ara treballa com a pistoler a sou. Un dia rep la visita de McClusky, que li ofereix cent mil dòlars per assassinar Alexander Woolf.Indignat, Lang rebutja l'encàrrec i, a més, decideix advertir la víctima del perill que corre. Quan el protagonista entri en contacte amb l'entorn de la família Woolf, Lang es veurà immers en una escalada de mentides, corrupció i violència, que l'obligarà a mesurar el seu enginy amb multimilionaris malvats i deixar la seva vida en mans tot això mentre intenta salvar una bella dama... i evitar un bany de sang a escala mundial. "
jueves, 15 de marzo de 2007
Bombes? Por a volar... i quin riure!
jueves, 8 de marzo de 2007
If...
Mentre llegia les esperances del Barca abans del partit contra el Liverpool en el mundo Deportivo, en una de les seves noticies es podia llegir aixo:
El periodista del Mundo Deportivo es referia a que si el Barca jugava com sabia i amb totes les seves ganes i forces durant el partit, acabaria obtenint la victoria (a toro pasado podem dir que quina castanya de partit... ja que el Barca no va poder marcar finalment dos gols, pero be, ja esta fet!).
Si guardas en tu puesto la cabeza tranquila,
Si esperas en tu puesto, sin fatiga en la espera.
Si al hablar no exageras, lo que sabes y quieres.
Si logras que se sepa la verdad que has hablado,
Si arriesgas de un golpe y lleno de alegría,
Si logras que los nervios y el corazón te asistan,
Si hablas con el pueblo, y guardas la virtud.
Si llenas el minuto inolvidable y cierto,
¡ Serás un HOMBRE, hijo mío !
miércoles, 21 de febrero de 2007
El zoo d'en Pitus
Parlant fa poc a Dublin amb un grup d'amics va sortir el tema de la lectura. Tipic! Vaig comentar que de petit havia llegit el "Z00 d'en Pitus", un llibre que realment m'havia agradat molt. Pero el mes curios fou que la meitat del grup no n'havia sentit mai a parlar.
Per aquesta rao, aprofito aquest espai per fer un petit homenatge a un dels millors llibres que he llegit com a infant. I d'aquesta forma, fer que els quatre gats que no n'han sentit mai a parlar, el comprin, el llegeixin, el disfrutin, o el que encara seria mes maco: el regalin! El regalin a un menut!
No recordo per quin motiu el vaig comencar a llegir. Pero si que tinc ben fresc a la memoria que el teniem posat a l'habitacio on dormiem jo i el meu germa, en una estanteria amb altres llibres. Ara que estic a la distancia i que no el tinc a les meves mans, no soc capac de saber si la meva germana o el meu germa era el propietari real. Visualitzo que hi havia escrit el nom d'un d'ells amb tinta de color blau, pero no veig clarament el nom. Suposo que un d'ells va tenir l'obligacio de llegir-lo a l'escola, i gracies aixo, una mica mes tard el vaig poder pescar jo. I el vaig llegir mes de dues vegades! Com sempre obrint les tapes en periode de vacances. Val a dir que quan era petit no llegia gaire, per no dir que no llegia res amb propia voluntat. Per aixo aquest llibre te tanta importancia. Es com una pedra negra envoltada de pedres blanques en una platja immensa.
100% recomanat: Un llibre per omplir d'innocencia i de sensibilitat!
Una historia a la blanca innocencia, a la sensibilitat, a l'amistat, als somnis, l'intent, la colla, la unió, la tolerància, la col·laboració, la unió de tots per ajudar a qui ho necessita... valors poc accessibles i poc valorats en el nostre dia. Massa llunyans de la nostra part animal, del nostre jo no racional!
Autors: Sebastia Sorribas i Roig
I·lustradora: Pilarin Bayes
Editorial: La Galera
Col·leccio: Els Grumets de La Galera
Edad recomanada: A partir de 10 anys
Capitols: 5 (128 pagines)
"El zoo d'en Pitus" es un llibre prou conegut entre els mes joves (encara que en aquesta experiencia no fou el cas) i es el titol mes venut de la literatura catalana infantil. Publicada l'abril del 1966 i guanyadora del premi Josep Maria Folch i Torres. Des d'aleshores, se n'han fet 40 edicions i se n'han venut mes de 300.000 exemplars. Es la tercera obra d'autor catala mes venuda despres de La Placa del Diamant, de Merce Rodoreda, i del Mecanoscrit del segon origen (aquest, es un altre llibre que vaig desitjar que no acabes mai!), de Manuel de Pedrolo.
Ara que se celebren els 40 anys de la seva publicacio es commemora l'aniversari amb diverses activitats i una edicio especial del llibre de Sebastia Sorribas. Promogut per la Galera, l'editorial que la va publicar, l'Any Sorribas (abril 2006 - abril 2007) servira per desplegar tot d'activitats obertes a la participacio de les escoles.
"El zoo d’en Pitus" és la historia d’una colla d’un barri obrer de Barcelona. La colla té un cap, en Tanet, que en realitat es diu Jordi, un noiet net i polit, molt entenimentat i que, a més, sap manar. Els altres són: en Quim, que té la mà trencada a fer invents, més conegut per en Fleming, nom del descobridor de la penicil·lina; en Juli, a qui ja ningú no diu Baldufa, com quan era petit, perquè ha crescut i és estudiós; en Manelitus, que és tan valent com desmanegat; en Josep és el més gras de tots i li diuen Cigró; la seva germana, la Mariona, que “quan dibuixa un conill, el fa tan ben fet que el gos que tenen comença a bordar”. I el més petit de tots, un altre Josep, més conegut per en Pitus.
L’aventura comença quan s’escampa una mala notícia: en Pitus, està tan malalt que el metge ha dit que només se’n sortirà si segueix el tractament d’una clínica estrangera. Els temps són difícils i és impossible que la família d’en Pitus reuneixi prou diners per a pagar el viatge a Suècia. Tot el barri es commociona i els vol ajudar, però a ningú no li sobra una pesseta i no arriben a recollir els diners que fan falta.
Aquí entra en acció la colla quan se’ls acut de muntar un zoo en un solar abandonat que hi ha al bell mig del barri, per entrar al qual s’haurà de pagar entrada. Un zoo, és clar, a la mida de les seves possibilitats.
Totes aquestes aventures son acopanyades dels dibuixos de Pilarin Bayes, els quals ajuden en gran manera a transmetre naturalitat i proximitat. Va ser un dels primers treballs d’aquesta il·lustradora que despres ja no ha parat de treballar, i que s’ha fet entendre tant de paraula com amb els seus dibuixos. Uns dibuixos que han acompanyat gairebe sempre les altres novel·les de Sebastia Sorribas.
Tots recordem els dibuxos tan caracteristics d'aquesta ninotaire, sobretot quan anavem a l'escola. La podiem veure en les il·lustracions dels llibres de llengua catalana, de religio,... pero en aquells temps no teniem constancia del seu nom.
Mes info Pilarin Bayes, navega: Web oficial Pilarin
Mes info, mira aquest video: El zoo d'en Pitus fa 40 anys (2 mins).
Subscriu-te al RSS
