El 95% de les vegades que surto de la feina, o de casa meva en direccio a alguna banda, el primer que faig entre mig de posar-me la braga polar i els guants: es engegar l'Ipod.
Sempre en aquest ordre:
1.- Posar braga: perque els auricolars van per sobre.
2.- Posar auricolars a les urelles. Pujar cremallera abric (collons com costa!... i cada dia s'encalla mes!)
3.- Tancar porta de casa, guardar claus a la butxaca lateral, encendre Ipod i finalment posar-me guants.
Avui ha estat com sempre, tot al peu de la lletra. Amb l'excepcio que avui feia 20 minuts tard. Ho sento! Quan ha sonat el despertador del telefon m'he quedat justament dormint 20 minuts, mirant el sostre, amb el tlf a les mans, com si estigues resant. Llastima! No ho estava fent, sino que estava dormint! Culpa? De la polonesa que viu amb mi i dorm a l'habitacio del meu costat, l'Eva. La noia s'ha aixecat una mica abans, i s'ha posat a la dutxa, provocant que el soroll de l'aigua em despertes i em provoques ganes d'anar a pixar. Justament 20 abans de sonar el meu despertador (les 7:10h). Evidentment he tingut que renunciar a tornar-me a dormir, aixecant-me i anant a pixar, pero que passa en aquests casos? Dilema! Val la pena tornar a entrar a el llit per nomes quinze minuts? La pena? 15 minuts? Collons hi tant! Jo vinc d'una familia de marmatotes, i per nosaltres 15 minuts son gloria. Pero jo m'he estat 15 minuts i 1 segon, provocant la caiguda altre vegada en el son profund. Culpa d'aquest segon! I es clar, he resat ben be 20 minuts mes!
Mentre caminava en direccio al LUAS des de casa meva (que es el tros on tinc l'Ipod engegat i posat a les orelles, mentre que si puc seure en el tramvia tant sols l'apago per llegir, pero continuo portant-lo a les orelles)... be, tot aixo explicat en el post anterior. Doncs avui m'ha donat per escoltar els dos CD's de Pastora. Feia molt de temps que no els disfrutava, aixi que primer he comencat per un, i despres he continuat per l'altre. Em sembla que es aixi com normalment es fan les coses. Sense correr, era evident que si havia dormit 20 minuts mes, arribaria a les 9:20h. No fa falta capficar-se gaire quan saps que no arribes puntual! El mes important es participar!
Justament en el recorregut des de St Steven's Green a Charlemont Street he escoltat una canco que no saps perque pero et fa pujar la moral. Era com si camines sol pel carrer... realment caminava sol pel carrer! Aquest tros es dels mes financers de la ciutat, i aixo es com el cole, a les 9 en punt tothom a classe. I jo arribant tard... Nomes trobes les iaies anant a comprar amb el carro a les mans... pero tothom sap que a Irlanda no hi ha iaies, i menys carros! El pobre que va montar aqui el negoci de carros el tenen treballant recollint caques, perque va caure en bancarrota, despres de que desepareixessin les iaies. I les poques que queden les tenim aferrades en els pubs, i vinga amb el drinking!
Pero fora bromes, aquesta canco avui m'ha transmes una sensacio especial. Es per aixo que us penjo aqui la lletra i que us animo a escoltar-la quan tingueu un moment. La part que mes ha cridat la meva atencio han estat aquest tres linies, un bon consell!
Y teniendo lo mío
Así no dependo.
"Tengo" de Pastora
jueves, 15 de marzo de 2007
Arribant tard... un bon consell!
lunes, 12 de marzo de 2007
Cut cut cut!
Com que la setmana passada us vaig convidar a disfrutar una delicia musical dels Monty Python (Always Look on The Bright Side Of Life), he pensat que ara seria un bon moment per tornar a oferir-vos un altre bombonet: The Lumberjack Song, "Monty Python's Flying Circus".
Aquesta canco es una peca clau d'un dels mes famosos sketches del grup. Recordo que la primera vegada que vaig poder disfrutar-lo va ser una nit d'estiu mirant la televisio amb el meu pare. Era cap el tard, i aquell estiu repetien episodis dels Monty Python's Flying Circus amb versio original pero substitulats al catala. Haig de dir que m'encantaven aquells tius i tot el que feien. Encara no tenia els coneixements suficients per entendre i coneixer la bestialitat i la totalitat de la seva obra. Nomes havia vist alguna pelicula, i imatges saltades... pero no sabia ni la meitat sobre en quin moment havien gravat cada cosa. Ara puc dir que ho conec tot... be, quasi tot! I m'encanten encara mes!
En el video, un barber psicopata dona entendre que, en realitat, el seu somni es ser llenyador (i no barber!). A la barberia entra un client que vol que li arreglin una mica els cabells, pero ell realment no ho vol fer. Per aixo, te la idea de posar un reproductor darrera del cap del client amb el soroll que fan les tisores al tallar. On fins hi tot, te enregistrat preguntes sobre el temps i el partit de futbol del dia anterior. Al mateix temps s'amaga en un raco vestit amb una bata plena de sang (demostracio que no en te ni idea i que ha fet caure mes d'una orella). Pero finalment el client veu l'engany, i es on el pobre xicot ens expressa cantant el que vol ser realment. Deixa caure la bata, i ens ensenya que ja vestit de llenyador. Es posa un barret per l'ocasio i agafa ben fort a una noia amb el cabell ros. De cop passem de la fredor de la barberia a la imensitat d'un bosc de paper.
Es aqui on comenca la canco que vull ensenyar-vos. On en el mateix moment un coro de la Policia Montada de Canada, canta amb ell, mentre ens confesa certs comportaments estranys per un llenyador. No us perdeu les cares que fan els del coro cada vegada que el llenyador s'anima mes. Fins hi tot la noia ja no dona credit el que esta passant! Un llenyador i sostens corrents pel bosc... aixo no enganxa per enlloc!
Cada estrofa es mes original... i mes delirant! Els Monty Python... quina imaginacio! Quin riure!
I never wanted to do this job in the first place!
I... I wanted to be...
A LUMBERJACK!
(piano vamp)
Leaping from tree to tree! As they float down the mighty rivers of
British Columbia! With my best girl by my side!
The Larch!
The Pine!
The Giant Redwood tree!
The Sequoia!
The Little Whopping Rule Tree!
We'd sing! Sing! Sing!
Oh, I'm a lumberjack, and I'm okay,
I sleep all night and I work all day.
CHORUS: He's a lumberjack, and he's okay,
He sleeps all night and he works all day.
I cut down trees, I eat my lunch,
I go to the lava-try.
On Wednesdays I go shoppin'
And have buttered scones for tea.
Mounties: He cuts down trees, he eats his lunch,
He goes to the lava-try.
On Wednesdays 'e goes shoppin'
And has buttered scones for tea.
CHORUS
I cut down trees, I skip and jump,
I like to press wild flowers.
I put on women's clothing,
And hang around in bars.
Mounties: He cuts down trees, he skips and jumps,
He likes to press wild flowers.
He puts on women's clothing
And hangs around.... In bars???????
CHORUS
I chop down trees, I wear high heels,
Suspendies and a bra.
I wish I'd been a girlie
Just like my dear papa.
Mounties: He cuts down trees, he wears high heels
Suspendies?? and a .... a Bra????
(spoken, raggedly) What's this? Wants to be a *girlie*? Oh, My!
And I thought you were so rugged! Poofter!
CHORUS
All: He's a lumberjack, and he's okaaaaaaayyy..... (BONG)
viernes, 2 de marzo de 2007
Always Look on The Bright Side Of Life
Always Look on The Bright Side Of Life: angles.
So always look on the bright side of death
Life's a piece of shit
Always Look on The Bright Side Of Life: catala.
Si estàs buscant el moll de l’os de vida,
no rondinis i fes un xiulet.
Això sempre t’ajudarà a veure les coses millor…
I...... Mira sempre el bo i millor de la vida!
Mira sempre l’espurneig de la vida!
I, si tot et sembla una garrofa podrida
El que has de fer es ballar, cantar i somriure...
Si et sents enfonsat, no siguis tant ximple, juntan els llavis posat a xiular!
I...... Mira sempre el bo i millor de la vida!
Mira sempre l’espurneig de la vida!
Si arriba al final, la teva absurda existència, i la mort baixa el telo, fes una reverència,
Oblida’t de les penes i al públic fes un somriure
Gaudeix! aquesta es l'última funció.
Així que... Mira sempre el bo i millor de la mort.
Quan facis l‘ últim alè, desitjat sort.
La vida és una merda quan la mires bé.
Tot es com una broma i la mort també.
Veuràs com aquest tràngol és un gran show.
On l'últim acudit és el millor! Oh,oh,oh!
Mira sempre el bo i millor de la vida!
Mira sempre l’espurneig de la vida!
Finalment podem disfrutar de la canco original, en el llog on li pertoca: La Vida de Brian.
Subscriu-te al RSS
