Despres del post d'ahir amb el mateix titol i evidentment la mateixa tematica, i d'algun comentari amb caire optimista, ja no hauria d'escriure mes al respecte. Pero com que ahir vaig tenir que marxar de la feina puntual per temes pancartistes, no vaig poder escriure tot el que realment tenia anotat a la meva llibreta. Per tant, aquest post es una continuacio de l'anterior.
Definicions: "Gran diccionari de la llengua catalana".
- Ignorant: Que no sap res o sap poc en general o amb relacio a una cosa.
- Ignorancia: Estat del qui es ignorant. Ignorancia crassa, supina. La ignorancia de la llei no n'excusa el compliment.
- Ignorar: No saber alguna cosa, no coneixer-la o no tenir-ne noticia.
Ignorant per no saber el que esta be i el que esta malament. No vull saber de religions, d'etica, de societats, d'angels o dimonis, no vull saber de veritats, de mentides, el que fas o deixes de fer, d'historia, d'histories, de gent, del passat, del futur, del temps, dels records, de tonteries, de mitologia, de contes reals o no reals, de frases fetes, d'exemples, de tecnologia, de llengues, de gramatica, d'ortografia, ni de compassio ni de remordiments. No vull saber quina es la millor escola o universitat, o quin es el millor resultat o el pitjor, no vull saber ni el primer ni l'ultim... no vull saber ni que no se res. No vull saber ni lo que sabia Socrates: "nomes se que no se res!".
No vull saber ni de tu ni de mi. Ni de vosaltres ni de nosaltres! Es questio de no saber res mes. Si soc pobre no m'ho diguis, si soc ric no t'ho dire. Si ets amic no fa falta saber-ho, si ets enemic millor que no ho sapigues.
No vull recordar, no vull tenir coneixement del passat. No vull tenir ansietat! No vull saber de guerres, de morts, de desamors, de persones sense escrupuls ni sentiments! No vull saber de falces esperances, de desitjos, de frustracions, de realitats, d'irrealitats, no vull saber la teva realitat (no es la meva, i dius mentides). De feines, d'obligacions, de deures, de colors, de pells, de races, de temporades, de vacances, del temps. No vull saber de banderes, d'equips, de rivals, de remordiments, de comportaments, de temparaments, coneixements, de diners, deutes, de sous i de preus. Dolor, fam, empatx, riquesa, pobresa, el que ets tu i el que vols ser!
No vull saber els teus somnis, ni les teves pors, ni els teus desitjos, ni les teves aventures, ni les teves cagades. No vull saber res! I el mes important, es que no vull saber que no se res! Ignorancia profunda, la mes primaria. Ja en tinc prou! El meu cervell es massa petit per entendre les coses... per entendre! Millor ni saber.
Fes preguntes i fes-te mal. Tot allo que questionis i esperis com a resposta, sera cert i finalment es donara. Doncs llavors no preguntis, no sapigues res, i no vulguis saber res. El mes important es no voler saber res.
El pou de... l'ignorancia! Com mes profund millor, mes fosc i per tant menys llum. Menys realitat! Ignora i fes-ho aviat perque pot ser massa tard.
Ignorant: la professio del futur!
miércoles, 21 de marzo de 2007
De gran vull ser: Ignorant, de cap a peus! II
martes, 20 de marzo de 2007
De gran vull ser: Ignorant, de cap a peus!
Unes de les preguntes mes utilitzades de la gent adulta cap als mes petits es: "escolta, i tu que vols ser quan siguis gran?". Fins hi tot, quan estas omplint el formulari per fer la preinscripcio de les universitats mentre curses el segon de Batxillerat, aquesta mateixa pregunta et ronda pel cap. Pero ara amb 25 anys, finalment he arribat a la conclusio definitiva. Ja tinc la solucio! Un pel massa tard... pero mai es tard per aquestes decisions!
Quan sigui gran vull ser... IGNORANT! Pero no un ignorant normal, sino un ignorant profund, de cap a peus. D'aquells que no saben ni ells mateixos que son ignorants. Aquests tipus d'ignorancia es per mi la que mes valor te!
A classe de filosofia de l'institut de Vilassar de Dalt, el professor Josep Maria sempre ens preguntava si realment voliem ser ignorants. No saber res! Evidentment la gent responia que no, que sempre es bo saber les coses. I jo per seguir el curs del riu de la majoria tambe responia que si. Pero que collons!... la ignorancia es el millor cami de la felicitat! No saber res i a mes no saber que no saps res! Aixo es la pera! Es el cami de la vida! El cami de la felicitat! Podeu fer el que volgueu que no en tindre ni idea. Viure una vida molt mes senzilla amb menys preocupacions i menys mal de caps.
No voldre saber que existeixen coses noves, i si ho se no les voldre! I a mes no ho recordare mai que les vaig saber! Ignorancia... ignorant!
Conclusio arribada quan vaig descobrir que la professio de vividor esta massa demanada i a mes necessites massa nota a la selictivitat per accedir a la universitat. Vividor? Aquesta tambe m'agrada! Per tant, intentarem un mix entre les dues. Vividor i ignorant, pero vividor d'aquells que els importa tot una merda i ignorant profunt, d'aquells que no saben que ets ignorant i que ets vividor. Aixo si que m'agrada!
viernes, 16 de marzo de 2007
Un dia molt dolent! Quina merda! Quan parara tot aixo?
Avui es un dia molt dolent... i el pitjor: encara no s'ha acabat! No tinc ganes de que es torni a repetir, pero hi ha dies molt mes dolents que no pas altres. Uns, que fas una mica el tonto i encara que ningu ho sapiga acabes pagant el pato i els plats trencats. Ningu no ho ha vist! Pero tu si, i ja n'hi ha prou per tornar a caure.
Gracies Edu per aquest video... millor que el presentis tu amb les mateixes paraules que has utilitzat en el gmail aquesta tarda despres de dinar:
:)
Social Comitee i Mamma Mia
En l'empresa on estic fent les practiques Hostelworld.com, filla de Web Reservations International, tenim una Comisio de Festes (Social Comitee), els quals organitzen com a minim una activitat mensual per tots els treballadors. Aquest mes tocava fer sortida dijous tarda i nit, en un local al mateix centre de Dublin, on podriem gaudir primer d'una miqueta de pica-pica (finger food), de tres monolegs i finalment festa i musica a la mateixa sala. Evidentment... divendres tots a la feina!
Quan van arribar les 17:30h, jo i els universitaris irlandesos que tambe realitzen el programa de practiques, vam anar a un Pub molt irlandes que esta situat a uns 50 metres de la feina. Alla per casualitat ens vam trobar a mes gent de la companyia, i evidentment a molts irlandesos: tots amb una birra a la ma. Activitat molt habitual que es sol fer i portar a terme en aquets pais tant verd! Pero per mi ha arribat a un punt que ja es massa habitual i cansa! Des d'alla ja ens vam dirigir directament al local on podriem disfrutar dels monolegs: www.laughterlounge.com. La gent del local ens tenia preparat una sala VIP per tots nosaltres, amb begudes gratis i una mica de menjar. Feia gracia veure com la gent et mirava i es preguntava el fet de que estiguessim en una sala VIP amb una miqueta mes de comoditats que la resta de public de l'espectacle. Despres d'aquest soparet, aquesta gent no sap mes que seguir bebent... i despres en ultima opcio els monolegs.
La veritat es que tenia certa preocupacio. No sabia si sera capac d'entendre-ho tot, i d'aixo depenia la meva felicitat en les seguents 2 o 3 hores. Molta gent guapa, massa grans i massa ben vestits! Es respirava que hi havia masses diners.
Teniem unes tres fileres guardades per tots nosaltres. Com he dita abans... ahir erem els VIPS! 3 tius fent monolegs i un mes, que feia les presentacions pertinents. Pero podem dir que eren quatre, ja que aquestes presentacions duraven tant com els demes. El presentador va comencar a fer riure la gent amb les nacionalitats i procedencies del public assistent. Llavors un home vestit amb un trajo que ens deleitava amb les paraules i amb les mans: un mag! En certs moments de l'espectacle em vaig donar conte que en mig de la foscor tenia la boca oberta, bon senyal! Com un nen petit. Ho entenia i m'ho passava be! Llavors descans... i cues en els WC's per deixar anar totes les birres que la gent s'havia begut. Un altre cop a la barra per seguir amorrant-se a les pintes, i aixi fins a tres vegades!
El segon tambe va ser forca facil d'entendre, fins que va arribar l'ultim: el de poble! Amb un accent molt tancat, el qual em va fer desistir i observar mes vegades el rellotge que l'escenari.
Un cop acabades les actuacions va entrar en escena la musica. Fora les cadires i creacio de pista de ball. Pero jo tant sols hi vaig ser mitja hora mes, perque sino perdia l'ultim LUAS... i perque ja en tenia prou i tenia ganes de fotre el camp. Masses irlandesos borratxos tocant els collons: els companys de practiques! No paraven de repetir la gran frase que els hi havia ensenyat: "rubia de pote xoxo morenote!"... Shane que no ho pots dir a les noies morenes... ah ok ok!
En general una bona vetllada i una forma bonissima per seguir millorant el meu angles!
I ara que ho recordo, ho enganxare amb una altre activitat que vaig fer aqui a Dublin, i que no te res a veure amb els de la feina: Mamma Mia!, Si si! Tres mesos abans haviem comprat quatre entrades per veure l'espectacle de Mamma Mia a Dublin. Un pel cares les entrades, pero be, amb els tickets a les mans jo no em podia tirar enrere! Aixo va ser el dimarts de la setmana passada, on vaig ser l'unic manso en un grup de quatre persones. Afortunat? A estones!
Espectacle basat amb les cancons del grup ABBA. Actualment portat a un gran nombre de ciutats del mon, on Dublin no ha estat una excecpio... be es una excepcio, perque els actors son tots anglesos.
Vam tenir molt mala pata (com a minim jo) perque l'espectacle el feien el mateix dia que el partit del Barca contra el Liverpool. A la mateixa hora! Era la tornada i haviem de remontar l'eliminatoria. Finalment no va poder ser.
El teatre estava forca ple, uns 75% de totes les localitats assignades. La majoria d'aquestes estaven plenes de dones menopausiques que es sabien a la perfeccio totes les cancons, i que a mes m'hovien el cap al mateix temps, pero!... no en la mateixa direccio! Era un ball de caps forca agradable. Les cadires pel contrari eren una merda: un tros de fusta amb una peca de roba i ja tenim una butaca. I l'espai entre elles nomes era pels hobbits de la Comarca,... i quin mal de cames! Sort vam tenir que a mitja funcio ens vam moure buscant una mica mes el centre de l'escenari, i aconseguint un lloc on jo vaig poder estirar les cames a la butaca del meu davant. Bufff! Quin descans!
Haig de dir pero que tot em va sorprendre gratament i que va ser un espectacle molt bonic. Els actors ho feien molt be, i havia moments que em van aconseguir posar-me la pell de gallina i fer-me cantar una mica. Al final tot va ser rematat amb mes cancons mitiques, i els protagonistes vestits com els originals. Allo va a passar a ser com un concert, un concert d'un munt de dones menopausiques saltant, ballant, aixecant els bracos i cantant com feia temps que no ho feien. En aquest punt ens ho estavem passant molt be, i un somriure dels nostres llavis va aflorar... un tresor en aquests mons de merda!
Un cop finalitzat el mini concert de 4 cancons, cursa per ser els primers en agafar un taxi. Objectiu? Despedir en David, que havia vingut a passar la nit des de Catalunya, per agafar un avio cap a la India. Es dels tius mes valents que conec en aquests moments. Portava dos anys a Dublin, i ho ha deixat tot per anar a fer un viatge d'aproximadament un mes i mig, sol, a la India. Despres cap a viure a la Xina. Temps: indefinit. Collons quin tiu!
miércoles, 14 de marzo de 2007
Dissabte rodo (amb bowling)... pero 3-3!
Dissabte passat va ser dia d'esport... bolos i futbol! I una mica de rugby! En un vam suar la semarreta i van correr bolos, mentre que en l'altre va ser un tres a tres a favor de... ningu! I per poc (gracies al Nastic) aquest empat perjudica el Barca. Si voleu veure alguna fotografia dels joves boleros en accio, nomes heu de fer click aqui. Un cop acabada la partida (el temps) vam anar cap a l'estacio del LUAS mes propera. Dels onze, aquells que van anar directament a la bolera, va ser perque disposen de cotxe propi. L'Albert porta el cotxe catala, es a dir que condueix des del cantor contrari pero sentat a l'esquerra del vehicle. I la clara porta un cotxe de segona ma comprat a Dublin. Tots dintre els dos cotxes per arribar al tranvia. Des d'alla unes quantes parades fins St Steven's Green. I des d'aqui caminant i passant per Temple Bar (parada d'alguns per sopar unes crepes, no servidor) fins al centre de la ciutat. Objectiu: Barca-Madrid, pantalla GRAN! Aixi que tots els de CAD vam escollir un pub australia que esta a Parnell Street al costat del meu cine dels divendres. Segona planta i cervesa en ma, veient per cada cagada de la defensa blaugrana ens marquaven un gol. Per sort, acabavem remontant fins a empatar el matx. Es llavors quan sonen els cantics de Visca el Barca i Visca Catalunya! Pels pels! Sort que al final en Messi va marcar el tercer gol... quina rabia donar-li vidilla al Madrid quan portava una setmana de pena amb el gol mes rapid en una competicio europea: 10 segons! Pim-pam! Vist i no vist! Encara no t'has cordat les sabates que ja vas perdent. Vam marxar del pub amb cares de decepcio. Uns mes que altres. Sobretot mes aquells que estavem mirant el partit. Es interessant viure un "Clasico" des de la distancia. Es viu amb una intensitat diferent. Pero es troba a faltar la veu d'en Puyal o d'en Baste! Acabat el partit, direccio: un altre pub! Pero aquest situat just davant del riu i del pont mes ample de la ciutat. Miss Maguaire (o alguna cosa aixi, ja que no se com coi s'escriu). Passant pel pont vaig aprendre que es l'unic pont a Dublin que es tant llarg com ample (ojo al dato! a veure si despres ho pregunten al 50x15 i perdem les peles). A mig cami, parada al Burger: hamburguesa i patates banyats amb diet coke. Tercera planta de pub, un munt de catalans vinga a ballar, i un grup de 21 anys d'irlandesos celebrant un aniversari amb un mega pastis que amb prou feines van arribar a tocar. Aquestes hores per ells, son com les hores dels vampirs... com voleu que mengin!!! La gent anava marxant amb conta gotes, pero a poc vam quedar nomes quatre... i el porter que ens va ensenyar amablament on estaven les escales, per si no ho veiem clar! Fi de festa i de dissabte nit! A si... que no ho oblidi: tot banyat amb una mica de cervesa! Potser una mica... massa!
Eren les quatre de la tarda quan haviem quedat com a punt de trobada en el punxo de Dublin (Spire). Va ser despres d'un bon partit de rugby per la tele (Franca vs Irlanda). Partit trabat... i quines llenyes que es van fotre! Deu ni do! Victoria final: Irlanda! Campio del torneig? Fins la propera setmana no podrem celebrar res. En el punxo hi vam arribar uns quants, no tots: entre catalans, un polac, i una noia alemana. Aixi que tots aquests amb el bus 46A direccio a la bolera. Viatge llarg, mes o menys uns 35 minuts, pero sempre es un viatge agradable mentre petes la xerrada amb gent de casa. Alla vam acabar de unir-nos tots i de constatar que de la llista de 19 persones apuntades al mati, nomes erem 11. Be 10, i l'organitzadora lesionada! Em sembla que la contare com a mig: per tant, 10 i el mig!
La bolera no era res especial, be... com a minim s'hi podia jugar a bolos. Hi havia bolos, que aixo ja es molt! Estava ple de nens petits corrent amunt i avall amb xandals d'algun equip. Els nens tots amb xandal, indicant que al mati havien disputat alguna jornada, i les nenes... buffff amb les nenes: nomes feien que cridar com deseperades celebran algun aniversari! Quin mal de cap! Tambe hi havien un maquines escurabutxaques, on algun de nosaltres va tirar alguna moneda per veure si en guanyava mes. Pero evidentment, va ser que no!
Ens vam separar en dues pistes, jugant en dos grups de 5. En el grup de la pista de l'esquerra els dolents, i en el grup de la pista de la dreta els dolents... tambe! Tots erem molt novells pero la intencio era passar-s'ho be i aprendre a llancar la pilota en linia recta.
Finalment no vam acabar la partida. Llencavem forca lents i nomes teniem la reserva per una hora. Pero be, va ser forca divertit i va valer la pena. En aqueta foto es poden veure els participants de la diada, tots fardant amb una pilota Nivea a les mans.
lunes, 19 de febrero de 2007
Estem a tot arreu!
Ara fa unes setmanes, gracies a la web de Catalans a Dublin, es va organitzar un sopar molt xulo on hi vam participar 60 catalans i catalanes. Vam fer teca en el restaurant Canters, que es troba si no vaig errat a Dublin 9. Alla fins hi tot van posar havaneres, l'imne del Barca, entre d'altres... i com no: els mitics camareros!. Tots nosaltres tenim en comu el fet de residir lluny de casa i en aquesta illa tan verda. I de tant en tant, com no, ens agrada passar un bona estona parlant en catala. Venint de Sant Paul (Quina hora es?... millor que aixo no ho posem!), El Masnou (be... Ocata Independent... o aixo diuen els d'alla), Vilassar de Dalt ( com no!) i finalment Mataro. Si voleu saber mes del que fem la gent Catalana a Dublin (Irlanda), podeu visitar la web (tambe podeu anar-hi mitjancant el link de "links interessants"): Un lloc utilitzat per interectuar i per coneixer gent de la nostra terra. I entre tots donar un cop de ma i fer que aquesta estada sigui molt millor. Aqui veureu les motivacions de la gent, foros, blogs, fotos, info important, consells, calendaris, activitats,... de tot! tot el que us imagineu i mes! Si algu de vosaltres teniu interes sobre Irlanda (curiositat), o simplement vol que algu l'ajudi a resoldre dubtes (vacances o estada llarga), la gent de la web estara encantada de donar-vos un cop de ma! 
martes, 6 de febrero de 2007
Diumenge by car
Doncs si! Durant aquest fred diumenge tres amics (Noelia, David i Dani) i jo vam llogar un cotxe per anar a fer una mica el turista per la verda Irlanda.
El Trim Ca
stle es el castell anglo-normand mes gran que queda a Europa. Varies escenes de les batalles de la peli de l'heroi escoces de Braveheart foren filmades als voltants de Trim. Recordeu quan el rei tira per la finestra l'amic del seu fill? O al final de la peli quan es produeix l'excecussio? Doncs tot aixo i mes, va ser filmat en el castell de Trim. 
i herois solien reunir-se a Tara cada tres anys. Alla feien les lleis, donaven solucio als problemes, i revisaven els poemes i les histories que cada poeta conservava en el seu cap. En el segle VI, San Ruadan va tirar una maldicio sobre Tara "Que Tara sigui abandonat per sempre", i Tara finalment fou abandonat. Ja no fou mai mes la capital politica d'Irlanda, encara que va quedar com la capital espiritual de la Irlanda pagana. 
Subscriu-te al RSS
