La pelicula s'estrenara a Espanya, exactament el 27 d'abril de 2007. Segurament que no heu sentit a parlar res d'aquest film, pero perque tingueu algunes nocions nomes dir-vos que aquest projecte ha estat portat a terme pels responsables de Shaun of the Dead, que en el nostre pais va ser titulada amb el nom de Zombies party (una noche... de muerte). Aquesta ultima s'ha convertit en un film de culte, on es pariodava al genere de zombies. Ara es hora de pariodar a les pelicules de superpolicies. Tan el director, com els guionistes i els protagonistes tornen a ser els mateixos... ja que nomes son tres persones! Yo me lo guiso, yo me lo como! 
Cine: Hot Fuzz
Protagonitzada per Simon Pegg, Nick Frost, Jim Broadbent, Timothy Dalton, Steve Coogan, Martin Freeman, Timothy Spall, Paddy Considine, Bill Bailey, Olivia Colman, Anne Reid, Rafe Spall, David Bradley, Stewart Wilson, Paul Freeman, Edward Woodward.
Dirigida per Edgar Wright.
Escrita per Edgar Wright i Simon Pegg.
UK, 2007
Nicholas Angel (Simon Pegg), un policia londinenc es traslladat al tranquil poble de Sanford. Entre els jardins i les reunions de veins que remplacen l'accio de la ciutat, Angel lluitara per adaptar-se a aquest estil de vida i al seu nou company Danny Butterman (Nick Frost), maldestre pero amb bones intencions. Quan el protagonista ja ho dona tot per perdut, es donen una serie d'extranys accidents que els motiva a l'accio, on es donen comte que el poble no es tant tranquil com sembla.
* OPINIO: en realitat no tenia en ment anar a veure aquesta pelicula. Una setmana abans vaig tenir l'oportunitat de veure aquest film amb uns companys de feina, pero vaig decidir que no valia la pena. Mes tard, les casualitats van fer que acabes comprant l'entrada i que finalment la veies. Puc dir que es la pitjor pelicula que he vist a Irlanda, i sense cap mena de dubte! Si que es una parodia de les pelicules de policia... pero jo nomes vaig veure algun moment gracios que puc contar amb els dits d'una ma. En contrast podem veure que a la gent d'aqui els hi encanta, i riuen com bojos... pero es que hi ha tanta distancia entre els moments divertits, que arriba un punt on oblides el que estas veient. Possiblement puc dir, que el meu nivell d'angles va ajudar a no entendre algunes bromes... fet que allarga la distancia entre riatlles.
No recomano anar al cine per veure el film ... 6.40 euros mal aprofitats! Pero en canvi recomano llogar-la al videoclub i disfrutar-la a casa.
Mes info, navega: Web oficial del film
miércoles, 28 de febrero de 2007
Cine a Irlanda III - Hot Fuzz -
martes, 27 de febrero de 2007
Irlanda vs Anglaterra... quin partit!
Dissabte tarda, 17:30 hora local, Dublin. Sentat davant de la televisio de casa com sempre feia abans amb els partits del Barca de la Champions. Nomes jo, la televisio, el partit, la Coca-cola light de llauna, un got amb els glassons, una bossa de Pipes Churruca i un drapet per no deixar fet un fastic la butaca... Pero, en aquesta ocasio alguna cosa era diferent: no hi havia Coca-cola light, ni el got amb glassons, ni les pipes... fins hi tot no hi havia ni partit de futbol! En canvi hi era jo, la televisio... i un PARTIT DE RUGBY!... I Dublin!
Aquest cap de setmana va ser el partir perfecte per desvirgar-me en el mon d'aquest esport. "L'esport per animals jugat per caballers". Haig de dir que en alguna ocasio havia vist parts o resums d'algun partit, pero mai havia disfrutat de tot el ritual sencer: l'enrenou durant tota la setmana, la previa durant el mateix dia, el partit de principi a final, el resum final amb les repeticions de les millors jugades, els comentaris dels especialistes i finalment una altra vegada l'enrenou que es monta en els dies posteriors. I quin partit!
Irlanda vs Anglaterra a Croke Park. Interessant no nomes per la vessant esportiva, sino tambe pel caire historic, nacional i emotiu (llegir post anterior: Croke Park).
A les 17;30h tot el pais estava completament paralitzat davant de la televisio, dins d'un pub i amb una cervesa a la ma, observant atentament la reaccio dels espectadors de l'estadi. Allo era un polvori, i en el moment que els altaveus de Croke Park cantessin l'imne d'Anglaterra... tot podia passar! El cel tenia el tipic color gris, i com no plovia de forma constant. Pero justament va ocorrer tot el contrari a les prediccions dels fanatics mes radicals. Els irlandesos (82.500 espectadors) van tenir un comportament digne d'admirar: primer silenci, respecte... i quan l'imne va finalitzar, aplaudiments! Aquest final fou perfecte per tots aquells que volien enterrar els fantasmes de la historia. Dels que volen que el pais mostri una nova cara de confianca proporcionada per el boom economic del Tigre Celta durant els ultims anys.
El partit finalment va ser una bassa d'oli, espectacular i per recordar. Croke Park es va convertir en una autentica festa irlandesa, on la seleccio va apallissar sense compassio a Anglaterra, per 43-13, en la tercera jornada del torneig de les Sis Nacions. Amb aquest triomf, els irlandesos mantenen les seves opcions de fer-se amb la Triple Corona, ja que abans havien guanyat a Gales i ara els hi resta fer el mateix amb Escocia. Per contra, Anglaterra no va poder afrontar el poder i el bon joc dels seus rivals, i va patir la seva primera derrota en la present edicio despres de dues victories contra Escocia i Italia.
Fou un jugador angles el que va comencar anotant per el seu equip en el minut dos, pero Irlanda no va tardar gens a fer-se l'amo gracies al festival anotador de Ronan O'Gara. I quin jugador! Es el tipic esportista que amb qualsevol pilota a les mans o els peus, aconsegueix tenir una visio total del partit. Coneix perfectament quin ha de ser el seu rol, i que ha de fer en cada moment del partit per ajudar als seus companys. Es la millor caracteristica que pot tenir un jugador: intel·ligencia!
Noi... para para!!!... Parachomikas!
Avui tot semblava rutinari: un home assassina la seva dona i despres se la menja amb patates acabant amb ell mateix com el plat de postres, els retards de Renfe, l'aoeroport de BCN, 2000 tios de l'est arrestats per tenir alguna vinculacio amb drogues, mafia o similar... Eto'o no juga, Ronaldinho amb mes quilos, el Barca de basquet sembla que ara s'anima... Pero llegint l'apartat de basquet he trobat aquesta perla. Com a minim m'ha tret el somriure, que aixo sempre es bo... encara que la pobre noia, molta gracia no li havia de fer... buffff!
Parachomikas (jugador del Dextera Jonavos de la segona divisio lituana), aler de 1.96 cm i 25 anys, convidat en la diada va donar l'espectacle en el concurs d'esmaxades de l'All Star litua: es va carregar un aro... i una cheerleader!
En el seu primer intent va enfonsar la pilota d'esquena amb el resultat d'euforia davant de 10.000 persones en el Siemens Arena de Vilnius despres de deixar totalment estabornit (trencat) l'aro de la cistella. Pero el millor moment ulminant va arribar durant la final. Parachomikas va convencer una cheerleader perque li fes d'obstacle en el seu cami cap a la cistella. La noia va accedir i... i...millor que veieu el video vosaltres mateixos!
lunes, 26 de febrero de 2007
Algu faltava als All Star... II
Doncs si! En Xavi ja torna a estar per aqui!
Com apuntava en un post anterior (Algu faltava als All Star...) tenim tot un crack catala jugant a EEUU. Ara es quan es fa mes resso del seu joc, pero que millor que tingues l'oportunitat de debutar algun dia a l'ACB per ensenyar les seves qualitats a la gent que no el coneix?
Xavi, t'esperem en candeletes!
Segona noticia al diari Marca (26/02/2007) d'aquest crack del "baloncestu"!... amb entrevista hi tot! Quina passada!
HASTA NUEVE EQUIPOS HAN PREGUNTADO POR SU SITUACIÓN
Xavi López: "Me halaga el interés de la ACB"
Por Enric Corbella · Madrid 
Xavier López, base español de 23 años y 1,92 m., última sus últimos partidos en la formado en la NAIA (National Association of Intercollegiate Athletics) antes de dar el salto al baloncesto profesional.
Este cotizado jugador español (hasta nueve equipos de la ACB ya se han interesado por su situación) se formó en la cantera del Joventut (desde el equipo pre-infantil hasta el filial en la Liga EBA), hasta que decidió 'cruzar el charco' para seguir formándose en Estados Unidos. Gracias a Andy Toolson (excelso tirador que destacó en la Liga ACB en los años noventa) logró un hueco en el Chemeketa Community College de Oregón, equipo de Junior College en el que estuvo dos temporadas y en el que llamó la atención de numerosos ojeadores. Tras descartar varias ofertas de la NCAA decidió enrolarse en Point Loma, equipo de la NAIA en el que esperaba desempeñar un papel importante. Con los 'Sea Lions' ha estado las temporadas 2005-2006 y 2006-2007, y sus buenas actuaciones no han pasado desapercibidas en España.
Pero no todo ha sido un camino de rosas para Xavi López. Sus primeros meses en Estados Unidos no fueron sencillos, pero gracias al apoyo de Toolson y su familia, que incluso le invitaron a pasar unas navidades con ellos en Estados Unidos, todo fue un poco más fácil.
Como muestra de las dificultades que tuvo que superar Xavi bien vale esta muestra: durante sus primeros meses fue el último en instalarse en el apartamento en el que tenía que vivir. Tres personas, dos habitaciones… y la solución fue montar una habitación con cartones en el salón para que Xavi se instalase en ella.
Acabas de vivir tu 'senior night' ¿en qué consiste exactamente?
El ‘senior night’ es un homenaje a los jugadores de último año. Antes de que empiece el partido tienes la oportunidad de despedirte de la afición. Es un momento muy especial por el cariño que recibes y porque te das cuenta de que durante los años que has estado aquí has dejado huella, y eso es importante para mí.
¿Qué le espera a tu equipo a partir de este momento?
Nos quedan dos partidos más para terminar la temporada regular. Luego vienen los ‘playoffs’ de conferencia, y dependiendo de lo lejos que lleguemos, nos clasificaremos para el torneo nacional, que es el objetivo de nuestro equipo desde el principio de temporada.
¿Qué planes tienes cuando termine la temporada en la NAIA?
Centrarme en los estudios, terminar fuerte el curso académico y poder graduarme en mayo.
¿Y el baloncesto profesional?
Una ilusión que cada vez parece más cerca y que me motiva para seguir trabajando cada día.
Nueve equipos ACB siguen tus pasos... ¿cómo te sientes?
Halagado y contento. Es reconfortante saber que el esfuerzo de cuatro años se empieza a conocer en España.
¿Has tenido noticias de alguno de ellos?
No, por ahora intento estar centrado en mi equipo y terminar esta temporada lo más arriba posible eliminando todo tipo de distracciones. Cuando termine la temporada ya habrá tiempo de pensar en ello.
¿Cuál sería tu preferencia?
Donde me quieran y confíen en mis posibilidades.
¿Mantienes algún tipo de vinculación con el Joventut?
La vinculación sentimental, la de haberme formado allí.
La NAIA es una gran desconocida para el aficionado español, ¿en qué consiste esta competición?
Es comprensible que el aficionado español desconozca sobre el nivel de la NAIA pues les llega muy poca información. La NAIA es una liga muy fuerte, especialmente la conferencia en la que mi equipo está encuadrada (GSAC), que es comparada al nivel de algunas conferencias de NCAA Division I. Cada año equipos de NAIA se enfrentan a universidades de NCAA Division I y algunas son capaces de salir con victoria. Sin ir mas lejos, Este año jugamos contra San Diego State, que en esas fechas era el 24 del ranking de la NCAA, y acabamos perdiendo 88-80. Está claro que la NAIA en general esta un peldaño por debajo de la NCAA sobretodo a nivel atletico, pero aquí hay grandes jugadores.
Jugadores como Terry Porter, Dennis Rodman, Larry Smith, Willis Reed, Jack Sikms, Purvis Short, Earl Monroe, World Bee Free, Nate Archibald o Moochie Norris pasaron por la NAIA ¿es un buen trampolín para ti?
La NAIA me permite disputar mas minutos de los que seguramente gozaría en una universidad de mas nombre. No sé si a nivel de prestigio supone un buen trampolín o no, pero estoy satisfecho con la decisión de jugar en esta liga porque me ha permitido tomar un papel importante en un equipo y seguir mejorando.
Para los que no te conozcan, ¿podrías definirte como jugador?
Soy un base que puede tirar, pasar, rebotear...intento ser un jugador completo más que un especialista. Pero por encima de todo lo que me gusta es ganar y ayudar a mi equipo en cualquier faceta del juego.
¿Con quién te compararías?
No lo se, me gusta fijarme en el juego de algunos jugadores, aprender lo mejor de cada uno de ellos, y llevarlo a mi propio territorio.
¿De qué partido guardas mejor recuerdo en tu paso por Estados Unidos?
Quizá de un partido que jugamos este año contra Biola, que ganamos 63-60. Acabé el partido con 31 puntos y 8 rebotes. Fue muy especial porque la gente acabo coreando mi nombre y los compañeros me llevaron a hombros. Sin duda algo que difícilmente podré olvidar.
¿Por qué no fichaste por un equipo de la NCAA? ¿Tuviste ofertas?
Pasé dos temporadas en Junior College y alguna oferta de NCAA hubo al terminar ese periplo, pero yo buscaba desesperadamente un equipo donde fuera a tomar un papel relevante y eso lo encontré en Point Loma.
Si voleu llegir la noticia de la font (que sempre fa mes gracia):
Noticia diari Marca
viernes, 23 de febrero de 2007
Croke Park
Aquest dissabte es produira a la ciutat de Dublin, possiblement uns dels esdeveniments esportius mes importants durant l'any en aquest pais.
Encara que el rugby no es l'esport rei en les terres verdes, el partit entre Irlanda contra Anglaterra en el torneig de les 6 Nacions, ha despertat una gran expectacio, ja que es la primera vegada en la historia que la seleccio anglesa trepitjara l'estadi dublines de Croke Park, l'escenari del primer "Diumenge Sagnant".
Aquest estadi fou l'escenari el 21 de Novembre de 1920, quan 14 jugadors i espectadors, incloent nents, foren assessinats per forces britaniques al comencament d'un partit de futbol gaelic entre els equips de Tipperary i Dublin, com a venjanca per l'assassinat durant la tarda anterior de 14 agents a mans d'un grup independentista. Ha estat molt dificil que un esport tan britanic com el rugby es pogues jugar en aquest recinte vinculat amb la sang del nacionalisme irlandes.
La Federacio Irlandesa de Rugby no tenia moltes alternatives amb el tancament durant dos anys per obres de Lansdowne Road (l'estadi oficial), i per convencer a la gent de l'esport autocton, tenen l'obligacio de pagar un milio i mig d'euros per cada partit que jugui. A mes que van tenir que cambiar l'ordre dels enfrontaments perque God Save the Queen (l'imne angles) no fos el primer imne estranger que sones en el recinte. Per una altra banda no s'ha d'oblidar que la seleccio de rugby d'Irlanda representa a tota l'illa, encara que esta dividia des de 1920 (26 comtats formen La Republica d'Irlanda i els altres sis formen la provincia britanica d'Irlanda del Nort), el que no succeeix amb altres esports. 
La GAA (Gaelic Athletic Association) es l'entitat propietaria de l'estadi. Creada amb la finalitat de promoure els esports irlandesos com el futbol gaelic o el hurling, y lluitar contra la influencia de les disciplines angleses, futbol i sobretot cricket i rugby.
La ruptura entre esports gaelics i anglesos ha perdut forca amb el temps, encara que la GAA, va cedir finalment per la por a la incomprensio de l'opino publica.
Pero a tots aquest problemes tambe li podem donar un toc d'humor. Ara fa unes dues setmanes quan la seleccio de Franca van venir a jugar a Croke Park, l'empresa de telefonia O2 va fer publicitat del partit i de la seva companyia d'una manera molt xula. Recordeu la peli de A l'otro lada de la cama? Quan un dels protagonistes sortia dins del teatre amb la forma d'un melo al cap i deia: "soy el ninoi melon, nino melooooooon!" Doncs si veieu aquest video pensareu el mateix. Per aquesta setmana dos companys de la feina, els hi toca fer el mateix, i aixi es guanyen unes peles. Quin riure!
Si voleu saber mes sobre les seleccions, l'estadi o el torneig, aqui teniu recursos.
Mes info, navega:
Web oficial Croke Park
Torneig 6 nations
Seleccio irlandesa de rugby
Seleccio anglesa de rugby
miércoles, 21 de febrero de 2007
El zoo d'en Pitus
Parlant fa poc a Dublin amb un grup d'amics va sortir el tema de la lectura. Tipic! Vaig comentar que de petit havia llegit el "Z00 d'en Pitus", un llibre que realment m'havia agradat molt. Pero el mes curios fou que la meitat del grup no n'havia sentit mai a parlar.
Per aquesta rao, aprofito aquest espai per fer un petit homenatge a un dels millors llibres que he llegit com a infant. I d'aquesta forma, fer que els quatre gats que no n'han sentit mai a parlar, el comprin, el llegeixin, el disfrutin, o el que encara seria mes maco: el regalin! El regalin a un menut!
No recordo per quin motiu el vaig comencar a llegir. Pero si que tinc ben fresc a la memoria que el teniem posat a l'habitacio on dormiem jo i el meu germa, en una estanteria amb altres llibres. Ara que estic a la distancia i que no el tinc a les meves mans, no soc capac de saber si la meva germana o el meu germa era el propietari real. Visualitzo que hi havia escrit el nom d'un d'ells amb tinta de color blau, pero no veig clarament el nom. Suposo que un d'ells va tenir l'obligacio de llegir-lo a l'escola, i gracies aixo, una mica mes tard el vaig poder pescar jo. I el vaig llegir mes de dues vegades! Com sempre obrint les tapes en periode de vacances. Val a dir que quan era petit no llegia gaire, per no dir que no llegia res amb propia voluntat. Per aixo aquest llibre te tanta importancia. Es com una pedra negra envoltada de pedres blanques en una platja immensa.
100% recomanat: Un llibre per omplir d'innocencia i de sensibilitat!
Una historia a la blanca innocencia, a la sensibilitat, a l'amistat, als somnis, l'intent, la colla, la unió, la tolerància, la col·laboració, la unió de tots per ajudar a qui ho necessita... valors poc accessibles i poc valorats en el nostre dia. Massa llunyans de la nostra part animal, del nostre jo no racional!
Autors: Sebastia Sorribas i Roig
I·lustradora: Pilarin Bayes
Editorial: La Galera
Col·leccio: Els Grumets de La Galera
Edad recomanada: A partir de 10 anys
Capitols: 5 (128 pagines)
"El zoo d'en Pitus" es un llibre prou conegut entre els mes joves (encara que en aquesta experiencia no fou el cas) i es el titol mes venut de la literatura catalana infantil. Publicada l'abril del 1966 i guanyadora del premi Josep Maria Folch i Torres. Des d'aleshores, se n'han fet 40 edicions i se n'han venut mes de 300.000 exemplars. Es la tercera obra d'autor catala mes venuda despres de La Placa del Diamant, de Merce Rodoreda, i del Mecanoscrit del segon origen (aquest, es un altre llibre que vaig desitjar que no acabes mai!), de Manuel de Pedrolo.
Ara que se celebren els 40 anys de la seva publicacio es commemora l'aniversari amb diverses activitats i una edicio especial del llibre de Sebastia Sorribas. Promogut per la Galera, l'editorial que la va publicar, l'Any Sorribas (abril 2006 - abril 2007) servira per desplegar tot d'activitats obertes a la participacio de les escoles.
"El zoo d’en Pitus" és la historia d’una colla d’un barri obrer de Barcelona. La colla té un cap, en Tanet, que en realitat es diu Jordi, un noiet net i polit, molt entenimentat i que, a més, sap manar. Els altres són: en Quim, que té la mà trencada a fer invents, més conegut per en Fleming, nom del descobridor de la penicil·lina; en Juli, a qui ja ningú no diu Baldufa, com quan era petit, perquè ha crescut i és estudiós; en Manelitus, que és tan valent com desmanegat; en Josep és el més gras de tots i li diuen Cigró; la seva germana, la Mariona, que “quan dibuixa un conill, el fa tan ben fet que el gos que tenen comença a bordar”. I el més petit de tots, un altre Josep, més conegut per en Pitus.
L’aventura comença quan s’escampa una mala notícia: en Pitus, està tan malalt que el metge ha dit que només se’n sortirà si segueix el tractament d’una clínica estrangera. Els temps són difícils i és impossible que la família d’en Pitus reuneixi prou diners per a pagar el viatge a Suècia. Tot el barri es commociona i els vol ajudar, però a ningú no li sobra una pesseta i no arriben a recollir els diners que fan falta.
Aquí entra en acció la colla quan se’ls acut de muntar un zoo en un solar abandonat que hi ha al bell mig del barri, per entrar al qual s’haurà de pagar entrada. Un zoo, és clar, a la mida de les seves possibilitats.
Totes aquestes aventures son acopanyades dels dibuixos de Pilarin Bayes, els quals ajuden en gran manera a transmetre naturalitat i proximitat. Va ser un dels primers treballs d’aquesta il·lustradora que despres ja no ha parat de treballar, i que s’ha fet entendre tant de paraula com amb els seus dibuixos. Uns dibuixos que han acompanyat gairebe sempre les altres novel·les de Sebastia Sorribas.
Tots recordem els dibuxos tan caracteristics d'aquesta ninotaire, sobretot quan anavem a l'escola. La podiem veure en les il·lustracions dels llibres de llengua catalana, de religio,... pero en aquells temps no teniem constancia del seu nom.
Mes info Pilarin Bayes, navega: Web oficial Pilarin
Mes info, mira aquest video: El zoo d'en Pitus fa 40 anys (2 mins).
martes, 20 de febrero de 2007
Cine a Irlanda II - Blood Diamond -
Ens trobem possiblement, en un dels millors mesos de tot l'any per anar al cine. Es ara, quan podem escollir entre una gran varietat de films, i tots ells d'una qualitat molt alta. No recordo cap epoca de l'any, en que els premiats Oscars tinguin una influencia tan directa (i positiva!). Sera per la seva proximitat en el temps!
Podem escollir entre llargmatratges que no lluiten per tenir el pressupost mes elevat del 2006 o 2007, en canvi, aquest any entren en guerra per la tematica. I tots ells sembla que s'han posat d'acord per mostrar els problemes de paisos pobres.
Cine: Blood Diamond
Protagonitzada per Leonardo DiCaprio, Jennifer Connelly, Djimon Hounsou...
Dirigida per Edward Zwick (director de; El ultimo samurai)
USA, 2006.
Amb el caos i la guerra civil que durant els anys 90 va envoltar Sierra Leona com a telo de fons, "Blood Diamon", es la historia de Danny Archer (Leonardo DiCaprio), un exmercenari surafrica, y Solomon Vandy (Djimon Hounsou), un pescador de Mende.
Tots dos son africans, pero les seves histories i les circumstancies son completament diferents. Els seus destins s'uneixen en la recerca conjunta per recuperar un diamant rosa, poc comu, que pot transformar les seves vides.
Quan Archer esta dins de la preso per contraban, aquest sap que Solomon, qui fou separat de la seva familia i obligat a treballar en les mines de diamants, ha trobat i amagat l'extraordinaria pedra sense polir.
Amb l'ajuda de Maddy Bowen (Jennifer Connelly), una perdiodista americana amb un idealisme que va perdent forca per la profunda relacio amb Archer, els homes comencen un viatge per el territori rebel. Aquest, mes que la recerca del valuos diamant, podria salvar la familia de Solomon i donar a Archer la segona oportunitat que creia que mai podria arribar a tenir.
* OPINIO: Molt Recomenable! A Blood Diamond podem veure un DiCaprio que deixa de banda les seves caracteristiques peculiars que l'han portat a ser on es. Per mi, va ser la primera vegada que mirava un film on ell actuava amb idioma original, i barrejat amb l'accent que li aporta al personatge va quedar del tot estrany.
Pero el copet a l'esquena no ha de ser per ell, ni per la Jennifer Connelly, sino per el mes brillant de tots tres: Djimon Hounsou. Borda un paper que ha d'arribar als extrems com a home per poder salvar la innocencia del seu fill i per tant la seva vida. D'aquesta forma, es la unica manera que te d'allunyar el seu valuos primogenit, de l'odi, el desordre, les desigualtats i la violencia del seu pais. Quin preu te la innocencia de les persones? Quanta gent roba la innocencia i com a afecte indirecte es converteix en un assassi sense acceptar-ho? No fa falta anar al tercer mon per veure lladres d'innocencies... a casa en tenim un munt!
Tot aquesta trama barrejada amb el primer pas en la vida dels diamants: l'extracció, i posteriorment el seu augment de valor. Una critica creixent a tots aquells i aquelles que porten, regalen i utilitzen diamants... els quals paguen quantitats exagerades per portar vides de molts innocents penjades en el coll, en les orelles o simplement en el dit.
Segur que els diamants son transparents?... o tenen un color vermellos per la sang que han arribat a vessar?
Mes info, navega:
Web oficial del film (USA)
Web oficial del film (Espanya)
lunes, 19 de febrero de 2007
Algu faltava als All Star...
A veure... no heu notat que faltava algun catala als All Star de les Vegas? Si si... em sembla que estem pensant tots el mateix (i no es en Pau Gasol!) Aquesta gent s'han deixat tot un crack del basquet! Tot un player de Badalona!
Llegiu aquesta noticia del diari Marca i flipareu! Ja deiem que era tot un crack! Xavi... ets la pera! S'ha de dir que ha arribat a on es gracies als 8 digitals que vam fer amb en Raul durant la pre-temporada! Vinga a baixar el cuuuuul!... je je!
Un tiu que li agrada el basquet... i aixo es el mes important!
Xavi López se consagra en la NAIA y es seguido por varios ACB.
Por Enric Corbella · Madrid 
Xavier López, base de 23 años y 1,92 m. formado en la cantera del Joventut que lleva varias temporadas en Estados Unidos, se está confirmando en su año 'senior' en la Universidad de Point Loma en uno de los jugadores más solventes de la NAIA (National Association of Intercollegiate Athletics), una competición un escalón por debajo de la más conocida NCAA pero que se ha convertido en un importante trampolín para grandes figuras.
La NAIA es una competición que goza de gran prestigio en Estados Unidos, y algunos de sus grandes jugadores que luego triunfaron en la NBA fueron Terry Porter, Dennis Rodman, Larry Smith, Willis Reed, Jack Sikms, Purvis Short, Earl Monroe, World Bee Free, Nate Archibald o Moochie Norris. Daniel Santiago, actual pívot del Unicaja, también pasó por esta competición.
La pasada temporada Xavi López promedió 12,7 puntos y 3,6 asistencias por partido, y este curso el catalán, que es titular indiscutible, ha logrado hasta el momento unos números de 10,9 puntos (segundo máximo anotador de los 'Sea Lions), 3,2 rebotes y 2,72 asistencias por partido.
El juego de este admirador de Drazen Petrovic está siendo seguido de cerca por varios equipos de la ACB (nueve equipos ya manejan informes y vídeos del cada día más cotizado jugador español).
Si voleu llegir la noticia des de la mateixa font (que sempre fa mes gracia):
Noticia diari Marca
Seria fantastic que algun equip de l'ACB li dones l'oportunitat de debutar.
A mi... m'encantaria!
Estem a tot arreu!
Ara fa unes setmanes, gracies a la web de Catalans a Dublin, es va organitzar un sopar molt xulo on hi vam participar 60 catalans i catalanes. Vam fer teca en el restaurant Canters, que es troba si no vaig errat a Dublin 9. Alla fins hi tot van posar havaneres, l'imne del Barca, entre d'altres... i com no: els mitics camareros!. Tots nosaltres tenim en comu el fet de residir lluny de casa i en aquesta illa tan verda. I de tant en tant, com no, ens agrada passar un bona estona parlant en catala. Venint de Sant Paul (Quina hora es?... millor que aixo no ho posem!), El Masnou (be... Ocata Independent... o aixo diuen els d'alla), Vilassar de Dalt ( com no!) i finalment Mataro. Si voleu saber mes del que fem la gent Catalana a Dublin (Irlanda), podeu visitar la web (tambe podeu anar-hi mitjancant el link de "links interessants"): Un lloc utilitzat per interectuar i per coneixer gent de la nostra terra. I entre tots donar un cop de ma i fer que aquesta estada sigui molt millor. Aqui veureu les motivacions de la gent, foros, blogs, fotos, info important, consells, calendaris, activitats,... de tot! tot el que us imagineu i mes! Si algu de vosaltres teniu interes sobre Irlanda (curiositat), o simplement vol que algu l'ajudi a resoldre dubtes (vacances o estada llarga), la gent de la web estara encantada de donar-vos un cop de ma! 
viernes, 16 de febrero de 2007
Sobre el meu cap... estrelles! Un altre mon! Un munt de contes!
De tant en tant observant cap amunt recordo un mon que atrapa la meva imaginacio. Rarament el cel de Dublin queda destapat de l'espessa capa gris de nuvols. Pero quan aquesta viatja a un altre raco del planeta, apareix un gran tresor: les estrelles! Aquestes estan situades aleatoriament, com si un nen hagues comencat a dibuxar punts de colors en una fulla de paper negre, sense sentit, sense ordre, nomes jugant... pero aixo es nomes el que sembla! Darrera aquest desordre enganyos, el firmament ens mostra histories, contes,... MITOLOGIA! 
Des d'aquesta ciutat, aixi com des de moltes altres, puc observar clarament la constel·lacio que mes m'agrada: Orio (la constel·lacio mes bella del cel!).
No se perque es la composicio que mes crida la meva atencio. Potser perque es la mes gran, o potser perque va ser la primera que vaig poder diferenciar en el firmament de forma clara. Potser per la seva notorietat o senzillament perque es la mes coneguda. No ho se pas!
Es pot afirmar que en total hi ha 88 constel·lacions reconegudes, y Orio entre elles, la mes gran, mereix una especial dedicacio.
Orio es clarament d'hivern, i nomes em d'aixecar els ulls mirant cap al sud per trobar-la sense dificultat. Un cop observada entendrem amb molta rao perque la gent l'anomena "La Catedral del Firmament".
Aquesta, per poca imaginacio que tinguem, ens mostra la silueta d'un gegant en el cel: un cacador.
El dibuix esta format principalment per set estrelles: Belelgueuse i Bellatrix en la linia superior formant les espatlles, Rigel i Saiph en la part inferior com els geneolls. I Alnitak, Alnilam i Mintaka les 3 que formen el cinturo (amb els noms de "Tres reis mags", "Tres Maries" o "El cinturo d'Orio"). De totes aquestes estrelles es Rigel l'estrella que mes brilla, situada a la part inferior dreta.
Pero deixant de banda l'astronomia, realment quina es la historia d'aquest cacador? Diferents punts de partida ens relaten els fets, i encara que hi ha forces diferencies entre uns i altres (personatges que hi participen, el naixement, els amors, les aventures...), totes elles coincideixen en dos punts:
D'acord amb una versio del mite, Orio era fill d'un pobre pastor amb el nom d'Hirieo. Una vegada, Zeus, Hermes i Poseido van passar per casa d'Hirieo. Aquest fou tan generos amb els seus convidats que va arribar a matar l'unic animal que tenia: un toro. El pastor no tenia ni una idea de que els seus convidats fossin deus, els quals van voler agrair la seva generositat otorgant un desig.
El desig mes gran d'Hirieo era el de tenir un fill. Els deus li van dir que enterres la pell del toro que havia sacrificat per ells i que hi orines a sobre. Despres de nou mesos, un nen va neixer en aquell mateix lloc.
El nen es va convertir en un jove molt fort i molt bell. I era tant bon cacador que fou utilitzat per molts reis per matar a perilloses besties. Content amb el seu exit, Orio va prometre que mataria a tots els animals salvatges de la Terra. Pero la deesa de la Terra (Gea), qui era la mare de tots els animals, no estava gens contenta amb les intencions del cacador. Llavors Gea va enviar un enorme escorpi a Orio, el qual aviat es va donar comte de que la seva forca i espasa eren inutils contra aquesta bestia tant poderosa. El seu primer intent va ser l'escapada, pero l'escorpi el va picar y finalment matar.
Com a recompensa, Gea va ubicar l'escorpi en el cel com una constel·lacio que apareix como si constanment estigues persiguint a Orio. Cada vegada que Orio s'amaga en el firmament, apareix la constel·lacio d'Escorpi. I aixi cada nit... en una persecucio impossible! Dues cares de la moneda, la vida i la mort! El botxi i la victima! El cacador mes fort del mon, i la bestia que mai va arribar a vencer.
Be... aqui acaba el post sobre Orio. Evidentment que hi ha moltes mes coses a explicar. Unes amb alguna vesant directe, i altres de forma indirecte: la nebulosa d'Orio, el carro menor i major,... si esteu interessats en saber alguna cosa mes... doncs a preguntar!... je je je! I jo encantat de respondre! E-mail o comment, ja sabeu com funciona.
martes, 6 de febrero de 2007
Cine a Irlanda
Des de fa aproximadament un mes, que una colla d'amics anem al cine cada divendres. Som els FILA A Cat, ja que sembla mentida pero quasi sempre comprem les entrades de la primera fila. Com em va dir un molt bon amic meu: "Genial idea la d'anar al cine, és una de les millors maneres de perfeccionar el listening així com agafar vocabulari americà, l'anomenat slang."
Ja en portem tres al cine i una en DVD. Aixi que aqui intentare donar la meva opinio i recomanar o no, alguna d'elles.
Abans de tot un consell: "Sempre que aneu al cine no espereu res, no tingueu intencio de veure el millor film del mon, ni les millors interpretacions o els millors efectes. No espereu plorar perque algu us hagi dit que plorareu, o no espereu riure molt si algu us ha dit que es la mes divertida. Nomes heu de seure ben comodament en la vostra butaca. Obriu be la vostra men i els vostres ulls, i deixeu que durant un temps la pantalla us expliqui un conte. Igual com quan erem petits! Igual com quan ens anavem a dormir amb la boca oberta i no deixant de pensar en el que ens havien explicat. Deixeu-vos portar! Deixeu-vos endur! I us puc assegurar que alguna grata sorpresa us portareu cap a casa!
Cine: The Last King of Scotland.
Protagonitzada per Forest Whitaker, James McAvoy, Gillian Anderson, David Oyelowo i Kerry Washington.
Dirigida per Kevin Macdonald.
Es un film angles basat en la novela de Giles Fonda, amb una nominacio a l'Oscar en la categoria de Millor Actor per Forest Whitaker.
La historia ens explica com per casualitat un jove doctor escosses, Nicholas Garrigan, es converteix en el metge personal del nou president d'Uganda. Al principi Garrigan ignora els crims que el president Amin porta a terme, pero despres es veu forcat a reconeixer la realitat quan un comentari que fa acaba amb la mort del Ministre de Salut.
* OPINIO: film recomenable, que explica fets historics i reals, d'aqui la seva duresa. Una altre visio del mon, mes pobre, mes cruel, mes llunyana. On les lleis son barbaritats, on les religions son barbaritats. Interessant!
Mes info, navega: Web ocicial del film
DVD: Y Tu Mama Tambien. 
Protagonitzada per Gael García Bernal, Diego Luna, Maribel Verdú, Andrés Almeida, María Aura i Juan Carlos Remolina.
Dirigida per Alfonso Cuarón.
Mexic, 2001.
Tenoch i Julio son dos joves mexicans, inseperables amics de diferent classe social pero de similar ideologia, que en un casament coneixen a Luisa, una atractiva espanyola casada amb el cosi de un dels nois. Per impressionar-la la conviden a un imaginari viatge que Tenoch i Julio suposadament tenen que emprendre. Ella no els hi fa molt de cas, pero per certes circunstancies de la vida, Luisa decideix posteriorment acceptar la invitacio. Els joves, sorpresos, no tenen mes remei que organitzar el viatge a la mitica platja de "Boca de Cielo", i aixi que no es dongui comte de la mentira. En el viatge el trio experimenta un torbelli d'emocions que els canviara profundament.
*OPINIO: Molt recomanable. La vaig veure un dijous a la tarda, sense pretencio de veure res. I la vaig disfrutar ben acompanyat. On alla on nomes hi veiem un joc, hi ha molt mes. La vida no es tan sencilla com sembla, ni tampoc les amistats ni les relacions. Per ells, tothom pot passar per sobre els altres. Fins hi tot ells mateixos. Per ella, tot s'acaba. Les relacions en el mon: Una Merda! Aixo no es vida! Aixo no es amor! Axio es real! Vigila: la teva mare tambe! Qui sap!
Mes info, navega: Web ofical del film
Cine: Babel.
Protagonitzada per Brad Pitt, Cate Blanchett, Gael Garcia Bernal, Koji Yakusho, Ariadna Barraza, Rinko Kikuchi i Elle Fanning.
Dirigida per Alejandro González Iñárritu.
Drama, USA, 2006.
Armats amb una Winchester, dos joves marroquis surten en busca del ramat de cabres de la familia. Enmig del silenci del desert, decideixen provar l'escopeta... pero abasten molta mes distancia de la que esperaven. En un instant, les vides de quatre grups d'extranys en tres continents colisionen. Una parella de turistes americans, una dolescent japonesa sorda i rebel amb el seu pare, i una cangur mexicana que se'n porta sense permis a dos nens americans a l'altre canto de la frontera, es veuen atrapats en la creixent ona d'un accident amb proporcions que creixen sense que ningu les pugui controlar. Ningu d'ells s'arribara a coneixer, encara que tenen una inesperada conexio que els uneix, es quedaran aillats al ser incapacos de comunicar-se amb les persones que els envolten.
* OPINIO: Quan vaig anar al cine a veure aquest film, ni havia vist el trailer ni tampoc n'havia sentit a parlar. Cap imatge, cap comentari. Conclusio, vaig disfrutar i patir realment. Brutal el contrast entre soroll i silenci de la noia japonesa. Brutal la bellesa i el monstre d'ella mateixa. Magnific el contrast entre les diferents histories, on en un mon on les nostres accions no tenen res a veure amb els altres, poden fer canviar el rumb de persones que ni coneixem. Estem tots conectats encara que no volguem. Sempre que prenem una decisio, sempre que escollim un cami, estem condicinant la vida de moltes persones. El seu futur! Dos ciutats que es toquen i son tan diferents, dues mentalitats, dos paisos... en un moment estas a dalt i en l'altre estas a baix. La vida es compensa ella mateixa. No hi ha error que en el present o en el futur no s'hagi de pagar. Es tot una balanca! Un principi que algu va comencar i que no hi ha manera de parar. Film per pensar! Film per recomanar ja! Dualitat... o mes!
Mes info, navega: Web oficial del film
Diumenge by car
Doncs si! Durant aquest fred diumenge tres amics (Noelia, David i Dani) i jo vam llogar un cotxe per anar a fer una mica el turista per la verda Irlanda.
El Trim Ca
stle es el castell anglo-normand mes gran que queda a Europa. Varies escenes de les batalles de la peli de l'heroi escoces de Braveheart foren filmades als voltants de Trim. Recordeu quan el rei tira per la finestra l'amic del seu fill? O al final de la peli quan es produeix l'excecussio? Doncs tot aixo i mes, va ser filmat en el castell de Trim. 
i herois solien reunir-se a Tara cada tres anys. Alla feien les lleis, donaven solucio als problemes, i revisaven els poemes i les histories que cada poeta conservava en el seu cap. En el segle VI, San Ruadan va tirar una maldicio sobre Tara "Que Tara sigui abandonat per sempre", i Tara finalment fou abandonat. Ja no fou mai mes la capital politica d'Irlanda, encara que va quedar com la capital espiritual de la Irlanda pagana. viernes, 2 de febrero de 2007
Un bon curt (CASHBACK)
Director: Sean Ellis
Navegant per la xarxa un dia d'aquells tontos, vaig trobar aquesta petita perla. Potser ja l'heu vist o potser no. Son 18 minuts, no mes! Un curt! Pero val la pena dedicar 18 minuts a disfrutar coses ben fetes.
Esta amb angles, pero es molt facil d'entendre. He pensat que el millor es compartir-ho amb vosaltres.
Explica la rutinaria vida de Ben, un estudiant d'art obsessionat amb la bellesa de la figura femenina, que es passa les nits treballant en un supermercat. Alla deixa anar la seva imaginacio mentre comparteix les hores amb els seus peculiars companys de feina.
El curt: Cashback, enjoy it!
O el pots veure directament des d'aqui:
Una mica d'informacio:
Any: 2004
Duracio: 18 minuts
Pais: Anglaterra
Idioma: Angles
Durant el 2004 el curt el curt va guanyar un gran nombre de premis en festivals independents i fou nomiat als Oscars.
Doncs un parell d'anys despres, el director va decidir expandir el seu curt i fer une llargmetratge basat en el original. La peli va sortir a la llum fa unes dues setmanes.
Per cert, si a algu li interessa veure el trailer de la peli, la pagina oficial es aquesta:
Trailer
Informacio de la peli a traves d'un blog:
Informacio de la peli
Subscriu-te al RSS
